THE COVE de Louie Psihoyos

Documental de referencia. Pols increible. Diferents dosis dinformacio en diferents moments.

LA ESCAFANDRA Y LA MARIPOSA de Julian Schnabel

Impresionant!!! i es que una història tan abrumadora com aquesta només pot existir sent verídica!! qui podria inventar-se una cosa així? jo crec que ni la persona amb més imaginació del món podria arribar a plantejar-se que fós possible...

i la realització, què ben aconseguida! els primers minuts de la pel·lícula estant tots rodats des d'un pla subjectiu de l'ull, i tot i així t'aconsegueix transmetre tant i entendre tant bé al personatge, que t'aconsegueix esgarrifar sentinte part d'ell. La resta de la pel·lícula té una gran influència francesa, tant pels plans com la manera de tractar els personatges (sobretot les dones), o com amb el ritme del muntatge. En definitiva, té un toc afrancesat que es tasta en cada instant.

100% recomanable aquesta pel·lícula, ja no ho dic per tots els premis que ha obtingut (2 premis Cesar, 2 premis a Cannes, 1 premi BAFTA, 2 Globus d'Or i 4 nominacions als Oscar) sinó perquè la història d'aquest personatge t'omple de ganes de viure en aquest món, que sabent-lo mirar, està ple de motius per ser feliç.


Incloc sinopsi de filmaffinity:
Inspirado en la novela "La escafandra y la mariposa" escrita por Jean Dominique Bauby como consecuencia de un accidente en diciembre del 1995 que lo proyectará en el universo del "Locked in Syndrom" (encerrado en sí mismo). Totalmente paralizado, no pudiendo moverse, comer, hablar, ni respirar sin asistencia, el antiguo redactor en jefe de la revista "Elle" dicta entonces letra por letra parpadeando con su párpado izquierdo una especie de carné de viaje inmóvil.

TRES DIAS CON LA FAMILIA de Mar Coll

Realisme pur i dur. I sí, efectivament, són tres dies amb la família. I ja està.
A la pel·lícula en si no passa res, però tot i així en un servidor li ha agradat bastant, potser perquè fa poquet ha viscut una situació gairebé idèntica a la que es retrata en el film, o potser també perquè Mar Coll presenta a una familia burgesa catalana, i ho fa tant bé, que qualsevol català pot identificar algun dels personatges de la pel·lícula amb algun familiar seu.

Tot gira entorn la família... i aquesta jove directora catalana aconsegueix que tot et sigui tant familiar, que en certa manera sembli que estàs a casa teva.


Incloc sinopsi de filmaffinity:
Léa debe viajar súbitamente a Girona donde su abuelo paterno acaba de fallecer. Allí le espera su familia, a la que prácticamente no ha visto desde que se marchó al extranjero. La muerte del patriarca de los Vich i Carbó es la excusa perfecta para forzar la convivencia entre sus descendientes. Los tres días que dura el velatorio, la misa y el entierro son un buen momento para observar ese juego de apariencias de una burguesía conservadora en la que todos los problemas son evidentes pero nunca explícitos. Léa rechaza este mundo hipócrita que se le adhiere a la piel como un traje hecho a medida.

TRIAGE de Danis Tanovic

Una pel·lícula dura i molt explicativa de les experiències d'un reporter de guerra.

Incloc sinopsi de filmaffinity:
Mark y David son amigos y experimentados fotógrafos de guerra y se encuentran capturando imágenes de un Kurdistán desgarrado por la guerra. Mark es muy ambicioso y quiere seguir los combates unos días más, buscando la foto del año, pero David está harto de polvo, desesperanza y violencia y le deja para regresar a casa con su mujer embarazada. Cuando Mark regresa a casa ensangrentado y lleno de hematomas, se sorprende, aunque en principio no se muestra preocupado al saber que David no ha logrado volver a casa. Elena, la mujer de Mark, está preocupada por los dos. Mark está exhausto, desorientado y es incapaz de reasumir su antigua vida en Dublín.

EL VIAJE DE CHIHIRO de Hayao Miyazaki

Una pel·lícula d'animació completament original, que entra en un món ple de fantasia i d'imaginació desbordant. Gràcies a això, al 2002 va aconseguir l'Os d'Or a la millor pel·lícula de la Berlinale i l'Oscar a la millor pel·lícula d'animació. És una història tendre plena de símbols, dobles significats i personatges molt concrets on cadascú interpreta un rol tan quotidià com necessari perquè la nostra Chihiro aconsegueixi alliberar als seus pares i tornar a casa.
Sí que vull constatar que sobra una mica de metratge al segon terç del film, quan la Chihiro tracta de guanyar-se la confiança de la gent en el gran balneari pels Déus. Hi ha escenes irrellevants que si es treiéssin no modificarien gens ni mica el sentit global de la història, i de bén segur que obtindríem un producte final de més qualitat i a la vegada compacte.

