AVATAR de James Cameron

"Entra en un nuevo mundo"... per quedar-t'hi. Una experiència no recomanable no, sinó sublim. Sincerament, avui seria el moment de pishar-se en els crítics aquests tant "a contracorriente" que deambulen per alguns diaris. Que la pel·lícula no explica res de l'altre món? Que els personatges no tenen profunditat, que són plans? Primer de tot, que no siguin originals amb el que explica és una cosa, que no expliqui res és una altra. I per altra banda, si buscaveu una pel·lícula amb un guió ben treballat i uns personatges milimètrics, no era aquesta la pel·lícula que havíeu de mirar. Sabeu per on tira aquest tipus de film, i sabeu que ho aconsegueix en un 10/10. En el meu parer, per una banda hi ha cinema d'entreteniment i per l'altra cinema de cultura. Aquesta pel·lícula, no només compleix, sinó que obra nous horitzons amb el cinema d'entreteniment. Veient pel·lícules com aquesta, et fas a la idea del gran potencial que té la teconologia en el cinema (per una banda el treball en ordinador, i per altra, la tridimensionalitat). Encara li falta còrrer per això, o més ben dit, caminar. El cinema 3D no té profunditat. Tan sols són una sèrie de plans enganxats uns a sobre els altres. Si que aconsegueix donar-te una certa perspectiva, però per sort, encara li queda molt per poder-nos deixar ja del tot extenuats.
Jo no sóc partidari d'aquests tipus de films, de fet tot el contrari, però avui toca treure's el barret. És un film per veure amb ulleres 3D i per estar tota l'estona amb la boca ben oberta, deixante captivar per tot el que t'envolta en un món de fantasia i d'armonia.

Sí que estic d'acord amb alguna de les afirmacions que he llegit: "La historia es algo así como si a Neo (Matrix) lo metes en una de indios (nativos) y vaqueros (marines), en un western ecologista con preciosos paisajes de mundos fantásticos." Pero torno a dir el mateix: la pel·lícula pretén entetenir, i això ho aconsegueix d'una manera magistral, tant, que ni els 160 minuts que dura se't fan llargs.

M'agradaria concloure donant les gràcies a aquests tipus de films, que em fan somniar encara més en el cinema del futur: en una espècie de sala on es projecta en totes les parets, com en el sostre i en el terra, una realitat virtual on tu ets el protagonista, on els personatges interactuen amb tu i on tu decideixes el desenllaç de la història. Un món virtual que es compenetra a la perfecció amb el món sensorial: poder sentir els petons, el vent com acaricia la cara, el fred, la calor... En aquest món encara li falta molt per caminar... esperem que no s'acabi abans que tanquin el teló.


Incloc sinopsi de filmaffinity:
Año 2154. Jake Sully (Sam Worthington) es un ex-marine confinado en una silla de ruedas que, a pesar de su cuerpo tullido, todavía es un guerrero de corazón. Jake ha sido reclutado para viajar a Pandora, donde las corporaciones están extrayendo un mineral extraño que es la clave para resolver los problemas de la crisis energética de la Tierra. Al ser tóxica la atmósfera de Pandora, ellos han creado el programa Avatar, en el cual los humanos "conductores" tienen sus conciencias unidas a un avatar, un cuerpo biológico controlado de forma remota que puede sobrevivir en el aire letal. Estos cuerpos están creados genéticamente de ADN humano, mezclado con ADN de los nativos de Pandora, los Na'vi. Ya en su forma avatar, Jake puede caminar otra vez. Ha recibido la misión de infiltrarse entre los Na'vi, los cuales se han convertido en el mayor obstáculo para la extracción del mineral. Pero una bella Na'vi, Neytiri (Zoe Saldana), salva la vida de Jake, y todo cambia. Jake es admitido en su clan y aprende a ser uno de ellos, lo cual le hace someterse a muchas pruebas y aventuras. Mientras, los humanos siguen con su plan, confiando en que la información de Jack les sea útil.

