21 BLACKJACK de Robert Luketic

No tinc gaires bones paraules per aquest film... perdó, sí que tinc algo bo a dir, igual que li va dir aquell policia a Joseph Cotten a El tercer hombre, "lo bueno de sus novelas es que uno puede leerlas y seguir pensando en sus asuntos".


Una pel·lícula aburrida, que el que em va fer seguir veure-la és l'interès que tinc pel BlackJack. Per lo demés... Res, típica pel·lícula que no recomanaria a ningú.

EL CORAZON DEL ANGEL de Alan Parker

Intriga, fets paranormals, un detectiu de baixa estofa, una atmòsfera bruta i inquietant que respira magia negra i una música mística però alhora tenebrosa de Trevor Jones... tot això és el que resumiria bé la pel·lícula El corazón del ángel, film de 1987 realitzat per Alan Parker (El expreso de medianoche).

Comentar que els efectes sonors estan molt ben aconseguits, la banda sonora (sonant constantment al llarg de tot el film) aconsegueix crear-te la intriga que pretén i seguir (parcialment) en tensió. Parcialment? Bé, dic parcialment perquè trobo que la història no està del tot ben narrada, doncs des del principi es preveu el com acabarà tot allò, les "flaquezas" de la successió dels fets deixa al descobert el que en teoria hauria de sorprendre al final del film. Tot s'ha de dir que aquesta previsió en part és culpa meva , doncs no sóc el mateix des de que fa uns mesos vaig veure La noche de los cristales rotos de Wolfgang Petersen (els que han vist aquests dos films ja saben del que parlo).

Destacar però que els actors fan uns papers impressionants. Un Mickey Rourke (The Wrestler, Sin City) completament diferent al que estem últimament acostumats a veure. Un Robert de Niro (cal mencionar peli?) que inquieta a l'espectador amb el seu posat tètric i de lord. I per últim, una Lisa Bonet (amb aquest film acabada de descobrir com a actriu dramàtica) que sincerament excita i enamora per la seva dolçor, tendresa i a la vegada, mirada salvatge.

Incloc la sinopsi de FilmAffinity: "Harry Angel, un detective privado de Nueva Orleans, es contratado por un misterioso cliente para que encuentre a un hombre desaparecido. Conforme avanza la investigación se suceden extrañas muertes, al parecer relacionadas con la magia negra y el vudú, y que implican a Harry de una manera cada vez más personal..."

EL EXTRAÑO de Orson Welles

El Extraño, un film de 1946 dirigit per Orson Welles i interpretat genialment pel mateix director, per Edward G. Robinson i per Loretta Young.
Una pel·lícula d'intriga, drama i suposat segons filmaffintity cinema negre (tot i que penso que de film noir només té l'estètica, doncs considero que per ser negre s'han de veure implicats en la trama gàngsters, femmes fatales, víctimes, atracaments...)

Una vegada més a El Extraño, després de pel·lícules com El Proceso, El Tercer Hombre (codirigida), Ciudadano Kane, Sed de mal... Orson Welles em sorpren i m'atrau enormement gràcies a la seva fotografia; un "tenebrisme" tant propi d'ell en el cine com de Caravaggio en la pintura, ombres immenses que aconsegueixen intimidar fins i tot als homes més brillants, malvats, i rics que surten als seus films. Un blanc i negre pur, com el d'abans, amb una àmplia escala de grisos però amb el negre com a predominant.

La trama de la pel·lícula és si més no del tot possible i a la vegada interessant: Franz Kindler (interpretat per Orson Welles), un cervell del holocaust nazi, va escapar de l'Alemanya vençuda refugiant-se sota l'identitat de Charles Rankin al poble de Harper, Connecticut. El detectiu Wilson (Edward G. Robinson, el famós gàngster de Little Caesar o el que interpreta el capo Johnny Rocco a Cayo Largo) arriba a Harper seguint el rastre del exsecretari de Kindler, Meinike (Konstantin Shayne), esperant trobar i empresonar a Rankin. Wilson tractarà al llarg de tot el film convèncer a la dona de Rankin, la senyoreta Mary Longstreet (Loretta Young, guanyadora d'un Oscar de l'Acadèmia, tres Emmys i dos Globus d'Or al llarg de la seva gairebé infinita filmografia) que confessi la veritable identitat de Rankin.

No sóc digne ni de mirar a la cara als crítics professionals, així doncs, incloc la sinopsi redactada per filmaffinity:
"Wilson es un miembro de la comisión de crímenes de guerra que está buscando a Franz Kindler, uno de los cerebros del holocausto, que ha borrado el rastro de su identidad. Para encontrarlo Wilson sigue a un antiguo camarada de Kindler llamado Meinike hasta Harper, Connecticut, en donde resulta asesinado antes de poder identificarlo. La única pista que le queda es la fascinación del criminal nazi por los relojes antiguos."

