diumenge, 26 d’abril del 2009

GRAN TORINO de Clint Eastwood

Unes expectatives immenses i una pel·lícula que entretén, però que no aconsegueix anar més enllà. Bromes continuades i molt conegudes ja, però que no deixen de ser gracioses sortint de la boca d'aquest home agridolç.

El cotxe és impressionant... i l'interpretació de Clint Eastwood encara ho és més. El considero un geni, tot i no conèixer suficients pel·lícules d'ell com per poder opinar amb fonaments. Només cal veure les cares que posa, els gestos, la seva manera de parlar; en definitiva, el seu estil davant les càmeres. Ho reitero, impressionant.

Destaco (no cal destacar res més tret lo anterior perquè tampoc s'ho mereix) el gran final. La mort d'un heroi. El film no podia haver acabat d'altra manera, doncs en Clint Eastwood ja havia anunciat que era la última pel·lícula en que hi participava. La mort d'un heroi que no creia en la religió però que acaba "crucificat" a la gespa: la seva última gran obra.

Incloc sinopsi de filmaffinity:
Walt Kowalski (Clint Eastwood) es un veterano de la guerra de Corea, trabajador jubilado del sector del automóvil. Su máxima pasión es cuidar de su más preciado tesoro: un coche Gran Torino de 1972. Inflexible y con una voluntad de hierro, Walt vive en un mundo en perpetua evolución, pero las circustancias harán que se vea obligado, frente a sus vecinos inmigrantes, a enfrentarse a sus antiguos prejuicios.

dilluns, 20 d’abril del 2009

BINTA Y LA GRAN IDEA de Javier Fesser

Un curtmetratge entranyable, brillant i ple d'energia del director Javier Fesser (Camino, La gran aventura de Mortadelo y Filemón). EL MILLOR en majúscules curtmetratge que se m'ha posat davant dels ulls mai. A més l'Àfrica, un continent que m'enamora... que em crida per a que trepitgi la seva terra plena de colors i m'hi estiri durant un temps a seguir-la colorejant. He rigut i he plorat però tot amb un gran somriure dibuixat a la cara. Amb imaginació es pot fer tot...

Aquest curtmetratge forma part del film En el mundo a cada rato, produït per "Tus Ojos" en col·laboració amb "UNICEF".

Incloc sinopsi de filmaffinity:
Producida por TUS OJOS en colaboración con UNICEF como una contribución del cine a la protección de los derechos de la infancia en el mundo, se compone de cinco historias que abordan las cinco prioridades de UNICEF, la educación de las niñas, el desarrollo integrado en la primera infancia, la inmunización, la lucha contra el VIH/SIDA y la protección contra la violencia, la explotación, y la discriminación. Cinco historias diferentes rodadas en distintos países del mundo y donde los protagonistas son los niños: EL SECRETO MEJOR GUARDADO, dirigida por Patricia Ferreira y rodada en India. LA VIDA EFÍMERA, dirigida por Pere Joan Ventura y rodada en Guinea Ecuatorial. LAS SIETE ALCANTARILLAS, dirigida por Chus Gutiérrez y rodada en Argentina. HIJAS DE BELÉN, dirigida por Javier Corcuera y rodada en Perú. BINTA Y LA GRAN IDEA, dirigida por Javier Fesser y rodada en Senegal.

diumenge, 19 d’abril del 2009

GORKY PARK de Michael Apted

Thriller ambientat al Moscow de la URSS soviètica. Un protagonista (William Hurt) en una bona interpretació, una actriu principal (Joanna Pacula) que enamora, i una història d'espionatge i interessos molt autèntica. Sempre em quedaré amb els "científics bojos" que reconstrueixen els caps dels difunts i la música de tenebra que els embolcalla.

Incloc sinopsi de filmaffinity:
Tres cuerpos aparecen desfigurados en el parque Gorky, en pleno Moscú. Un detective de policía soviético, Arkady Renko, se hace cargo de la investigación, pero se encuentra con fuertes trabas burocráticas para llevar a cabo su trabajo. Por otra parte, el deteriorado estado de los cuerpos, con numerosas mutilaciones, impiden una identificación clara de los mismos. A medida que la investigación de Renko avanza, todo le hace sospechar que miembros de las altas esferas políticas tienen algo que ver con las muertes... Una historia de intriga, espionaje y romance en la Unión Soviética de la guerra fría.