SIN PERDON de Clint Eastwood

Un western genial (4 Oscars inclosos el de millor pel·lícula i director), una trama originalíssima (va trencar els motlles del western i va aconseguir ressuscitar-lo del pou sense fons on havia caigut) i una realització molt treballada. Es nota que Clint Eastwood té experiència en el gènere.

Són 127 minuts que se't fan curts. És un guió que desprèn subtileses que aconsegueixen submergir-te dins la pròpia història i fer-te partícip omnipresent dels diàlegs dels diversos personatges (personatges ben pintorescos, tot sigui dit, com "Bob el inglés"). És un inici on t'esperes la presentació del gran protagonista amb magnificència però pel contrari te'l presenten al terra, rodejat de porcs. Un protagonista que es troba a les acaballes de la seva vida, però lluita per espolsar-se tota la pols que porta a sobre (sense adonar-se que no és pols, sinó anys). Un home amb principis de ferro i una moralitat difusa, que durant tot el film t'anuncia el tràgic desenllaç del protagonista però que sorprenentment, el final no és el que un s'espera.

És veritat que jo no sóc un gran coneixedor del gènere; però nomes cal tenir certa idea de tots els convencionalismes que aquest sempre aborda per veure que Eastwood tracta d'allunyar-se i donar a conèixer la seva manera d'entendre'l.


Incloc sinopsi de filmaffinity:
Western crepuscular que relata la historia de William Munny, un pistolero retirado, viudo y padre de familia, que pasa por dificultades. Hace años que abandonó la violencia, pero ahora su única salida para sacar adelante a su familia es hacer un último trabajo como caza recompensas, acompañado por un viejo socio y un joven e inexperto novato. Su misión: matar a dos hombres que cortaron la cara a una prostituta.

NO HAY SALIDA de Roger Donaldson

Que "no hay salida"? No hay quien se lo crea! Una pel·lícula molt irregular que m'ha fet perdre el temps, doncs podria haver fet altres coses molt més productives com mirar videos tontos al youtube.

Els primers 40 minutets de la pel·lícula són bastant infumables... et dóna la sensació que tot el que estàs veient ja ho has vist pero amb altres actors en pel·lícules diferents. Les pel·lícules ochenteras i noventeras comercials americanes tenen una sèrie de premises que semblen dir-te: això és així perquè la vida ha de ser així. I totes fan el mateix amb escenes pastelosas, cançonetes d'una cantant a la que li flaqueja la veu, festes glamuroses on tothom somriu i va ben vestit... i una noia que acabes de conèixer però ella mateixa et tira els trastos.

En general, la resta de la pel·lícula com a thriller i suspens està bastant bé. Et manté en tensió constant, uns nervis que et recorren tot el cos tot i saber perfectament que al final, el nostre estimat Kevin Costner, acabarà sortint-se amb la seva (que per algo és en Kevin Costner, no?).

I el final? què comentar del final? mare meva, la pel·lícula hagués quedat molt millor si haguéssin omès els dos últims minuts de metratge. No encaixen absolutament gens amb la història, és una completa quedada amb l'espectador, és un dir-li al espectador que això és així però que no tenim fonaments per explicar-t'ho; en cap moment de la pel·lícula t'arriben a insinuar ni d'una forma sutil que en Kevin Costner era realment l'espia soviètic!!!
Senyor Donaldson... no hagués quedat tot molt més bonic si l'amor hagués sigut de veritat? (i aquella escena en que el protagonista es tanca al lavabo consternat per la mort de la seva amant, és una broma?)


Incloc sinopsi de filmaffinity:
El Secretario de Defensa David Brice (Gene Hackman) mata a su amante en un arrebato de furia. Para encubrir el escándalo, el ayudante más leal de Brice (Will Patton) crea la maniobra perfecta: se "inventa" a un asesino más seductor, un espía ruso, y contrata al comandante de marina Tom Farrell (Kevin Costner) para encontrarlo. Pero, por una de esas extrañas e inexplicables coincidencias de la vida, resulta que hay una fuerte conexión entre Farrell y la víctima... y todas las pistas que le han dado y le han encargado descubrir ¡le llevan directamente a sí mismo! En una desesperada carrera contra reloj, la búsqueda del asesino ya no sólo se trata de la seguridad nacional, sino también de salvar su propio pellejo.

