Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris 70s. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris 70s. Mostrar tots els missatges

dimarts, 24 de novembre del 2009

APOCALYPSE NOW de Francis Ford Coppola

Impresionant pel·lícula de Francis Ford Coppola que encara em pregunto com és que encara no l'havia vist. Està realitzada al 1979 i tracta la Guerra del Vietnam des d'una visió decadentista, una raça humana amb sed de sang, uns soldats inexperts que com diria en Kapuscinski "han de madurar per a fer callar la seva por i aconseguir més mort en l'enemic", i una organització militar portada per uns comandants despiadats amb les idees poc clares. La pel·lícula és una brutal crítica de la guerra en si i de la condició humana en situacions tan extremes, com pot ser un camp de batalla on la línia de lo viu i lo mort es difumina.

Estèticament és impressionant en tots els àmbits... Q
uan la vaig estudiar em van dir que era innovadora pel montatge empleat. Doncs jo no només això trobo increïble d'aquest film, sinó que la fotografia utilitzada (tons molt saturats i molt desaturats depenent del moment i del lloc) és envejable, les grans coreografies muntades, la gran utilització dels espais, per molt petits que siguin, per aconseguir plans genials, música que no diegètica o extradiegètica depenent del fragment, queda tan bé... i molts etceteres.

Respecte els personatges, els que estan millors definits són tots menys el protagonista (en Martin Sheen), que la veritat, m'ha desconcertat molt i en cap moment he sapigut per on em sortirà. Cal destacar també la quantitat de bons actors que es resumeixen en aquests 153 minuts de pel·lícula (més en la versió Redux, la que he visualitzat): Martin Sheen, Marlon Brando, Dennis Hopper, Robert Duvall, Harrison Ford, etc.

La història presenta una sèrie d'actes ben diferen
ciats. En general la història en si és bastant confusa, fins al punt que arribes a l'últim acte sense saber què és el que et trobaràs i el que és més fort, sense saber què és el que t'has trobat i el que hi ha davant dels teus ulls. Suposo que el final, pretenia ser el que la guerra és, però des de la vessant més primitiva i més arrimada a la naturalesa.

Sincerament, és una gran gran pel·lícula que recomano a tothom



Incloc sinopsi de filmaffinity:
El Capitán Willard es un oficial de los servicios de inteligencia del ejército estadounidense al que se le ha encargado, en Camboya, la peligrosa misión de avanzar río arriba para eliminar a Kurtz, un coronel estadounidense renegado que se ha vuelto loco. En la profundidad de la selva, en un campamento sembrado de cabezas cortadas y cadáveres putrefactos, la enorme y enigmática figura de Kurtz manda como un buda despótico sobre los miembros de la tribu Montagnard, que le adoran como a un dios.




dimecres, 11 de novembre del 2009

CHINATOWN de Roman Polanski

Un cinema negre atípic... doncs ara ja no es tracta de buscar unes joies robades, ni de trobar a la dona fugada amb els diners del marit, ni de descobrir qui assassina a qui... ara tenim davant dels nostres ulls una trama més de política que de cinema negre pur. M'ha semblat una mica massa llarga la veritat (131 min.), fent-se pesada i massa lenta en alguns moments.

El president de la companyia d'aigües de la ciutat és assassinat... i a partir d'aquí, en Jack Nicholson haurà d'anar destapant trames de corrupció política i empresarial.

Visualment és identica als clàssics del film noir; des del meu punt de vista, formalment no aporta res de nou (doncs si es passés a blanc i negre, podria ser perfectament una pel·lícula dels 30s o 40s). Ara bé... trenca radicalment la concepció i el discurs que el cinema negre dóna per suposat: una trama completament diferent a les habituals i una protagonista que és plantejada al llarg del film com una femme fatale més, però que acaba convertint-se en la vertadera heroina del llargmetratge.



Incloc sinopsi de filmaffinity:
Los Angeles, 1937. El detective Gittes, especializado en divorcios, recibe la visita de la esposa de Mulwray, el jefe del Servicio de Aguas de la ciudad. Ella cree que él la engaña, pero además Gittes descubre que a Mulwray los agricultores le acusan de corrupción por negarse a construir un pantano que paliaría la sequía que sufren. Poco después, el escándalo salta a la prensa, pero la cosa se complica cuando una mujer se presenta en el despacho de Gittes con una sorprendente revelación.

Premis:
1975: 1 Oscar: mejor guión original. 11 Nominaciones. 1975: Globos de Oro: Mejor película

dijous, 1 d’octubre del 2009

EL AMIGO AMERICANO de Wim Wenders

Una fotografia increible, amb uns colors foscos que posen els pèls de punta.
Efectes sonors en tot moment, inclús quan no toquen, que aconsegueixen mantindre't en tensió i generar un cert clima d'incomoditat.
Uns personatges extremadament enigmàtics. Et dóna la sensació que podries veure 10 hores de pel·lícula i seguiries sense saber qui són ni la seva intenció dins el relat.

Wim Wenders en la mateixa línia
de París, Texas. Realment et recorda molt a aquest film tot i tenir una trama i un context radicalment diferents. Falta de originalitat? Alguns, com jo, li diuen "cinema d'autor". Però cinema d'autor de veritat.

Incloc sinopsi de filmaffinity:
Jonathan Zimmermann (Bruno Ganz), un fabricante de marcos para cuadros, padece una gravísima enfermedad. El marchante americano Tom Ripley (Dennis Hopper) lo sabe y pretende aprovecharse de ello. Ripley le presenta a un gangster quien ofrecerá mucho dinero a Zimmermann a cambio de convertirlo en un asesino a sueldo. En un principio se niega pero, convencido de que su enfermedad es fatal y pensando en el futuro de su mujer y su hijo una vez él ya no esté, acabará aceptando el trato. (FILMAFFINITY)
----------------------------------------
"La película que convirtió a Wim Wenders en director estrella de los espectadores modernos de todo el mundo. Este cineasta alemán nos admiró a muchos al hacer una versión personal, y europea, de de una novela de Highsmith y de un género, la serie negra, que creíamos exclusivamente americano. Muy buena" (Francisco Marinero: Diario El Mundo)


----------------------------------------
Considerada como una película de culto dentro de la cinematografía europea "moderna". (FILMAFFINITY)




dimarts, 12 de maig del 2009

EL VIAJE A LA FELICIDAD DE MAMÁ KUSTER de Rainer Werner Fassbinder

Un film molt lent, que l'únic que m'ha agradat és el discurs de la dóna davant els comunistes, i els dos finals. Tant l'original, com l'alternatiu. Ai! els americans...

Incloc sinopsi de filmaffinity:
Un obrero de una planta química, inesperadamente, en un acto de rebelión, ejecuta al hijo de su jefe, suicidándose a continuación. Este hecho transformará por completo la vida de su mujer (Mama Kusters) quien, con la falta de apoyo que recibe de un hijo (dominado por su mujer) y de una hija (que sólo busca su propia gloria), iniciará una odisea personal en la que tendrá que enfrentarse a manipulaciones mediáticas e ideólogos políticos que buscan utilizarla para sus propios fines, ignorando la única razón que a ella la mueve: es defender y devolver la dignidad a la memoria de su marido.