Incloc sinopsi de filmaffinity:
Chihiro es una niña de 10 años que viaja en coche con sus padres. Se detienen delante de un túnel, y al atravesarlo llegan a un mundo donde pasan cosas extrañas. En este universo no hay lugar para los humanos, sólo existen dioses de primera y segunda clase. Cuando descubre que padres han sido convertidos en cerdos, Chihiro se encontrará sola y asustada.

"El viaje de Chihiro posee imaginación, un toque inquietante y nada de la repugnante y gratuita violencia que contienen las series televisivas japonesas de dibujos animados" (Carlos Boyero: Diario El Mundo)
----------------------------------------
"Lo que hace de Chihiro un espectáculo desbordante es la torrencial inspiración de Miyazaki, el ritmo narrativo que hace de una película de más de dos horas un estimulante ejercicio que pasa en un suspiro (...) Brillante, tierna y terrible, Chihiro es un monumento a la animación de nuestros días, una de esas películas que huelen a algo que sólo obtienen un puñado de títulos señeros: a clásico indiscutible, a lección perenne" (M. Torreiro: Diario El País)
----------------------------------------
Andy Wachowski, director de 'Matrix': 'Es una obra maestra (...) se imprime en la imaginación y permanece allí para siempre'.
----------------------------------------
James Cameron, director de Titanic y Terminator: "Belleza, poder, misterio y, por encima de todo, corazón."

¡OLVIDATE DE MI! de Michel Gondry

Una pel·lícula que es va construint (o deconstruint) a través de records que s'esborren, en un precipitat remolí invertit que et xucla cap a un estat inevitable: l'oblit. Obra original no, originalíssima (per alguna cosa es va emportar l'Oscar al millor guió original al 2004) que en un principi et descol·loca totalment per després, a partir d'un desordre ordenat, anar estructurant en el cap de l'espectador una idea clara del que realment està passant.

Jim Carrey en un paper molt diferent al que ens té acostumats i Kate Winslet amb les mateixes cares, gestos, somriures i mirades que ens mostra a les seves altres pel·lícules. Els demés personatges? Simplement estan "de relleno", per donar correlació a l'historia. Sí que és veritat però, que la relació (submergida en l'oblit) entre la Kirsten Dunst i en Tom Wilkinson acaba sent determinant al final de la història, però si s'hagués omès tot allò, el film hagués acabat de la mateixa manera: junts altra vegada, en l'incertesa d'un futur que ja coneixen (quina paradoxa, no?).


Incloc sinopsi de filmaffinity:
Joel (Jim Carrey) se queda asombrado y aturdido cuando se entera de que su novia Clementine (Kate Winslet) ha borrado de su cerebro los recuerdos de su tumultuosa relación. Desesperado, Joel contacta con el inventor del proceso, el Dr. Howard Mierzwiak (Tom Wilkinson) para eliminar cualquier recuerdo de Clementine de su propia memoria. Pero sucede que, mientras los recuerdos progresivamente desaparecen, Joel comienza a redescubrir su pasión inicial.

EL ASESINATO DE JESSE JAMES POR EL COBARDE ROBERT FORD de Andrew Dominik

Un film llarg amb un ritme lent i pausat, mostrant i donant èmfasi a detalls i emocions amb un gran preciosisme. Tret d'algun error de raccord i lius amb els personatges (a vegades no saps ja de qui parlen), és una obra molt ben construïda fonamentada més en lo visual, poètic i psicològic, que en la trama i la estructura tradicional que estem acostumats. Brad Pitt fent una pel·lícula de cinema europeu? Doncs això és el que se li apropa més.

Realment el director aconsegueix que acabis coneixent molt bé la psicologia dels dos protagonistes (Affleck i Pitt), acabes entenent perquè fan cada cosa, i t'acabes posant a la seva pell. Aquests dos personatges increïblement treballats aconsegueixen fer rodona una història que en el fons, no passa res tret del que ja anuncia el títol. Mentres que el film va apropant-se a la seva conclusió, tots els detalls, les mirades, els sons i les paraules i silencis, et convencen cada vegada més del trist desenllaç dels dos personatges i de la autodestrucció d'ells dos (Pitt al llarg de tot el film, i Affleck quan accepta el contracte d'assassinar a Jesse James).

Respecte la fotografia cal dir que és magistral (va ser nominada al Oscar), i el to que impregna cadascuna de les escenes té una força impressionant, reforçada encara més amb la poètica veu en off que serveix de fil conductor de la pel·lícula.

En definitiva, una pel·lícula molt recomanable però no apte per a tots els paladars.


Incloc sinopsi de filmaffinity:
Narra la historia del más famoso forajido del oeste americano, el carismático e impredecible pistolero Jesse James (Brad Pitt), un bandolero sudista hijo de un predicador. Mientras Jesse planea su próximo gran robo, declara la guerra a sus enemigos, quienes intentan hacerse con la recompensa -y la gloria- que implicaría su captura. Pero la amenaza más importante a su vida puede que venga de aquellos en quienes más confia...