EL SECRETO DE SUS OJOS de Juan José Campanella

Què dir d'aquesta pel·lícula? Dient que des que tinc memòria és el millor film que he vist al cinema ja dono algunes pistes, o que és un dels millors films que he vist mai també dono a entendre que m'ha meravellat. 126 minuts que sincerament se't fan curts. Que continuament et dius a tu mateix: "que no s'acabi, que no s'acabi..." doncs al llarg de la trama hi ha uns quants girs de guió brutals que et desestabilitzen tant a tu com a la història, sempre mantenint la congruència i la correlació.

En alguns moments film noir (dóna la sensació que si ho passessis a B/N semblaria un clàssic de Hollywood), en altres thriller (genialment portat), en altres comèdia descollonant (diàlegs simples però ingeniosos, gràcies Guillermo Francella), i és clar, no hi podia faltar: una història d'amor. O millor dit... un drama romàntic. Que tot sigui dit, aquesta història d'amor entre en Ricardo Darín i la Soledad Villamil (quines mirades... parlen per sí soles. Sobretot les del Ricardo Darín) encaixa a la perfecció a la història, inclús completant-la i fent-la encara més humana.

En el seu conjunt, però, acabo deduïnt que sí que és realment una pel·lícula de cinema negre malgrat la barreja de gèneres que hi trobem dins (i molt ben mesclats). Tinc una sèrie d'arguments, que exposaré a continuació:
La utilització de flashbacks, estan molt ben aconseguits. Doncs en tot moment combinen a la perfecció el passat i el present (que dir de la perfecta caracterització dels personatges, tret de la Soledad Villamil?).
Un secretari del Jutjat d'Instrucció de Buenos Aires, que acaba convertint-se més en detectiu d'un crim que en simple oficinista. I molt implicat en la seva tasca.
I evidentment, hi ha víctimes pel mig. Es tracta del detectiu a la recerca constant de l'assassí.

Per últim, m'agradaria parlar breument de la simbologia.
El títol "El secreto de sus ojos" es pot interpretar de diferents maneres. Alguns ho interpretarien amb els ulls de l'assassí, doncs descobreixen que ha sigut ell gràcies a una fotografia, en que l'assassí esta mirant fixament a la noia, amb una mirada enamoradissa, mentre que la resta mira a la càmara, somrient. Gràcies al secret que guarden els seus ulls, la seva mirada, descobreixen el culpable del crim fatal i comencen la recerca. Per altra banda, es podria interpretar amb els ulls dels nostres protagonistes, amb la vessant romàntica que això comporta. Constantment, al llarg de tot el film, tenen mirades que parlen per si soles. No es miren, es desitjen i s'enamoren amb les mirades.
Tot i així, sóc partidari d'entendre-ho de les dues versions; hi ha un moment del film, que evidentment no és casualitat, en que Ricardo Darín i Soledad Villamil remenen unes fotografies antigues, on troben una festa on tothom somriu a la càmara, mentre que en Ricardo Darín, posicionat a la dreta de l'enquadrament, mira fixament a la Soledad Villamil, enquadrada a l'esquerra. Això produeix un fet curiós, doncs la fotografia que utilitzen per descobrir qui és l'assassí és molt similar a la fotografia que els dos protagonistes es miren amb melangia. Així, el director Juan José Campanella crea un vincle entre la història d'amor dels dos protagonistes i la història d'aquests mateixos protagonistes a la recerca de l'assassí, fent apte les dues interpretacions del títol.
A més a més d'aquest títol carregat de contingut, hi ha una serie de símbols; Símbols menys importants, com podria ser el tancar la porta del despatx de la Soledad (doncs al llarg del film significa una cosa que no acaba de significar, fins que per fi, acaba significant el que volem des d'un principi que signifiqui. No sé si m'explico...). I d'altres símbols més importants, com la màquina d'escriure que té la lletra "A" espatllada, doncs no només és una eina per arrencar rialles a l'espectador, sinó que al final, acaba desvetllant per fi el que l'espectador creu d'una manera incerta respecte els sentiments del protagonista.

