THE SOPRANOS de David Chase

Madonna! Al final, ha acabat. Ha acabat la millor serie de tota l'història de la televisió: Los Soprano. Mira que m'hi he tirat hores amb en Tony, en Paulie, la doctora Melfi, en Silvio, en Chris, la Carmela, l'Anthony Jr, la Meadow, en Bobby, en Big Pussy, etc. Madonna... "creía que estaba fuera, y me volvieron a meter dentro".

86 capítols de 53 minuts cadascun: això són 4558 minuts, és a dir, 76 hores mirant The Sopranos (s'ha de tenir en compte per això que n'hi he invertit més, doncs les temporades 1, 2 i 3, les he vistes 3 vegades. La 4 la 5 i la primera part de la 6, les he vist dues). Moltes hores, tantes que es llògic que m'hagin arribat a afectar d'aquesta manera. Tant, que m'encantaria ser un d'ells i poder dir el que ells diuen en el "Bing", o fer les mateixes coses que fan al "Satriale's".

Els trobaré a faltar... sobretot a en Michael Imperioli (Christopher Moltisanti a la serie). Vaig llegir a una entrevista a James Gandolfini que després d'aquest final tant sobtat, només em quedarà esperar a que s'hagin arruinat tots, tant en Chase com els protagonistes, per poder veure "THE SOPRANOS: THE MOVIE".

DAVID CHASE... T'ESTIMO. Tant de bo tot això hagi sigut un somni, i demà quan em desperti vagi a la uni, i quan torni cap a casa el meu pare em digui: "Ei Xavi! Mira, he comprat la primera temporada d'una serie de la mafia que es veu que està molt bé. Ha guanyat uns quants premis Emmys". I tot torni a començar, que torni a començar a conèixer lo entranyable que pot arribar a ser en Tony i lo odiat a la vegada. No dic més sobre els altres actors perquè sóc un vago a l'hora d'escriure, però poso a Déu com a t'estimoni que no m'importaria morir-me per quedar-me sense saliva per parlar d'aquesta magnífica serie.

Avui estic trist. Demà, toca vestir-se de negre: ha mort un troçet de mi.


Incloc sinopsi de filmaffinity:
Los Soprano narra los trapicheos, rutina diaria y desventuras personales y profesionales de una familia mafiosa sencilla, pero implacable en sus ritos y cuentas, que vive en New Jersey. La trama tiene como nexo de unión las confidencias del capo Tony Soprano (James Gandolfini) a su psicoanalista, la doctora Melfi (Lorraine Bracco).

He llegit una crítica d'un usuari de filmaffinity que concluïa dient:
"¿Y ahora que? Realmente es jodido, todo llega a ser tan familiar que ahora me siento como si me hubieran quitado algo. Son muchos años… (...)
David Chase,
…me has matado."

EL VIAJE A LA FELICIDAD DE MAMÁ KUSTER de Rainer Werner Fassbinder

Un film molt lent, que l'únic que m'ha agradat és el discurs de la dóna davant els comunistes, i els dos finals. Tant l'original, com l'alternatiu. Ai! els americans...

Incloc sinopsi de filmaffinity:
Un obrero de una planta química, inesperadamente, en un acto de rebelión, ejecuta al hijo de su jefe, suicidándose a continuación. Este hecho transformará por completo la vida de su mujer (Mama Kusters) quien, con la falta de apoyo que recibe de un hijo (dominado por su mujer) y de una hija (que sólo busca su propia gloria), iniciará una odisea personal en la que tendrá que enfrentarse a manipulaciones mediáticas e ideólogos políticos que buscan utilizarla para sus propios fines, ignorando la única razón que a ella la mueve: es defender y devolver la dignidad a la memoria de su marido.

FELLINI, OCHO Y MEDIO de Federico Fellini

M'enrecordo poc del film, però és excel·lent en tots els aspectes. El miraria una altra vegada i una altra, i una altra i una altra... i no em cansaria. Un dels meus films preferits possiblement. Una obra autobiogràfica de Fellini amb tocs surrealistes. El color, el blanc... la vida, els somnis. Vull tornar-la a veure.

Incloc sinopsi de filmaffinity:
Guido es un director de cine, tratando de planear su próxima película después de un éxito rotundo. Mientras piensa, comienza a recordar sucesos importantes en su vida, y todas las mujeres a las que ha amado y dejado.