AVATAR de James Cameron

"Entra en un nuevo mundo"... per quedar-t'hi. Una experiència no recomanable no, sinó sublim. Sincerament, avui seria el moment de pishar-se en els crítics aquests tant "a contracorriente" que deambulen per alguns diaris. Que la pel·lícula no explica res de l'altre món? Que els personatges no tenen profunditat, que són plans? Primer de tot, que no siguin originals amb el que explica és una cosa, que no expliqui res és una altra. I per altra banda, si buscaveu una pel·lícula amb un guió ben treballat i uns personatges milimètrics, no era aquesta la pel·lícula que havíeu de mirar. Sabeu per on tira aquest tipus de film, i sabeu que ho aconsegueix en un 10/10. En el meu parer, per una banda hi ha cinema d'entreteniment i per l'altra cinema de cultura. Aquesta pel·lícula, no només compleix, sinó que obra nous horitzons amb el cinema d'entreteniment. Veient pel·lícules com aquesta, et fas a la idea del gran potencial que té la teconologia en el cinema (per una banda el treball en ordinador, i per altra, la tridimensionalitat). Encara li falta còrrer per això, o més ben dit, caminar. El cinema 3D no té profunditat. Tan sols són una sèrie de plans enganxats uns a sobre els altres. Si que aconsegueix donar-te una certa perspectiva, però per sort, encara li queda molt per poder-nos deixar ja del tot extenuats.
Jo no sóc partidari d'aquests tipus de films, de fet tot el contrari, però avui toca treure's el barret. És un film per veure amb ulleres 3D i per estar tota l'estona amb la boca ben oberta, deixante captivar per tot el que t'envolta en un món de fantasia i d'armonia.

Sí que estic d'acord amb alguna de les afirmacions que he llegit: "La historia es algo así como si a Neo (Matrix) lo metes en una de indios (nativos) y vaqueros (marines), en un western ecologista con preciosos paisajes de mundos fantásticos." Pero torno a dir el mateix: la pel·lícula pretén entetenir, i això ho aconsegueix d'una manera magistral, tant, que ni els 160 minuts que dura se't fan llargs.

M'agradaria concloure donant les gràcies a aquests tipus de films, que em fan somniar encara més en el cinema del futur: en una espècie de sala on es projecta en totes les parets, com en el sostre i en el terra, una realitat virtual on tu ets el protagonista, on els personatges interactuen amb tu i on tu decideixes el desenllaç de la història. Un món virtual que es compenetra a la perfecció amb el món sensorial: poder sentir els petons, el vent com acaricia la cara, el fred, la calor... En aquest món encara li falta molt per caminar... esperem que no s'acabi abans que tanquin el teló.


Incloc sinopsi de filmaffinity:
Año 2154. Jake Sully (Sam Worthington) es un ex-marine confinado en una silla de ruedas que, a pesar de su cuerpo tullido, todavía es un guerrero de corazón. Jake ha sido reclutado para viajar a Pandora, donde las corporaciones están extrayendo un mineral extraño que es la clave para resolver los problemas de la crisis energética de la Tierra. Al ser tóxica la atmósfera de Pandora, ellos han creado el programa Avatar, en el cual los humanos "conductores" tienen sus conciencias unidas a un avatar, un cuerpo biológico controlado de forma remota que puede sobrevivir en el aire letal. Estos cuerpos están creados genéticamente de ADN humano, mezclado con ADN de los nativos de Pandora, los Na'vi. Ya en su forma avatar, Jake puede caminar otra vez. Ha recibido la misión de infiltrarse entre los Na'vi, los cuales se han convertido en el mayor obstáculo para la extracción del mineral. Pero una bella Na'vi, Neytiri (Zoe Saldana), salva la vida de Jake, y todo cambia. Jake es admitido en su clan y aprende a ser uno de ellos, lo cual le hace someterse a muchas pruebas y aventuras. Mientras, los humanos siguen con su plan, confiando en que la información de Jack les sea útil.

EL SECRETO DE SUS OJOS de Juan José Campanella

Què dir d'aquesta pel·lícula? Dient que des que tinc memòria és el millor film que he vist al cinema ja dono algunes pistes, o que és un dels millors films que he vist mai també dono a entendre que m'ha meravellat. 126 minuts que sincerament se't fan curts. Que continuament et dius a tu mateix: "que no s'acabi, que no s'acabi..." doncs al llarg de la trama hi ha uns quants girs de guió brutals que et desestabilitzen tant a tu com a la història, sempre mantenint la congruència i la correlació.