Deixo ja d'escriure perquè això ja s'està allargant massa. En fi... recomano la pel·lícula a absolutament tothom. A la sala eren tot de iaius, els meus pares, el meu germà i jo. Cantavem una mica, la veritat. Però tot s'ha de dir que a qualsevol persona de ben segur que li agradarà. Pels motius que siguin, però li agradarà.



Incloc sinopsi de filmaffinity:
Benjamín Espósito, secretario de un Juzgado de Instrucción de la Ciudad de Buenos Aires, está a punto de retirarse y decide escribir una novela basada en un caso que lo conmovió treinta años antes, del cual fue testigo y protagonista. Su obsesión con el brutal asesinato ocurrido en 1975 lo lleva a revivir aquellos años, trayendo al presente no sólo la violencia del crimen y de su perpetrador, sino también una profunda historia de amor con su compañera de trabajo, a quien ha deseado y amado fervorosamente y en silencio durante años. La novela que escribe Espósito nos hace recorrer los años 70, cuando en Argentina se vivían épocas turbulentas, el aire estaba enrarecido y nada era necesariamente lo que parecía ser.




Crítiques:

"Un filme que combina a la perfección film noir, drama romántico, thriller, su acostumbrado humor y hasta el costado histórico, político y social." (Pablo O. Scholz: Diario Clarín)
----------------------------------------
"Magistral (...) La fórmula perfecta del cine emocional, quizá sentimental. (...) Unos diálogos hilvanados con muchísima gracia; una trama en espiral que se agarra al estómago (...) interpretaciones memorables" (Luis Martínez: Diario El Mundo)
----------------------------------------
"Estamos en el territorio del gran cine, del clasicismo, de un universo tan rico como complejo en el que todo tiene sentido, te envuelve, te sugiere, te implica y te conmueve." (Carlos Boyero: Diario El País)
----------------------------------------
"Hay películas que funcionan a la perfección: ésta es una. (...) hay tanta electricidad y calor en las relaciones de los personajes (...) y los momentos de fibra y de nervio son tantos y tan corpulentos que tapan alguna flaqueza o titubeo. (...) Puntuación: **** (sobre 5)." (E. Rodríguez Marchante: Diario ABC)
----------------------------------------
"Una buenísima trama criminal, una estremecedora historia de amor y unos actores superlativos (...) Es una de esas películas que huelen a premios se miren desde donde se miren." (M. Torreiro: Fotogramas)

VALS CON BASHIR de Ari Folman

Increible obra d'animació autobiogràfica. La obra està composta per una sèrie de flashbacks, en que mesclen realitat i somnis d'una manera magistral, tot amb una visió postmoderna.

Pel·lícula recomanable a absolutament tothom, doncs destaca per la seva originalitat i per la seva cruesa tot i que és d'animació.

A l'edició del 2009 va guanyar el Globus d'Or per la millor pel·lícula de parla no anglesa, i a l'edició de 2008 de Cannes va ésser nominada a la Palma d'Or.


Incloc sinopsi de filmaffinity:
Documental animado sobre la matanza de refugiados palestinos en Sabra y Chatila (Líbano) en 1982. Una noche, en un bar, un viejo amigo cuenta al director Ari que tiene una pesadilla recurrente en la que le persiguen 26 perros. Cada noche, el mismo número de animales. Los dos hombres llegan a la conclusión de que tiene que ver con una misión que realizaron para el ejército israelí durante la primera guerra con el Líbano a principios de los años ochenta. Ari se sorprende ante el hecho de que no recuerde nada de ese periodo de su vida. Intrigado, decide ver y hablar con viejos amigos y antiguos compañeros dispersados por el mundo entero. Necesita saber la verdad acerca de ese periodo y de sí mismo. Ari escarba cada vez más y sus recuerdos empiezan a reaparecer mediante imágenes surrealistas...