BUDA EXPLOTÓ POR VERGÜENZA de Hana Makhmalbaf

Un film més pròxim al documental que qualsevol altre cosa, realitzada per una directora del 1988 (és a dir, només tenia 18 anys durant el rodatge). Sense bones càmeres, sense trípode, sense decorats, sense il·luminació més enllà de la natural, sense actors professionals. Tot i així aconsegueix crear una història entranyable.

Narra un dia d'una nena de 6 anys de l'Afganistan, que viu a les coves on abans s'alçava el gran Buda, que recorre mil aventures per tal de poder anar a l'escola i aprendre històries. La simplicitat en absolutament tots els punts de vista, però amb alguns plans molt encertats i detalls que a una persona normal no se li acudirien. Vull quedar-me amb l'escena dels braços alçats amb les pedres a les mans sobre el cel blau, o el fragment de les cametes neguitoses de les nenes quan estan a classe. Una història sobre l'imaginari dels nens i lo poc conscients que són de les conseqüències de la realitat. Una història en miniatura.

Inclos sinopsi de filmaffinity:
Bajo la estatua del Buda que destruyeron los talibanes, aún viven miles de familias. Baktay, una niña afgana de seis años, es incitada a ir a la escuela por el hijo de sus vecinos que lee los alfabetos frente a su cueva. De camino a la escuela, es acosada por unos niños que juegan de forma cruel reflejando la sociedad tan violenta que los envuelve. Los niños pretenden lapidar a Baktay o destruirla como el Buda, o dispararla como hicieron los americanos en el laberinto de cuevas. ¿Será capaz Baktay de superar estos obstáculos para poder aprender los alfabetos en su lengua materna?

divendres, 17 d’abril del 2009

STIGMATA de Rupert Wainwright

M'ha impressionat. M'ha fet descobrir coses totalment desconegudes per mi, de fet no em podia ni imaginar que pogués ser certa tal cosa. I realment, aconsegueix plantejar-te molts dubtes i coses que no t'hauries plantejat mai. Jesus deia que Dèu estava en el nostre interior i impregnava totes les coses: "Parte un leño y ahí estaré. Levanta una piedra y me encontrarás". Stigmata explica que l'Esglèsia que nosaltres entenem, es una farsa, un cúmul d'interessos.

Una realització del 1999 pel meu gust excel·lent, que aconsegueix mantindret en tensió amb la boca oberta (M'ha recordat molt a El Corazón del Ángel). La cataloguen com a Terror i Intriga. Jo la catalogo com a crític.

Incloc sinopsi de filmaffinity:

El padre Andrew Kiernan es enviado por el Vaticano para investigar los rumores que apuntan a un pequeño pueblo del Brasil, donde brotan lágrimas de sangre de las estatuas de una iglesia. Mientras tanto una joven norteamericana, Frankie Paige, comienza a mostrar misteriosos estigmas tras sufrir un accidente en la bañera. El padre Kiernan no tardará en relacionar ambos hechos durante su investigación al tener conocimiento de ellos.

diumenge, 12 d’abril del 2009

JUNO de Jason Reitman

Un film diferent de baix pressupost que ha trencat amb tots els esquemes. JUNO ha impressionat, no només per la gran interpretació de la jove protagonista Ellen Page (Smart People, Hard Candy, X-Men: The Last Stand), ni per la ingeniositat mesclada amb la naturalitat dels diàlegs, ni per lo intel·ligent que pot resultar una història ben simple, sinó que ha sigut tot el conjunt, ha sigut la totalitat de l'obra que ha aconseguit una trama que respira bé fins al final amb un to sarcàstic i humorístic.

Al 2007 li va fer guanyar un Oscar per el millor guó original.

Incloc sinopsi de filmaffinity:
Juno Macguff (Ellen Page) tiene 16 años y es, según los adultos que la rodean, más inteligente de lo que le conviene. Y sí, es cierto, es ingeniosa, culta, rápida en las respuestas, observadora y, sobre todo, sarcástica. Ese sarcasmo es su particular trinchera para esconder sus miedos y las dudas. La relación que mantiene con un compañero de clase, Bleeker (Michael Cera), acaba de dejar fruto: está embarazada. A él le interesa poco el asunto, o más bien nada. Juno está sola con su problema pero ya ha tomado una decisión: tendrá el niño y lo dará en adopción. Su padre y su madrastra están de acuerdo. Ahora hay que encontrar padres adoptivos adecuados. Son Mark (Jason Bateman) y Vanessa (Jennifer Garner), y son ideales. Sólo que Mark comparte demasiado con Juno, demasiadas aficiones comunes y un entendimiento a primera vista...

