SED DE MAL de Orson Welles

Una pel·lícula magistral i així ho marca des del principi amb un pla-seqüència de 3:10 minuts. Impressionant.

Cinema negre del pur però amb una trama gens convencional: Una lluita ferotge entre un jove detectiu mexicà (Charlton Heston) amb forts principis i un obès detectiu americà (Orson Welles) que es banya en la corrupció i l'alcohol. Un film que trenca amb els convencionalismes del americà honrat i paternal i el lladregot mexicà, doncs ja des d'un principi Welles orienta els dos personatges no només amb les seves paraules i accions, sinó amb la seva apariencia.
Destacar també el joc amb la subtrama succeint paral·lelament al Motel on es troba la dona del nostre protagonista (Janet Leigh)

Estèticament és molt atractiva, així com la resta de films de Welles, però aquí trobo que va més enllà i no posa tanta atenció en els clarobscurs i els jocs d'ombres sinó amb els plans vertiginosos que ens té acostumats. Respecte la música, increïblement envolvent (ritmes amb clares reminiscències mexicanes o llatines)

PD: M'ha encantat la Marlene Dietrich...


Incloc sinopsi de filmaffinity:
Un agente de la policía de narcóticos llega a la frontera mexicana con su nueva esposa justo cuando explota una bomba. El policía decide emprender la investigación con el apoyo del jefe local, el obeso Quinlan, muy reputado en la región por sus métodos, pero un hombre ávido y brutal. Una lucha feroz se desata entre los dos hombres, pues cada uno de ellos tiene pruebas contra el otro.

APOCALYPSE NOW de Francis Ford Coppola

Impresionant pel·lícula de Francis Ford Coppola que encara em pregunto com és que encara no l'havia vist. Està realitzada al 1979 i tracta la Guerra del Vietnam des d'una visió decadentista, una raça humana amb sed de sang, uns soldats inexperts que com diria en Kapuscinski "han de madurar per a fer callar la seva por i aconseguir més mort en l'enemic", i una organització militar portada per uns comandants despiadats amb les idees poc clares. La pel·lícula és una brutal crítica de la guerra en si i de la condició humana en situacions tan extremes, com pot ser un camp de batalla on la línia de lo viu i lo mort es difumina.

Estèticament és impressionant en tots els àmbits... Quan la vaig estudiar em van dir que era innovadora pel montatge empleat. Doncs jo no només això trobo increïble d'aquest film, sinó que la fotografia utilitzada (tons molt saturats i molt desaturats depenent del moment i del lloc) és envejable, les grans coreografies muntades, la gran utilització dels espais, per molt petits que siguin, per aconseguir plans genials, música que no diegètica o extradiegètica depenent del fragment, queda tan bé... i molts etceteres.

Respecte els personatges, els que estan millors definits són tots menys el protagonista (en Martin Sheen), que la veritat, m'ha desconcertat molt i en cap moment he sapigut per on em sortirà. Cal destacar també la quantitat de bons actors que es resumeixen en aquests 153 minuts de pel·lícula (més en la versió Redux, la que he visualitzat): Martin Sheen, Marlon Brando, Dennis Hopper, Robert Duvall, Harrison Ford, etc.

La història presenta una sèrie d'actes ben diferenciats. En general la història en si és bastant confusa, fins al punt que arribes a l'últim acte sense saber què és el que et trobaràs i el que és més fort, sense saber què és el que t'has trobat i el que hi ha davant dels teus ulls. Suposo que el final, pretenia ser el que la guerra és, però des de la vessant més primitiva i més arrimada a la naturalesa.

Sincerament, és una gran gran pel·lícula que recomano a tothom



Incloc sinopsi de filmaffinity:
El Capitán Willard es un oficial de los servicios de inteligencia del ejército estadounidense al que se le ha encargado, en Camboya, la peligrosa misión de avanzar río arriba para eliminar a Kurtz, un coronel estadounidense renegado que se ha vuelto loco. En la profundidad de la selva, en un campamento sembrado de cabezas cortadas y cadáveres putrefactos, la enorme y enigmática figura de Kurtz manda como un buda despótico sobre los miembros de la tribu Montagnard, que le adoran como a un dios.

