Realisme pur i dur. I sí, efectivament, són tres dies amb la família. I ja està.A la pel·lícula en si no passa res, però tot i així en un servidor li ha agradat bastant, potser perquè fa poquet ha viscut una situació gairebé idèntica a la que es retrata en el film, o potser també perquè Mar Coll presenta a una familia burgesa catalana, i ho fa tant bé, que qualsevol català pot identificar algun dels personatges de la pel·lícula amb algun familiar seu.
Tot gira entorn la família... i aquesta jove directora catalana aconsegueix que tot et sigui tant familiar, que en certa manera sembli que estàs a casa teva.
Incloc sinopsi de filmaffinity:
Léa debe viajar súbitamente a Girona donde su abuelo paterno acaba de fallecer. Allí le espera su familia, a la que prácticamente no ha visto desde que se marchó al extranjero. La muerte del patriarca de los Vich i Carbó es la excusa perfecta para forzar la convivencia entre sus descendientes. Los tres días que dura el velatorio, la misa y el entierro son un buen momento para observar ese juego de apariencias de una burguesía conservadora en la que todos los problemas son evidentes pero nunca explícitos. Léa rechaza este mundo hipócrita que se le adhiere a la piel como un traje hecho a medida.