Opinions:
"Juno está a punto de convertirse [NT: crítica del 14 de diciembre] en la mejor película del año. Es muy inteligente, muy divertida y muy emocionante. (...) ¿Hay alguna interpretación este año mejor que Ellen Page como Juno? No lo creo. (...) Puntuación: **** (sobre 4)." (Roger Ebert: Chicago Sun-Times)

"Juno respecta la idiosincrasia de sus personajes, sin exagerarlos o llevarlos al ridículo. (...) Gran parte del mérito es para la señorita Page" (A.O. Scott: The New York Times)

"Hay algo emocionante en descubrir a una nueva estrella. Así que da un paso adelante, Ellen Page, y recibe los aplausos. (...) 'Juno' es más que unas cuantas risas; consigue que sonrías profundamente. Desde el fondo de un corazón magullado. (...) Puntuación: ***1/2 (sobre 4)." (Peter Travers: Rolling Stone)

dimarts, 7 d’abril del 2009

TOKYO MONOGATARI (CUENTOS DE TOKIO) de Yasujiro Ozu

En fi... film japonés del 1953 visualitzat a la filmoteca d'una durada de 139 minuts. Quin aburriment de pel·lícula...

Incloc sinopsi de filmaffinity:
Una pareja de ancianos campesinos viaja a Tokio para visitar a sus hijos, quienes llevan años viviendo en la capital. Ninguno de ellos tiene tiempo para atender a sus padres, por lo que deciden enviarlos a un balneario. Al regresar del ruidoso lugar, la madre pasa una noche en casa de su nuera, viuda de un hijo fallecido hace algún tiempo. A diferencia de sus cuñados, Noriko muestra afecto por sus suegros y conforta a la anciana. Los acontecimientos se precipitan cuando, en el tren de regreso a casa, la anciana se enferma y su esposo tiene que llevarla a casa de su hijo menor.

ADIOS, PEQUEÑA, ADIOS de Ben Affleck

Una excel·lent realització d'aquesta, la primera pel·lícula, de Ben Affleck. Una història genial, amb un entramat que no es descobreix fins al final i un gran cant a la ambigüetat de la moralitat i a lo políticament correcte. No tinc gaires paraules... Excel·lent.

Incloc sinopsi de filmaffinity:
Basado en un best-seller del autor de "Mystic River", cuenta la historia de dos jóvenes investigadores privados, Patrick Kenzie (Casey Affleck) y Angela Gennaro (Michelle Monaghan) en busca de una niña de cuatro años, hija de una drogadicta (Amy Ryan), que ha sido secuestrada en uno de los barrios más sórdidos de la ciudad de Boston.

dilluns, 6 d’abril del 2009

LOS AMOS DE DOGTOWN de Catherine Hardwicke

Una pel·lícula acceptable del 2005 on narra els orígens del skate tal com el coneixem a l'actualitat. Un film entretingut, amb una fotografia tant simple com obrir el Final Cut i clicar a "Filters". La directora no necessita res més per no aburrir, doncs les imatges amb skate, independentment que estiguin ben o mal grabades, no acostumen a aburrir ningú.

Uns joves i una situació molt estereotipada, fins a l'extrem de voler aixecar-te de la butaca i dir: escolta senyoreta Cat, calia portar tant fins a l'extrem les històries? Està clar que donarà més diners doncs serà més comercial, però volies guanyar diners o narrar amb una certa rigurositat els fets i fer un bon documental? Aix...

Incloc sinopsi de filmaffinity:
Basada en hechos reales, narra la historia de los legendarios Z-Boys, un grupo de jóvenes surferos de Los Ángeles de los años setenta pioneros en crear un nuevo estilo del skateboarding con sus monopatines.

diumenge, 5 d’abril del 2009

JACKIE BROWN de Quentin Tarantino

No és una gran pel·lícula, però la història està bastant bé. I personatges com en Samuel L. Jackson i el Robert de Niro fan que estiguis amb els seus diàlegs ben enganxat a la pantalla esperant a robar-te una altra rialla.