Crítiques:

Seleccionada por Israel como candidata al Oscar a la mejor película de habla no inglesa. El título hacer referencia a un soldado israelí que comienza a disparar indiscriminadamente hacia unas paredes llenas de posters de Bashir Gemayel, el primer ministro del Líbano asesinado en 1982. (FILMAFFINITY)
----------------------------------------
"Un film de animación devastador (...) Folman es un documentalista israelí que no había trabajando en la animación. Y ahora la usa del mejor modo posible, para reconstruir memorias, fantasías, alucinaciones, posibilidades (...) Puntuación: *** (sobre 4)." (Roger Ebert: Chicago Sun-Times)
----------------------------------------
"Impresionantes dibujos, un portentoso claroscuro para dibujar la memoria, o la falta de ella" (E. Rodríguez Marchante: Diario ABC)
----------------------------------------
"Desde la demoledora escena inicial (...) Folman ha conformado una película única por su novedosa mezcla de formatos y géneros, y por su apabullante capacidad para evocar la realidad del drama mediante elementos nada realistas" (Javier Ocaña: Diario El País)
----------------------------------------
"Tan original como final y sorprendentemente adecuado. (...) Lo mejor: La variedad de recursos, incluyendo homenajes cinéfilos como el de 'Apocalypse Now', dentro de la unidad estilística. (...) Puntuación: **** (sobre 5)." (Francisco Marinero: Diario El Mundo)

SED DE MAL de Orson Welles

Una pel·lícula magistral i així ho marca des del principi amb un pla-seqüència de 3:10 minuts. Impressionant.

Cinema negre del pur però amb una trama gens convencional: Una lluita ferotge entre un jove detectiu mexicà (Charlton Heston) amb forts principis i un obès detectiu americà (Orson Welles) que es banya en la corrupció i l'alcohol. Un film que trenca amb els convencionalismes del americà honrat i paternal i el lladregot mexicà, doncs ja des d'un principi Welles orienta els dos personatges no només amb les seves paraules i accions, sinó amb la seva apariencia.
Destacar també el joc amb la subtrama succeint paral·lelament al Motel on es troba la dona del nostre protagonista (Janet Leigh)

Estèticament és molt atractiva, així com la resta de films de Welles, però aquí trobo que va més enllà i no posa tanta atenció en els clarobscurs i els jocs d'ombres sinó amb els plans vertiginosos que ens té acostumats. Respecte la música, increïblement envolvent (ritmes amb clares reminiscències mexicanes o llatines)

PD: M'ha encantat la Marlene Dietrich...


Incloc sinopsi de filmaffinity:
Un agente de la policía de narcóticos llega a la frontera mexicana con su nueva esposa justo cuando explota una bomba. El policía decide emprender la investigación con el apoyo del jefe local, el obeso Quinlan, muy reputado en la región por sus métodos, pero un hombre ávido y brutal. Una lucha feroz se desata entre los dos hombres, pues cada uno de ellos tiene pruebas contra el otro.

APOCALYPSE NOW de Francis Ford Coppola

Impresionant pel·lícula de Francis Ford Coppola que encara em pregunto com és que encara no l'havia vist. Està realitzada al 1979 i tracta la Guerra del Vietnam des d'una visió decadentista, una raça humana amb sed de sang, uns soldats inexperts que com diria en Kapuscinski "han de madurar per a fer callar la seva por i aconseguir més mort en l'enemic", i una organització militar portada per uns comandants despiadats amb les idees poc clares. La pel·lícula és una brutal crítica de la guerra en si i de la condició humana en situacions tan extremes, com pot ser un camp de batalla on la línia de lo viu i lo mort es difumina.

Estèticament és impressionant en tots els àmbits... Quan la vaig estudiar em van dir que era innovadora pel montatge empleat. Doncs jo no només això trobo increïble d'aquest film, sinó que la fotografia utilitzada (tons molt saturats i molt desaturats depenent del moment i del lloc) és envejable, les grans coreografies muntades, la gran utilització dels espais, per molt petits que siguin, per aconseguir plans genials, música que no diegètica o extradiegètica depenent del fragment, queda tan bé... i molts etceteres.