En alguns moments film noir (dóna la sensació que si ho passessis a B/N semblaria un clàssic de Hollywood), en altres thriller (genialment portat), en altres comèdia descollonant (diàlegs simples però ingeniosos, gràcies Guillermo Francella), i és clar, no hi podia faltar: una història d'amor. O millor dit... un drama romàntic. Que tot sigui dit, aquesta història d'amor entre en Ricardo Darín i la Soledad Villamil (quines mirades... parlen per sí soles. Sobretot les del Ricardo Darín) encaixa a la perfecció a la història, inclús completant-la i fent-la encara més humana.

En el seu conjunt, però, acabo deduïnt que sí que és realment una pel·lícula de cinema negre malgrat la barreja de gèneres que hi trobem dins (i molt ben mesclats). Tinc una sèrie d'arguments, que exposaré a continuació:
La utilització de flashbacks, estan molt ben aconseguits. Doncs en tot moment combinen a la perfecció el passat i el present (que dir de la perfecta caracterització dels personatges, tret de la Soledad Villamil?).
Un secretari del Jutjat d'Instrucció de Buenos Aires, que acaba convertint-se més en detectiu d'un crim que en simple oficinista. I molt implicat en la seva tasca.
I evidentment, hi ha víctimes pel mig. Es tracta del detectiu a la recerca constant de l'assassí.

Per últim, m'agradaria parlar breument de la simbologia.
El títol "El secreto de sus ojos" es pot interpretar de diferents maneres. Alguns ho interpretarien amb els ulls de l'assassí, doncs descobreixen que ha sigut ell gràcies a una fotografia, en que l'assassí esta mirant fixament a la noia, amb una mirada enamoradissa, mentre que la resta mira a la càmara, somrient. Gràcies al secret que guarden els seus ulls, la seva mirada, descobreixen el culpable del crim fatal i comencen la recerca. Per altra banda, es podria interpretar amb els ulls dels nostres protagonistes, amb la vessant romàntica que això comporta. Constantment, al llarg de tot el film, tenen mirades que parlen per si soles. No es miren, es desitjen i s'enamoren amb les mirades.
Tot i així, sóc partidari d'entendre-ho de les dues versions; hi ha un moment del film, que evidentment no és casualitat, en que Ricardo Darín i Soledad Villamil remenen unes fotografies antigues, on troben una festa on tothom somriu a la càmara, mentre que en Ricardo Darín, posicionat a la dreta de l'enquadrament, mira fixament a la Soledad Villamil, enquadrada a l'esquerra. Això produeix un fet curiós, doncs la fotografia que utilitzen per descobrir qui és l'assassí és molt similar a la fotografia que els dos protagonistes es miren amb melangia. Així, el director Juan José Campanella crea un vincle entre la història d'amor dels dos protagonistes i la història d'aquests mateixos protagonistes a la recerca de l'assassí, fent apte les dues interpretacions del títol.
A més a més d'aquest títol carregat de contingut, hi ha una serie de símbols; Símbols menys importants, com podria ser el tancar la porta del despatx de la Soledad (doncs al llarg del film significa una cosa que no acaba de significar, fins que per fi, acaba significant el que volem des d'un principi que signifiqui. No sé si m'explico...). I d'altres símbols més importants, com la màquina d'escriure que té la lletra "A" espatllada, doncs no només és una eina per arrencar rialles a l'espectador, sinó que al final, acaba desvetllant per fi el que l'espectador creu d'una manera incerta respecte els sentiments del protagonista.

Deixo ja d'escriure perquè això ja s'està allargant massa. En fi... recomano la pel·lícula a absolutament tothom. A la sala eren tot de iaius, els meus pares, el meu germà i jo. Cantavem una mica, la veritat. Però tot s'ha de dir que a qualsevol persona de ben segur que li agradarà. Pels motius que siguin, però li agradarà.



Incloc sinopsi de filmaffinity:
Benjamín Espósito, secretario de un Juzgado de Instrucción de la Ciudad de Buenos Aires, está a punto de retirarse y decide escribir una novela basada en un caso que lo conmovió treinta años antes, del cual fue testigo y protagonista. Su obsesión con el brutal asesinato ocurrido en 1975 lo lleva a revivir aquellos años, trayendo al presente no sólo la violencia del crimen y de su perpetrador, sino también una profunda historia de amor con su compañera de trabajo, a quien ha deseado y amado fervorosamente y en silencio durante años. La novela que escribe Espósito nos hace recorrer los años 70, cuando en Argentina se vivían épocas turbulentas, el aire estaba enrarecido y nada era necesariamente lo que parecía ser.




Crítiques:

"Un filme que combina a la perfección film noir, drama romántico, thriller, su acostumbrado humor y hasta el costado histórico, político y social." (Pablo O. Scholz: Diario Clarín)
----------------------------------------
"Magistral (...) La fórmula perfecta del cine emocional, quizá sentimental. (...) Unos diálogos hilvanados con muchísima gracia; una trama en espiral que se agarra al estómago (...) interpretaciones memorables" (Luis Martínez: Diario El Mundo)
----------------------------------------
"Estamos en el territorio del gran cine, del clasicismo, de un universo tan rico como complejo en el que todo tiene sentido, te envuelve, te sugiere, te implica y te conmueve." (Carlos Boyero: Diario El País)
----------------------------------------
"Hay películas que funcionan a la perfección: ésta es una. (...) hay tanta electricidad y calor en las relaciones de los personajes (...) y los momentos de fibra y de nervio son tantos y tan corpulentos que tapan alguna flaqueza o titubeo. (...) Puntuación: **** (sobre 5)." (E. Rodríguez Marchante: Diario ABC)
----------------------------------------
"Una buenísima trama criminal, una estremecedora historia de amor y unos actores superlativos (...) Es una de esas películas que huelen a premios se miren desde donde se miren." (M. Torreiro: Fotogramas)

VALS CON BASHIR de Ari Folman

Increible obra d'animació autobiogràfica. La obra està composta per una sèrie de flashbacks, en que mesclen realitat i somnis d'una manera magistral, tot amb una visió postmoderna.

Pel·lícula recomanable a absolutament tothom, doncs destaca per la seva originalitat i per la seva cruesa tot i que és d'animació.

A l'edició del 2009 va guanyar el Globus d'Or per la millor pel·lícula de parla no anglesa, i a l'edició de 2008 de Cannes va ésser nominada a la Palma d'Or.


Incloc sinopsi de filmaffinity:
Documental animado sobre la matanza de refugiados palestinos en Sabra y Chatila (Líbano) en 1982. Una noche, en un bar, un viejo amigo cuenta al director Ari que tiene una pesadilla recurrente en la que le persiguen 26 perros. Cada noche, el mismo número de animales. Los dos hombres llegan a la conclusión de que tiene que ver con una misión que realizaron para el ejército israelí durante la primera guerra con el Líbano a principios de los años ochenta. Ari se sorprende ante el hecho de que no recuerde nada de ese periodo de su vida. Intrigado, decide ver y hablar con viejos amigos y antiguos compañeros dispersados por el mundo entero. Necesita saber la verdad acerca de ese periodo y de sí mismo. Ari escarba cada vez más y sus recuerdos empiezan a reaparecer mediante imágenes surrealistas...

Crítiques:

Seleccionada por Israel como candidata al Oscar a la mejor película de habla no inglesa. El título hacer referencia a un soldado israelí que comienza a disparar indiscriminadamente hacia unas paredes llenas de posters de Bashir Gemayel, el primer ministro del Líbano asesinado en 1982. (FILMAFFINITY)
----------------------------------------
"Un film de animación devastador (...) Folman es un documentalista israelí que no había trabajando en la animación. Y ahora la usa del mejor modo posible, para reconstruir memorias, fantasías, alucinaciones, posibilidades (...) Puntuación: *** (sobre 4)." (Roger Ebert: Chicago Sun-Times)
----------------------------------------
"Impresionantes dibujos, un portentoso claroscuro para dibujar la memoria, o la falta de ella" (E. Rodríguez Marchante: Diario ABC)
----------------------------------------
"Desde la demoledora escena inicial (...) Folman ha conformado una película única por su novedosa mezcla de formatos y géneros, y por su apabullante capacidad para evocar la realidad del drama mediante elementos nada realistas" (Javier Ocaña: Diario El País)
----------------------------------------
"Tan original como final y sorprendentemente adecuado. (...) Lo mejor: La variedad de recursos, incluyendo homenajes cinéfilos como el de 'Apocalypse Now', dentro de la unidad estilística. (...) Puntuación: **** (sobre 5)." (Francisco Marinero: Diario El Mundo)

CELDA 211 de Daniel Monzón

Quina desil·lusió! Anava amb bones expectatives a veure aquesta pel·lícula i la veritat és que m'ha aburrit. El primer terç de la pel·lícula prometia moltíssim, de fet estava emocionat esperant a que m'expliquessin més de tot allò. Per desgràcia, després tot es dilueix. La història en si és molt poc creïble: tòpics, interpretacions fluixes, fets incoherents...

La realització està força bé, aconsegueix crear una atmòsfera dura i desconcertant.

Poc més per comentar d'aquest film, tret i les bones (i no merescudes) crítiques que ha rebut de diversos diaris i revistes especialitzades. És una producció espanyola... s'ha de promocionar, no?


Inclos sinopsi de filmaffinity:
El día en que comienza a trabajar en su nuevo destino como funcionario de prisiones, Juan se ve atrapado en un motín carcelario. Haciéndose pasar por un preso más, luchará para salvar su vida e intentar dar fin a la revuelta. El joven tendrá que jugársela a base de astucia, mentiras y riesgo, sin saber todavía qué paradójica encerrona le ha preparado el destino...

LOS FALSIFICADORES de Stefan Ruzowitzky

Basada en fets reals (aquella història que ens fascinava quan ens la explicava en Joan Pere), és una pel·lícula realitzada el 2007, sorprenentment de factoria Austríaca.

Tot i que no m'havien parlat gaire bé del film, només puc elogiar-la en tots els sentits. Des del primer moment en què el protagonista es troba en tota la barbàrie personificada que són els camps de concentració (creant així una atmòsfera opressora, amb forts contrastos i llums molt dures, aconseguint fer petits i dèbils els nostres protagonistes), mentre que van succeïnt els fets al llarg del nucli del film (com diria un amic: "una flor en medio del desierto", doncs es senten molt afortunats per poder viure, per poder treballar i menjar... doncs constantment amb petits detalls fan recordar a l'espectador on són realment i quina situació estan vivint), fins el gran final que, el protagonista, atònit per la mort d'un company, descobreix el gran engany en que es va sotmetre ell mateix.

Els personatges estan molt ben definits, amb un protagonista (Karl Markovics) que parla amb les mirades (o maquina, segons com ho interpretis), un company idealista mogut per la seva flama interior i la seva solidaritat comunista (que al final, s'endú una sorpresa en forma de consolació), un nen que encara té molt per veure però per desgràcia la fortuna no decideix posar-se en el seu camí, i una sèrie de personatges molt secundaris que representen cada actitud o punt de vista en el conflicte. Per altra banda, en tot moment "endemonien" els oficials i soldats nazis utilitzant les pràctiques que duien a terme en el moment de la desgràcia més sonada de la història de la humanitat.

Per últim, mencionar el tractament del film: doncs el director va decidir fer un film molt modern, trencant amb la majoria de films que tracten el gènere. En cap moment hi ha utilització del trípode i li dóna un toc desaturat en sèpia amb forts contrastos i llums molt dures, acompanyada de molt gra en la fotografia i uns enquadraments força interessants i gens convencionals en alguns moments de la pel·lícula.

En resum... film 100% recomanable, doncs és de les pel·lícules realitzades recentment que m'ha impressionat més. Una altra pel·lícula pel calaix de dalt.


Incloc sinopsi de filmaffinity:
Berlín, 1936. Sorowitsch (Karl Markovics) es el rey de los falsificadores de moneda, un judío vividor que cree que "la manera más rápida de ganar dinero es haciendo dinero", y al que poco le importa lo que está sucediendo a su alrededor, ni siquiera con los judíos. Pero pronto es arrestado por los nazis y llevado a un campo de concentración, donde es obligado a trabajar para ellos junto a otro grupo de falsificadores. Su misión: crear libras esterlinas y dólares americanos. A cambio pueden vivir mucho mejor que el resto de los presos. Pero esto a algunos les supondrá un dilema moral, ya que cooperar con sus verdugos prolongará la guerra y podría significar la victoria para los alemanes.

Premis:
2007: Oscar a la mejor película de habla no inglesa. 2007: Seminci: Espiga de Plata, mejor actor (Karl Markovics)

QUEMAR DESPUÉS DE LEER de Joel & Ethan Coen

Un film amb pretensions de ser d'espies aconsegueix ser-ho amb una serie de casualitats i xorrades. Tenen uns personatges molt forts dràmaticament parlant i molt ben construïts, estereotipats fins a ser còmics. Una comedia que aconsegueix dibuixar-te un somriure durant els 96 minuts que dura la pel·lícula.

Incloc sinopsi de filmaffinity:
Ozzie Cox (John Malkovich) es un agente de la CIA que está escribiendo sus memorias, con toda su experiencia en la Agencia, en un CD. El problema surge cuando su mujer (Tilda Swinton) le roba el CD, que llega a parar a unos empleados de un gimnasio (Brad Pitt y Frances McDormand), no muy listos, que intentan chantajear a Cox. A raiz de esto, la CIA intenta seguir la pista del entuerto que se está desarrollando, y que se complica cuando uno de los empleados del gimnasio (Pitt) se encuentra con el amante (George Clooney) de la mujer de Cox. Basada en la novela "Burn Before Reading: Presidents, CIA Directors, and Secret Intelligence" del ex jefe de la CIA Stansfield Turner.

EL SEÑOR IBRAHIM Y LAS FLORES DEL CORÁN de François Dupeyron

Un viatge espiritual pel cor del senyor Ibrahim. El senyor Ibrahim és un àrab-suní que té un badulake en el mateix carrer on cada dia, la tristesa s'apodera de la casa d'en Moises. És un home feliç que té la intenció d'alliberar de la por i l'odi en aquest nen perdut, amb l'ajuda de l' Alcorà i dels seus somriures.

Somriu sempre, per tot. No miris a les dones del plan: Mira, mira que guapo sóc. No... mira-la com si mai haguessis vist a una noia tan maca com ella. I somriu.

"Y la vida no tiene por que ser siempre triste..."