Opinió:
"Amores en pleno corazón del nazismo para una historia perfectamente narrada, muy bien interpretada por su atractivo reparto y con un final de los que causan admiración" (Fernando Morales: Diario El País)


Per acabar, m'agradaria comentar que tot i que la pel·lícula va estar nominada al Oscar com a millor guió i en el Festival de Venècia va estar nominada també al Lleó d'Or, Orson Welles va declarar en algunes ocasions que aquesta pel·lícula havia sigut la pitjor que havia realitzat mai.

"Cuando has cometido un asesinato, puedes cometer otros hasta convertirlo en una cadena que te estrangula"

TWIN PEAKS de David Lynch

Doncs sí, per fi el dia 19 de Febrer de 2009, puc dir que he vist Twin Peaks. He vist només la serie així que encara em queda mirar la pel·lícula, però tot al seu temps... Exactament són 30 capítols repartits en dues temporades, d'uns 48 minuts aproximadament, així que fent càlculs ràpids però precisos, he invertit en aquesta serie 24 hores exactes.

Amb què em quedo? Amb un poble idíl·lic de la frontera entre EEUU i Canadà on només hi ha boscos i llacs, però una serie de personatges de muntanya molt caracteritzats i alhora adorables. Cooper, Harry, la invisible Diane, Andy, Hawk, Lucy, James, Audrey, Shelly, Donna, Benjamin, Josie, Major Garland, Bobby, Ed, Norma, Hank, Annie... i altres noms em venen el cap aconseguint estructurar una idea del que ha sigut per a mi la serie. I com els trobaré a faltar... a tots i a cadascun d'ells.

Amb què més em quedo? Doncs que en Bob, és una mena d'esperit que vola amb ales d'òliba pel bosc de Ghostwood tractant constantment d'enxampar la seva propera víctima. Que "el agente especial Cooper" tot i ser un dur detectiu del FBI (tiene la cabeza como un diamante; fría, dura y brillante), és una persona entranyamble que t'acabes estimant, tant per la seva gran intel·ligència i alhora bondat i solidaritat, com per la seva gran afició als cafés: "Me gustan los cafés tan negros como una noche sin luna". I com oblidar una de les seves millors frases: "Todos los días sin pensárselo, hágase un regalo". També recordaré que els nadius americans tenen una gran estima cap a la terra que trepitgen fins al punt de fondre's amb aquesta mateixa i formar-hi part. Que persones com l'Andy, a simple vista curtetes, poden arribar a resoldre un dels desenllaços més importants de les nostres vides. Que l'enigmàtic "enano bailarín" té molt de talent a l'hora encisar l'espectador amb un simple moviment de caderes i braços. "El hombre manco", era descrit per Cooper com "en otros tiempos, en otra cultura pudo ser un vidente, o un monje chamán. En nuestro mundo es un viajante de zapatos y vive en tinieblas".

Les noies... les noies de Twin Peaks són àngels, ninfes que inspiren els millors dels cants, les més precioses de l'esfera, doncs Lynch va col·locar a l'Audrey, la Donna, la Shelly, la Laura / Maddie i l'Annie per aconseguir idear un nou concepte de bellesa on no entra en joc la superficialitat de la roba cara o qualsevol aparença de ser més que els altres (on passa sovint en nuclis urbans), sinó que les úniques eines que empra per tal de poder respirar aquesta aura de bellesa, són les mirades suggerents d'ulls verds, somriures amb llavis brillants i ben vermells, i una bondat i ganes d'estimar-se els uns amb els altres envejables en els dies que desgraciadament, m'han tocat viure.

Per últim només demano, que el darrer desig que m'otorgui el cel abans de morir, sigui la reencarnació en un poble com Twin Peaks.

UMBERTO D de Vittorio de Sica

Aquest film es podria resumir en una simple frase:


"Un home que no té treball però que té un gos".




(no comento més perquè no tinc més a comentar, m'he durmit a la Filmoteca gairebé els 84 minuts que dura la pel·lícula)

Presentació

"La noche pasada estuve en el Reino de las Sombras. Si supiesen lo extraño que es sentirse en él. Un mundo sin sonido, sin color. Todas las cosas -la tierra, los árboles, las gentes, el agua y el aire- están imbuidas allí de un gris monótono. Rayos grises de sol que atraviesan un cielo gris, grises ojos en medio de rostros grises y, en los árboles, hojas de gris ceniza. No es la vida, sino su sombra, no es el movimiento, sino su espectro silencioso"

- Maximo Gorki (escriptor rus) descrivint el cinema a 1896, després de visualitzar un film d'en Lumiére.

Només sóc un noi amb una apassionant afició al cinema -i a la vegada un més en aquesta infinita xarxa-, que no pretén ensenyar ni demostrar res. Doncs el meu propòsit no és altre que tenir un "quadern" on poder anar apuntant els films que vaig visualitzant junt amb un text breu del que em vingui de gust comentar de la pel·lícula.

Per què? Doncs perquè tinc poca memòria i de ben segur que m'ajuda a tenir-les totes presents (en la mesura de lo possible) al llarg dels anys.