skip to main |
skip to sidebar
o el que és el mateix: Caballero sin espada. Bé... podria despotricar molt d'aquesta pel·lícula però prefereixo entendre-la com crec que es va pretendre: propaganda nordamericana al servei del poble, mostrant com funciona la seva gloriosa democràcia junt amb una mica d'història. I ja està, res més.
La trama hi és, una mica massa utilitzada ja en aquesta època (cal tenir en compte que just 3 anys abans Capra realitzava Mr. Deeds Goes to Town, on disposava de la mateixa Jean Arthur en el paper coprotagonista, i amb una trama exactament igual: el tonto de pueblo que va a la ciutat perquè li ofereixen una cosa que li interessa i allà es sent perdut). Sí senyors i senyores, estem davant un remake al servei del govern: volien educar el poble sobre les qüestions bàsiques que haurien de saber sobre el seu sistema parlamentari. I el moment "videoclip" on amb sobreimpressions Capra mostra imatges de la bandera americana, de monuments emblemàtics, d'una àguila imperial... conmovedor. Enserio, cada vegada em sento més nordamericà. Això sí, deixa en evidència la gran corrupció que s'hi respira en tot sistema suposadament democràtic.
Incloc sinopsi de filmaffinity:
Todo un clásico del cine americano en el que James Stewart interpreta a Jefferson Smith, un ingenuo e idealista senador que, irrumpiendo de pronto en el escenario político al ocupar un cargo vacante en el senado americano, decide luchar contra la corrupción política. Un maravilloso film sobre los valores y la honestidad que obtuvo nada menos que 11 nominaciones a los Oscar.
Una obra entranyable de Billy Wilder que no nomes destaca per la caracterització i els decorats, sinó també per una història ben maca a lo "american way of life" d'un home solitari que lluita per aconseguir ascensos i a la dona dels seus somnis. Si es que la contribució europea a Hollywood a vegades només fa que sorprendre'ns...
El personatge que interpreta Jack Lemmon és l'amic que voldria tenir tothom. Ja no només pel seu valuós "apartamento", sinó que és un molt bon home que està disposat a ajudar a tothom en la mesura de lo possible. Shirley MacLaine està preciosa, un angelet caigut del cel vestit de ascensorista. De dalt a baix, de la terra al cel.
Incloc sinopsi de filmaffinity:
C.C. Buxter es un ambicioso empleado de una firma de seguros de Manhattan. Es soltero y vive solo en un discreto apartamento que presta ocasionalmente a sus superiores para que se encuentren con sus amantes; él confía que los sucesivos favores le sirvan para mejorar su posición en la empresa. Le proponen para un ascenso y Sheldrake, el director, descubre el motivo. También éste solicita las llaves de su estudio para citarse con Fran, una ascensorista de la cual Buxter estuvo enamorado. Al regresar una noche a su casa, Buxter descubre a Fran desvanecida por sobredosis de somníferos; la joven ha intentado suicidarse tras discutir con Sheldrake.
Una pel·lícula que es va construint (o deconstruint) a través de records que s'esborren, en un precipitat remolí invertit que et xucla cap a un estat inevitable: l'oblit. Obra original no, originalíssima (per alguna cosa es va emportar l'Oscar al millor guió original al 2004) que en un principi et descol·loca totalment per després, a partir d'un desordre ordenat, anar estructurant en el cap de l'espectador una idea clara del que realment està passant.
Jim Carrey en un paper molt diferent al que ens té acostumats i Kate Winslet amb les mateixes cares, gestos, somriures i mirades que ens mostra a les seves altres pel·lícules. Els demés personatges? Simplement estan "de relleno", per donar correlació a l'historia. Sí que és veritat però, que la relació (submergida en l'oblit) entre la Kirsten Dunst i en Tom Wilkinson acaba sent determinant al final de la història, però si s'hagués omès tot allò, el film hagués acabat de la mateixa manera: junts altra vegada, en l'incertesa d'un futur que ja coneixen (quina paradoxa, no?).
Incloc sinopsi de filmaffinity:
Joel (Jim Carrey) se queda asombrado y aturdido cuando se entera de que su novia Clementine (Kate Winslet) ha borrado de su cerebro los recuerdos de su tumultuosa relación. Desesperado, Joel contacta con el inventor del proceso, el Dr. Howard Mierzwiak (Tom Wilkinson) para eliminar cualquier recuerdo de Clementine de su propia memoria. Pero sucede que, mientras los recuerdos progresivamente desaparecen, Joel comienza a redescubrir su pasión inicial.
Un film llarg amb un ritme lent i pausat, mostrant i donant èmfasi a detalls i emocions amb un gran preciosisme. Tret d'algun error de raccord i lius amb els personatges (a vegades no saps ja de qui parlen), és una obra molt ben construïda fonamentada més en lo visual, poètic i psicològic, que en la trama i la estructura tradicional que estem acostumats. Brad Pitt fent una pel·lícula de cinema europeu? Doncs això és el que se li apropa més.
Realment el director aconsegueix que acabis coneixent molt bé la psicologia dels dos protagonistes (Affleck i Pitt), acabes entenent perquè fan cada cosa, i t'acabes posant a la seva pell. Aquests dos personatges increïblement treballats aconsegueixen fer rodona una història que en el fons, no passa res tret del que ja anuncia el títol. Mentres que el film va apropant-se a la seva conclusió, tots els detalls, les mirades, els sons i les paraules i silencis, et convencen cada vegada més del trist desenllaç dels dos personatges i de la autodestrucció d'ells dos (Pitt al llarg de tot el film, i Affleck quan accepta el contracte d'assassinar a Jesse James).
Respecte la fotografia cal dir que és magistral (va ser nominada al Oscar), i el to que impregna cadascuna de les escenes té una força impressionant, reforçada encara més amb la poètica veu en off que serveix de fil conductor de la pel·lícula.
En definitiva, una pel·lícula molt recomanable però no apte per a tots els paladars.
Incloc sinopsi de filmaffinity:
Narra la historia del más famoso forajido del oeste americano, el carismático e impredecible pistolero Jesse James (Brad Pitt), un bandolero sudista hijo de un predicador. Mientras Jesse planea su próximo gran robo, declara la guerra a sus enemigos, quienes intentan hacerse con la recompensa -y la gloria- que implicaría su captura. Pero la amenaza más importante a su vida puede que venga de aquellos en quienes más confia...
o el que és el mateix: Caballero sin espada. Bé... podria despotricar molt d'aquesta pel·lícula però prefereixo entendre-la com crec que es va pretendre: propaganda nordamericana al servei del poble, mostrant com funciona la seva gloriosa democràcia junt amb una mica d'història. I ja està, res més.