Incloc sinopsi de filmaffinity:
Durante los primeros años sesenta en París, como en otras muchas partes de Europa, hubo una explosión de vida. La vieja ola dió paso a la nueva, todo estaba en cambio constante y la ciudad estaba llena de una energía que prometía nuevos movimientos culturales y cambios sociales. A pesar de este escenario, en un barrio obrero, dos improbables personajes -un joven judío y un viejo musulmán- comienzan una amistad. Cuando conocemos a Momo (Pierre Boulanger) vemos que, en realidad, es un niño huérfano, a pesar de que vive con su padre, un hombre sumido en la depresión. Sus únicas amigas son las prostitutas de la calle, que le tratan con mucho cariño. Momo compra su comida en la tienda del barrio, una pequeña y oscura tienda llevada por Ibrahim (Omar Sharif), un callado hombre de exótica imagen que ve y sabe más de lo que parece. Tras ser Momo abandonado por su padre, Ibrahim se convierte en el único adulto en la vida del chico. Juntos inician un viaje que cambiará sus vidas para siempre.

LA JOVEN DEL AGUA de M. Night Shyamalan

M'ha decebut bastant... el meu pare em va dir que era una història preciosa, que l'havia de veure.
Em va crear falses expectatives... què esperava, un Big Fish?

El conte està bé, però el conjunt no m'ha agradat gaire.

Incloc sinopsi de filmaffinity:
Cleveland Heep (Paul Giamatti), encargado de una bloque de apartamentos, descubre una tarde una ninfa (Bryce Dallas Howard) en la piscina de la urbanización....

INGLOURIOUS BASTERDS de Quentin Tarantino

Érase una vez, en la Francia ocupada por los nazis... una bogeria només digna de Tarantino portada a l'extrem. Què és el que explica aquest excèntric director? Bén bé no ho se... bueno sí... uns "bastardos" amb ganes de destroçar nazis se les apanyen per colar-se a l'estrena de la nova produccio de Goebbels "El orgullo de la nación", on assistiran 350 alts càrrecs nazis inclós el Ministre de Propaganda i el Führer.
Llargmetratge ben llarg, 156 minuts. Estrenada el 2009.

Apart d'això, la resta són diàlegs massa llargs, ingeniosos com només aquest director sap escriure però tant extensos com les ganes que té Tarantino de transgredir la gran pantalla. Tarantino fa un film on "tot val" per captar l'atenció del espectador, efectes sonors artificiosos, escenes on s'abusa de la càmera lenta mentre sona una cançó "a la western" (molt típic de Kill Bill), sang i fetge per tot arreu, oficials nazis que semblen més uns intel·lectuals superdotats que uns assassins sense escrúpols ni cervell, i cartells de presentació d'un personatge a meitat de la pel·lícula on ni les guitarres elèctriques ni l'estètica Grindhouse del cartell pinten res enmig de la Segona Guerra Mundial. (un apunt: què pinten els plans detall de la nata sobre el postre i la Mélanie Laurent pintant-se els llabis?)

Això sí, tant els actors com els personatges es mereixen notables i excel·lents. El terrorífic Hans Landa (interpretat pel desconegut Christoph Waltz) va guanyar el premi al millor actor al Festival de Cannes, i ben merescut que el té. Brad Pitt, tot i que la gent no parla gaire d'ell (doncs el tal Waltz l'ha eclipsat en tots els sentits) va un paperàs. Un americà amb cara de fàstig, i amb ganes de fastiguejar als demés. (Destacar l'escena de l'entrada del cinema, on Diane Kruger presenta els seus suposats amics realitzadors italians davant en Hans Landa. Per sorpresa dels quatre, Landa també parla italià.)

Un film que "MOLA", però res més. Aconsegueix que surtis del cinema amb una berborrea mental que no saps bén bé què has vist, només saps que el que acabes de veure és malaltís i contagia, que t'encantaria conèixer aquests personatges amb tantes ganes de matar com poques de viure i sentir. Però sentencio, una vegada més, que no es una bona pel·lícula com molts criden als vents.

Incloc sinopsi de filmaffinity:
Segunda Guerra Mundial. Durante la ocupación alemana de Francia, Shosanna Dreyfus (Mélanie Laurent) presencia la ejecución de su familia a manos del coronel nazi Hans Landa (Christoph Waltz). Shosanna consigue escapar y huye a París, donde se forja una nueva identidad como dueña y directora de un cine. En otro lugar de Europa, el teniente Aldo Raine (Brad Pitt) organiza un grupo de soldados judíos para tomar represalias contra objetivos concretos. Conocidos por el enemigo como “The Basterds” (Los cabrones), los hombres de Raine se unen a la actriz alemana Bridget Von Hammersmark (Diane Kruger), una agente secreto que trabaja para los aliados, con el fin de llevar a cabo una misión que hará caer a los líderes del Tercer Reich. El destino quiere que todos se encuentren bajo la marquesina de un cine donde Shosanna espera para vengarse...

