M'ha sorpres. Jo de la Isabel Coixet només he vist Mi vida sin mí i era quan encara no tenia gaire idea de cine. Vaig trobar que estaba bé, però ara, amb aquest nou film rodat a Japó al 2009, m'ha impressionat.Tot i les males crítiques que està tenint, jo l'he trobat una pel·lícula genial, amb un fort simbolisme, on els efectes sonors juguen un paper importantíssim en l'obra, on els silencis no parlen, sinó que criden. Per què la gent al veure que hi ha pocs diàlegs ho critica afirmant que el guió no s'aguanta per ninguna part, que és pessim?
L'única crítica que podria fer, és el doblatge tant deficient que li fan fer a en Sergi López (s'ha de tenir en compte per això, que ell és un actor d'interpretació, no de doblatge), i la història superchupiguai com la Coixet ficada amb calçador de la "època Edo".
Per últim... bfff la Rinko Kikuchi. Això no és normal.
Incloc sinopsi de filmaffinity:
Narra la historia de una asesina a sueldo (Rinko Kikuchi) de Tokyo que esconde su profesión bajo la apariencia de vendedora en un puesto de un mercado. Kikuchi (nominada al Oscar por su papel de joven sordomuda en "Babel") interpreta a la criminal, mientras que Sergi López encarna al dueño de una tienda de vinos en Tokio.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada