Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris 90s. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris 90s. Mostrar tots els missatges

diumenge, 20 de desembre del 2009

SIN PERDON de Clint Eastwood

Un western genial (4 Oscars inclosos el de millor pel·lícula i director), una trama originalíssima (va trencar els motlles del western i va aconseguir ressuscitar-lo del pou sense fons on havia caigut) i una realització molt treballada. Es nota que Clint Eastwood té experiència en el gènere.

Són 127 minuts que se't fan curts. És un guió que desprèn subtileses que aconsegueixen submergir-te dins la pròpia història i fer-te partícip omnipresent dels diàlegs dels diversos personatges (personatges ben pintorescos, tot sigui dit, com "Bob el inglés"). És un inici on t'esperes la presentació del gran protagonista amb magnificència però pel contrari te'l presenten al terra, rodejat de porcs. Un protagonista que es troba a les acaballes de la seva vida, però lluita per espolsar-se tota la pols que porta a sobre (sense adonar-se que no és pols, sinó anys). Un home amb principis de ferro i una moralitat difusa, que durant tot el film t'anuncia el tràgic desenllaç del protagonista però que
sorprenentment, el final no és el que un s'espera.

És veritat que jo no sóc un gran coneixedor del gènere; però nomes cal tenir certa idea de tots els convencionalismes que aquest sempre aborda per veure que Eastwood tracta d'allunyar-se i donar a conèixer la seva manera d'entendre'l.


Incloc sinopsi de filmaffinity:
Western crepuscular que relata la historia de William Munny, un pistolero retirado, viudo y padre de familia, que pasa por dificultades. Hace años que abandonó la violencia, pero ahora su única salida para sacar adelante a su familia es hacer un último trabajo como caza recompensas, acompañado por un viejo socio y un joven e inexperto
novato. Su misión: matar a dos hombres que cortaron la cara a una prostituta.

divendres, 17 d’abril del 2009

STIGMATA de Rupert Wainwright

M'ha impressionat. M'ha fet descobrir coses totalment desconegudes per mi, de fet no em podia ni imaginar que pogués ser certa tal cosa. I realment, aconsegueix plantejar-te molts dubtes i coses que no t'hauries plantejat mai. Jesus deia que Dèu estava en el nostre interior i impregnava totes les coses: "Parte un leño y ahí estaré. Levanta una piedra y me encontrarás". Stigmata explica que l'Esglèsia que nosaltres entenem, es una farsa, un cúmul d'interessos.

Una realització del 1999 pel meu gust excel·lent, que aconsegueix mantindret en tensió amb la boca oberta (M'ha recordat molt a El Corazón del Ángel). La cataloguen com a Terror i Intriga. Jo la catalogo com a crític.

Incloc sinopsi de filmaffinity:

El padre Andrew Kiernan es enviado por el Vaticano para investigar los rumores que apuntan a un pequeño pueblo del Brasil, donde brotan lágrimas de sangre de las estatuas de una iglesia. Mientras tanto una joven norteamericana, Frankie Paige, comienza a mostrar misteriosos estigmas tras sufrir un accidente en la bañera. El padre Kiernan no tardará en relacionar ambos hechos durante su investigación al tener conocimiento de ellos.

diumenge, 5 d’abril del 2009

JACKIE BROWN de Quentin Tarantino

No és una gran pel·lícula, però la història està bastant bé. I personatges com en Samuel L. Jackson i el Robert de Niro fan que estiguis amb els seus diàlegs ben enganxat a la pantalla esperant a robar-te una altra rialla.

Algo que em sobta i ho assimilo com una gran patada als ous, és la GRAN publicitat que fan de Kangol. No podien ser una mica més discrets? Senyor Quentin Tarantino, aquells fragments on el kangur surt per tot arreu, destrossen la resta de la pel·lícula. I és una llàstima, la veritat.

Incloc sinopsi de Filmaffinity:
Jackie Brown (Pam Grier) es una azafata de vuelo que, necesitada de dinero, hace de correo para Robbie, un mafioso buscado por la policía. Todo parece ir bien, hasta que un día es sorprendida en la aduana y acusada de tráfico de drogas y evasión. Para evitar ingresar en prisión, la policía sólo deja a Jackie una salida: ayudarles a llegar hasta Robbie.

dilluns, 23 de març del 2009

EL GRAN LEBOWSKI de Joel Coen

Uns actors boníssims i una idea genial. He fet el segon visionat d'aquest film (el primer el vaig fer ja fa un temps, i em va semblar una pel·lícula molt divertida), i ara encara més trobo que té més mèrit el que han aconseguit els germans Coen. Hi ha tants moments absurds com divertits, però tots dins d'una història amb molta correlació.

No faré una anàlisi extensa, doncs ja he vist el film i això no és la primera impressió... però el que si que vull comentar és un parell de coses que en el primer visionat, ni m'hi vaig fixar.

Hi ha una escena en que "El Nota" ha recuperat ja el seu cotxe i condueix mentres fuma un porro. En un moment donat es crema els llabis amb el porro, el porro se li cau a sobre els pantalons "chinant-li" el teixit, mentre que ell es posa molt nerviós per tal de treure-se'l de sobre, sense mirar a la carretera, és clar. Acaba estampat contra una farola. Doncs aquesta és la vida de El Nota amb un exemple tant simple com absurd: és una metàfora del gran poder que arriba a tenir una cosa tan insignificant com pot ser un porro. Aquest porro és el que el fa estampar, així com la mateixa marihuana ha fet amb El Nota al llarg de la seva vida. Sense estudis, sense parella, sense treball... és simplement, un penjat que va fumat tot el dia.

Hi havia altres metàfores semblants igual de difícils de percebre per la seva senzillesa com aquesta, però per desgràcia, la memòria mai em juga una bona passada.



Incloc sinopsi de filmaffinity:
El Nota (Jeff Bridges) es una vago que vive en los Angeles y que un día es confundido por un par de matones con el millonario Jeff Lebowski. Tras propinarle una paliza y orinarle en la alfombra, El Nota iniciara la búsqueda de El Gran Lebowski para que le compre una alfombra nueva. De su encuentro surgirá un trato por el que el gran Lebowski ofrece a El Nota una recompensa para que encuentre a su mujer.

dimecres, 18 de març del 2009

ROUNDERS de John Dahl

Partida de Poker. Chico bueno. Chico malo que acaba de sortir de la presó. Rus estereotipat fins a l'extrem. I... cartes i diners. Aquest seria el resum de la pel·lícula. Missatge del film? Que no té missatge.

Una obra simple, amb un Matt Damon que sempre fa el mateix paper, i un Edward Norton que irrita però sorpren per la seva gran interpretació. Un John Malkovich fent el que millor sap fer: el perillós. I... això partida de Poker. No té res més. Ah si! consells de com arribar a ser un bon jugador. Vaja! no sabia que fós tan fàcil com seguir una serie de normes per tal de forrar-te amb el Poker. Aquest divendres tots al Casino.

dijous, 19 de febrer del 2009

TWIN PEAKS de David Lynch

Doncs sí, per fi el dia 19 de Febrer de 2009, puc dir que he vist Twin Peaks. He vist només la serie així que encara em queda mirar la pel·lícula, però tot al seu temps... Exactament són 30 capítols repartits en dues temporades, d'uns 48 minuts aproximadament, així que fent càlculs ràpids però precisos, he invertit en aquesta serie 24 hores exactes.

Amb què em quedo? Amb un poble idíl·lic de la frontera entre EEUU i Canadà on només hi ha boscos i llacs, però una serie de personatges de muntanya molt caracteritzats i alhora adorables. Cooper, Harry, la invisible Diane, Andy, Hawk, Lucy, James, Audrey, Shelly, Donna, Benjamin, Josie, Major Garland, Bobby, Ed, Norma, Hank, Annie... i altres noms em venen el cap aconseguint estructurar una idea del que ha sigut per a mi la serie. I com els trobaré a faltar... a tots i a cadascun d'ells.

Amb què més em quedo? Doncs que en Bob, és una mena d'esperit que vola amb ales d'òliba pel bosc de Ghostwood tractant constantment d'enxampar la seva propera víctima. Que "el agente especial Cooper" tot i ser un dur detectiu del FBI (tiene la cabeza como un diamante; fría, dura y brillante), és una persona entranyamble que t'acabes estimant, tant per la seva gran intel·ligència i alhora bondat i solidaritat, com per la seva gran afició als cafés: "Me gustan los cafés tan negros como una noche sin luna". I com oblidar una de les seves millors frases: "Todos los días sin pensárselo, hágase un regalo". També recordaré que els nadius americans tenen una gran estima cap a la terra que trepitgen fins al punt de fondre's amb aquesta mateixa i formar-hi part. Que persones com l'Andy, a simple vista curtetes, poden arribar a resoldre un dels desenllaços més importants de les nostres vides. Que l'enigmàtic "enano bailarín" té molt de talent a l'hora encisar l'espectador amb un simple moviment de caderes i braços. "El hombre manco", era descrit per Cooper com "en otros tiempos, en otra cultura pudo ser un vidente, o un monje chamán. En nuestro mundo es un viajante de zapatos y vive en tinieblas".

Les noies... les noies de Twin Peaks són àngels, ninfes que inspiren els
millors dels cants, les més precioses de l'esfera, doncs Lynch va col·locar a l'Audrey, la Donna, la Shelly, la Laura / Maddie i l'Annie per aconseguir idear un nou concepte de bellesa on no entra en joc la superficialitat de la roba cara o qualsevol aparença de ser més que els altres (on passa sovint en nuclis urbans), sinó que les úniques eines que empra per tal de poder respirar aquesta aura de bellesa, són les mirades suggerents d'ulls verds, somriures amb llavis brillants i ben vermells, i una bondat i ganes d'estimar-se els uns amb els altres envejables en els dies que desgraciadament, m'han tocat viure.

Per últim només demano, que el darrer desig que m'otorgui el cel abans de morir, sigui la reencarnació en un poble com Twin Peaks.