CELDA 211 de Daniel Monzón

Quina desil·lusió! Anava amb bones expectatives a veure aquesta pel·lícula i la veritat és que m'ha aburrit. El primer terç de la pel·lícula prometia moltíssim, de fet estava emocionat esperant a que m'expliquessin més de tot allò. Per desgràcia, després tot es dilueix. La història en si és molt poc creïble: tòpics, interpretacions fluixes, fets incoherents...

La realització està força bé, aconsegueix crear una atmòsfera dura i desconcertant.

Poc més per comentar d'aquest film, tret i les bones (i no merescudes) crítiques que ha rebut de diversos diaris i revistes especialitzades. És una producció espanyola... s'ha de promocionar, no?


Inclos sinopsi de filmaffinity:
El día en que comienza a trabajar en su nuevo destino como funcionario de prisiones, Juan se ve atrapado en un motín carcelario. Haciéndose pasar por un preso más, luchará para salvar su vida e intentar dar fin a la revuelta. El joven tendrá que jugársela a base de astucia, mentiras y riesgo, sin saber todavía qué paradójica encerrona le ha preparado el destino...

CHINATOWN de Roman Polanski

Un cinema negre atípic... doncs ara ja no es tracta de buscar unes joies robades, ni de trobar a la dona fugada amb els diners del marit, ni de descobrir qui assassina a qui... ara tenim davant dels nostres ulls una trama més de política que de cinema negre pur. M'ha semblat una mica massa llarga la veritat (131 min.), fent-se pesada i massa lenta en alguns moments.

El president de la companyia d'aigües de la ciutat és assassinat... i a partir d'aquí, en Jack Nicholson haurà d'anar destapant trames de corrupció política i empresarial.

Visualment és identica als clàssics del film noir; des del meu punt de vista, formalment no aporta res de nou (doncs si es passés a blanc i negre, podria ser perfectament una pel·lícula dels 30s o 40s). Ara bé... trenca radicalment la concepció i el discurs que el cinema negre dóna per suposat: una trama completament diferent a les habituals i una protagonista que és plantejada al llarg del film com una femme fatale més, però que acaba convertint-se en la vertadera heroina del llargmetratge.



Incloc sinopsi de filmaffinity:
Los Angeles, 1937. El detective Gittes, especializado en divorcios, recibe la visita de la esposa de Mulwray, el jefe del Servicio de Aguas de la ciudad. Ella cree que él la engaña, pero además Gittes descubre que a Mulwray los agricultores le acusan de corrupción por negarse a construir un pantano que paliaría la sequía que sufren. Poco después, el escándalo salta a la prensa, pero la cosa se complica cuando una mujer se presenta en el despacho de Gittes con una sorprendente revelación.

Premis:
1975: 1 Oscar: mejor guión original. 11 Nominaciones. 1975: Globos de Oro: Mejor película

LOS FALSIFICADORES de Stefan Ruzowitzky

Basada en fets reals (aquella història que ens fascinava quan ens la explicava en Joan Pere), és una pel·lícula realitzada el 2007, sorprenentment de factoria Austríaca.

Tot i que no m'havien parlat gaire bé del film, només puc elogiar-la en tots els sentits. Des del primer moment en què el protagonista es troba en tota la barbàrie personificada que són els camps de concentració (creant així una atmòsfera opressora, amb forts contrastos i llums molt dures, aconseguint fer petits i dèbils els nostres protagonistes), mentre que van succeïnt els fets al llarg del nucli del film (com diria un amic: "una flor en medio del desierto", doncs es senten molt afortunats per poder viure, per poder treballar i menjar... doncs constantment amb petits detalls fan recordar a l'espectador on són realment i quina situació estan vivint), fins el gran final que, el protagonista, atònit per la mort d'un company, descobreix el gran engany en que es va sotmetre ell mateix.

Els personatges estan molt ben definits, amb un protagonista (Karl Markovics) que parla amb les mirades (o maquina, segons com ho interpretis), un company idealista mogut per la seva flama interior i la seva solidaritat comunista (que al final, s'endú una sorpresa en forma de consolació), un nen que encara té molt per veure però per desgràcia la fortuna no decideix posar-se en el seu camí, i una sèrie de personatges molt secundaris que representen cada actitud o punt de vista en el conflicte. Per altra banda, en tot moment "endemonien" els oficials i soldats nazis utilitzant les pràctiques que duien a terme en el moment de la desgràcia més sonada de la història de la humanitat.

Per últim, mencionar el tractament del film: doncs el director va decidir fer un film molt modern, trencant amb la majoria de films que tracten el gènere. En cap moment hi ha utilització del trípode i li dóna un toc desaturat en sèpia amb forts contrastos i llums molt dures, acompanyada de molt gra en la fotografia i uns enquadraments força interessants i gens convencionals en alguns moments de la pel·lícula.

En resum... film 100% recomanable, doncs és de les pel·lícules realitzades recentment que m'ha impressionat més. Una altra pel·lícula pel calaix de dalt.


Incloc sinopsi de filmaffinity:
Berlín, 1936. Sorowitsch (Karl Markovics) es el rey de los falsificadores de moneda, un judío vividor que cree que "la manera más rápida de ganar dinero es haciendo dinero", y al que poco le importa lo que está sucediendo a su alrededor, ni siquiera con los judíos. Pero pronto es arrestado por los nazis y llevado a un campo de concentración, donde es obligado a trabajar para ellos junto a otro grupo de falsificadores. Su misión: crear libras esterlinas y dólares americanos. A cambio pueden vivir mucho mejor que el resto de los presos. Pero esto a algunos les supondrá un dilema moral, ya que cooperar con sus verdugos prolongará la guerra y podría significar la victoria para los alemanes.

Premis:
2007: Oscar a la mejor película de habla no inglesa. 2007: Seminci: Espiga de Plata, mejor actor (Karl Markovics)

CARA DE ÁNGEL de Otto Preminger

Obra de cine negre que fa recordar inevitablement a Retorno al pasado per diversos motius: Una femme fatale de les més dolentes vistes, reines de l'engany i d'endolcir la cara, el mateix Robert Mitchum com a protagonista i a continuació el seu trist desenllaç.

M'ha semblat una bona pel·lícula tot i que ni de bon troç de les meves preferides. Si no fós per la gran interpretació de Robert Mithcum i Jean Simmons, possiblement m'hagués aburrit doncs la trama tampoc es cap cosa de l'altre món. El que més m'ha sorprés de la pel·lícula ha sigut un final esperat per una banda però per l'altre amb un raig d'esperança de que la noieta dels ulls bonics canvii.

Incloc sinopsi de filmaffinity:
Frank Jessup es un enfermero de urgencias que acude a una mansión para atender a la señora Tremayne que, según parece, ha intentado suicidarse. Sin embargo pronto sospecha que en realidad alguien ha intentado asesinarla. Además Frank conoce su hijastra Diane, una mujer delicada y sensual, ante la que cae rendido inmediatamente.

QUEMAR DESPUÉS DE LEER de Joel & Ethan Coen

Un film amb pretensions de ser d'espies aconsegueix ser-ho amb una serie de casualitats i xorrades. Tenen uns personatges molt forts dràmaticament parlant i molt ben construïts, estereotipats fins a ser còmics. Una comedia que aconsegueix dibuixar-te un somriure durant els 96 minuts que dura la pel·lícula.

Incloc sinopsi de filmaffinity:
Ozzie Cox (John Malkovich) es un agente de la CIA que está escribiendo sus memorias, con toda su experiencia en la Agencia, en un CD. El problema surge cuando su mujer (Tilda Swinton) le roba el CD, que llega a parar a unos empleados de un gimnasio (Brad Pitt y Frances McDormand), no muy listos, que intentan chantajear a Cox. A raiz de esto, la CIA intenta seguir la pista del entuerto que se está desarrollando, y que se complica cuando uno de los empleados del gimnasio (Pitt) se encuentra con el amante (George Clooney) de la mujer de Cox. Basada en la novela "Burn Before Reading: Presidents, CIA Directors, and Secret Intelligence" del ex jefe de la CIA Stansfield Turner.