Algo que em sobta i ho assimilo com una gran patada als ous, és la GRAN publicitat que fan de Kangol. No podien ser una mica més discrets? Senyor Quentin Tarantino, aquells fragments on el kangur surt per tot arreu, destrossen la resta de la pel·lícula. I és una llàstima, la veritat.

Incloc sinopsi de Filmaffinity:
Jackie Brown (Pam Grier) es una azafata de vuelo que, necesitada de dinero, hace de correo para Robbie, un mafioso buscado por la policía. Todo parece ir bien, hasta que un día es sorprendida en la aduana y acusada de tráfico de drogas y evasión. Para evitar ingresar en prisión, la policía sólo deja a Jackie una salida: ayudarles a llegar hasta Robbie.

dijous, 2 d’abril del 2009

CINEMA PARADISO de Giuseppe Tornatore

Llàgrima a llàgrima perfilen el que és la millor pel·lícula de l'història del cine. El meu cor està massa tendre com per poder parlar d'aquesta gran obra mestra de Giuseppe Tornatore, que va aconseguir varis premis entre ells l'Oscar a la millor pel·lícula extrangera i el Globus d'Or per la millor pel·lícula extrangera.

Segon visionat d'aquesta poesia en imatges i cada vegada estic més convençut que el haver-se realitzat al 1989, no és cap coincidència per a mi; doncs jo sempre miraré cinema des de les butaques de Cinema Paradiso. No tinc paraules... només desitjos, somnis i imatges. El millor homenatge al cine a través del bon cine.

I cada vegada em ve més al cap un nom: ALFREDO FRAME.



Incloc sinopsi de filmaffinity:
"Frente a la demolición de un viejo cine, un maduro y afamado realizador rememora su infancia y los momentos allí vividos en compañía del entrañable encargado del local. Desarrollada con ritmo ágil, interpretada de forma magistral y ambientada por una banda sonora inolvidable, la película emociona sin remedio y alcanza su clímax en un soberbio final que supone un homenaje a la historia del cine y una cita con nuestras lágrimas más sinceras"

WATCHMEN de Zack Snyder

Vaig al cinema un dijous a les 4.30, poc públic a la sala: exactament, som 8. Un espectador marxa a meitat del film indignat, cagant-se en tot a "regañadientes". El del meu costat es dorm 20 minuts, un de per allà darrere, ronca. Els altres 5, ens aburrim mirant constantment el rellotge, per a que finalitzin d'una vegada per totes aquests 163 minuts que dura la pel·lícula. Aquest es el resultat de WATCHMEN "Del visionario director de 300", Zack Snyder. No ho podia haver fet pitjor... ha volgut incloure tots els 12 capítols de la novel·la gràfica Wathcmen en 163 minuts de metratge, i el resultat és una obra espesa, plena d'informació impossible d'assimilar a la vegada.

Per què no es feia una miniserie? o una segona o tercera part? Zack Snyder l'ha cagat volent fer l'adaptació, doncs com be han dit a la conferència sobre WATCHMEN a la universitat, quan un guió és excel·lent es deixa al calaix, doncs l'adaptació l'únic que aconsegueix és desmitificar-lo. I això és el que ha aconseguit el jove director de 300 (doncs té 43 anys i molts millons a les seves butxaques). Una factoria perfecte, fruit de la inversió de $150.000.000, i una trama mal explicada. El que si que vull destacar, són els impressionants títols de crèdit de l'inici de la pel·lícula, són simplement perfectes.


Crec jo, que el 7,0 que li donen els 5.599 vots de FilmAffinity no fan justicia.


Incloc sinopsi de filmaffinity:
Ambientada en una América alternativa en los años 80, donde la Guerra Fría está en su apogeo y los superhéroes, que antes habían sido respetados, ahora son perseguidos por la ley. Un día aparece muerto uno de ellos, que trabajaba para la CIA: El comediante. Su amigo Rorschach, el único héroe enmascarado que queda en activo, emprenderá la investigación de su muerte, que oculta algo mucho más importante de lo que parece a simple vista... Esperadísima adaptación de la legendaria novela gráfica de Alan Moore y Dave Gibbons de 1986, considerado por muchos el mejor cómic de la historia.