EL CABALLERO OSCURO de Christopher Nolan

Una trama genial! Realment, de cine per a nens té poquet poquet. Excel·lent realitzada.
Un caballero oscuro muy oscuro i un joker que es surt de les caselles.

Incloc sinopsi de filmaffinity:
Batman (Christian Bale) regresa para continuar su guerra contra el crimen. Con la ayuda del teniente Jim Gordon (Gary Oldman) y el Fiscal del Distrito Harvey Dent (Aaron Eckhart), Batman tiene como objetivo destruir el crimen organizado en la ciudad de Gotham. El triunvirato demuestra ser eficaz, pero pronto termina siendo presa del caos desencadenado por una nueva mente criminal que los aterrados ciudadanos conocen como Joker (Heath Ledger).

MAPA DE LOS SONIDOS DE TOKYO de Isabel Coixet

M'ha sorpres. Jo de la Isabel Coixet només he vist Mi vida sin mí i era quan encara no tenia gaire idea de cine. Vaig trobar que estaba bé, però ara, amb aquest nou film rodat a Japó al 2009, m'ha impressionat.

Tot i les males crítiques que està tenint, jo l'he trobat una pel·lícula genial, amb un fort simbolisme, on els efectes sonors juguen un paper importantíssim en l'obra, on els silencis no parlen, sinó que criden. Per què la gent al veure que hi ha pocs diàlegs ho critica afirmant que el guió no s'aguanta per ninguna part, que és pessim?

L'única crítica que podria fer, és el doblatge tant deficient que li fan fer a en Sergi López (s'ha de tenir en compte per això, que ell és un actor d'interpretació, no de doblatge), i la història superchupiguai com la Coixet ficada amb calçador de la "època Edo".

Per últim... bfff la Rinko Kikuchi. Això no és normal.

Incloc sinopsi de filmaffinity:
Narra la historia de una asesina a sueldo (Rinko Kikuchi) de Tokyo que esconde su profesión bajo la apariencia de vendedora en un puesto de un mercado. Kikuchi (nominada al Oscar por su papel de joven sordomuda en "Babel") interpreta a la criminal, mientras que Sergi López encarna al dueño de una tienda de vinos en Tokio.

MILLENNIUM I: LOS HOMBRES QUE NO AMABAN A LAS MUJERES de Niels Arden Oplev

Adaptació cinematogràfica de l'obra del mateix nom del periodista i novel·lista suec Stieg Larsson.
La trama és més que impressionant, et manté en intriga al llarg de les dues hores i mitja que dura el film.

La factoria? Excel·lent. Jo crec que mai en la seva vida aquests suecs havien invertit tants diners en fer una producció cinematogràfica (s'han de mostrar de la millor manera possible al món aprofitant les oportunitats, no?). La fotografia... bastant bona. Molt semblant a 21 Gramos, del Iñárritu.

Per últim, mencionar que m'he enamorat de la protagonista (què extrany, oi?) Lisabeth Salander, interpretada per l'actriu sueca (d'ascendència espanyola) Noomi Rapace.

Incloc sinopsi de filmaffinity:
Un rico industrial contrata a un periodista para saber qué fue de su sobrina, desaparecida hace nada menos que 40 años. Aquel 29 de septiembre de 1966, la joven de 16 años Harriet Vanger desapareció sin dejar rastro... Adaptación al cine de la exitosa novela de Stieg Larsson, primera parte de la famosa trilogía "Millenium".

MOTHMAN: LA ULTIMA PROFECIA de Mark Pellington

Fluixeta... parteix d'un fet interessant (gens meritori però, doncs és basat en fets reals) però no l'hi treu el suficient suc i no aconsegueix captivar a l'espectador amb una història perfectament captivadora. No estava gens acostumat a veure a en Richard Gere en aquest tipus de papers, tot i que considero que pot ésser totalment apte.

Respecte el final... què dir. No aprofiten gens bé el desenllaç. És més, aconsegueixen espatllar-lo i fer-te qüestionar a tu mateix quan apareixen els títols de crèdit: "He perdut el temps mirant aquesta pel·lícula?"

Incloc sinopsi de filmaffinity:

Todavía trastornado por la muerte de su esposa en un extraño accidente automovilístico, el periodista John Klein sufre una avería en su coche en mitad de la noche. Al pedir ayuda, descubre sorprendido que se encuentra en un pequeño pueblo de West Virginia, a cientos de kilómetros de donde creía estar. La sheriff local le informa de que una serie de inexplicables sucesos han tenido lugar en los últimos tiempos. Después de analizar varios casos y de consultar al especialista en temas paranormales Alexander Leek, el excéntrico Klein empieza a creer en la posibilidad de que tras los hechos se encuentre la presencia de Mothman, una misteriosa y legendaria criatura, anticipadora de desastre y muerte. John se enfrenta con la experiencia más increíble de su vida, obsesionándose hasta el punto de ver cuestionadas sus más profundas convicciones y creerse en el umbral de un universo aterrador y desconocido.