Respecte els personatges, els que estan millors definits són tots menys el protagonista (en Martin Sheen), que la veritat, m'ha desconcertat molt i en cap moment he sapigut per on em sortirà. Cal destacar també la quantitat de bons actors que es resumeixen en aquests 153 minuts de pel·lícula (més en la versió Redux, la que he visualitzat): Martin Sheen, Marlon Brando, Dennis Hopper, Robert Duvall, Harrison Ford, etc.

La història presenta una sèrie d'actes ben diferenciats. En general la història en si és bastant confusa, fins al punt que arribes a l'últim acte sense saber què és el que et trobaràs i el que és més fort, sense saber què és el que t'has trobat i el que hi ha davant dels teus ulls. Suposo que el final, pretenia ser el que la guerra és, però des de la vessant més primitiva i més arrimada a la naturalesa.

Sincerament, és una gran gran pel·lícula que recomano a tothom



Incloc sinopsi de filmaffinity:
El Capitán Willard es un oficial de los servicios de inteligencia del ejército estadounidense al que se le ha encargado, en Camboya, la peligrosa misión de avanzar río arriba para eliminar a Kurtz, un coronel estadounidense renegado que se ha vuelto loco. En la profundidad de la selva, en un campamento sembrado de cabezas cortadas y cadáveres putrefactos, la enorme y enigmática figura de Kurtz manda como un buda despótico sobre los miembros de la tribu Montagnard, que le adoran como a un dios.

CELDA 211 de Daniel Monzón

Quina desil·lusió! Anava amb bones expectatives a veure aquesta pel·lícula i la veritat és que m'ha aburrit. El primer terç de la pel·lícula prometia moltíssim, de fet estava emocionat esperant a que m'expliquessin més de tot allò. Per desgràcia, després tot es dilueix. La història en si és molt poc creïble: tòpics, interpretacions fluixes, fets incoherents...

La realització està força bé, aconsegueix crear una atmòsfera dura i desconcertant.

Poc més per comentar d'aquest film, tret i les bones (i no merescudes) crítiques que ha rebut de diversos diaris i revistes especialitzades. És una producció espanyola... s'ha de promocionar, no?


Inclos sinopsi de filmaffinity:
El día en que comienza a trabajar en su nuevo destino como funcionario de prisiones, Juan se ve atrapado en un motín carcelario. Haciéndose pasar por un preso más, luchará para salvar su vida e intentar dar fin a la revuelta. El joven tendrá que jugársela a base de astucia, mentiras y riesgo, sin saber todavía qué paradójica encerrona le ha preparado el destino...

CHINATOWN de Roman Polanski

Un cinema negre atípic... doncs ara ja no es tracta de buscar unes joies robades, ni de trobar a la dona fugada amb els diners del marit, ni de descobrir qui assassina a qui... ara tenim davant dels nostres ulls una trama més de política que de cinema negre pur. M'ha semblat una mica massa llarga la veritat (131 min.), fent-se pesada i massa lenta en alguns moments.

El president de la companyia d'aigües de la ciutat és assassinat... i a partir d'aquí, en Jack Nicholson haurà d'anar destapant trames de corrupció política i empresarial.

Visualment és identica als clàssics del film noir; des del meu punt de vista, formalment no aporta res de nou (doncs si es passés a blanc i negre, podria ser perfectament una pel·lícula dels 30s o 40s). Ara bé... trenca radicalment la concepció i el discurs que el cinema negre dóna per suposat: una trama completament diferent a les habituals i una protagonista que és plantejada al llarg del film com una femme fatale més, però que acaba convertint-se en la vertadera heroina del llargmetratge.



Incloc sinopsi de filmaffinity:
Los Angeles, 1937. El detective Gittes, especializado en divorcios, recibe la visita de la esposa de Mulwray, el jefe del Servicio de Aguas de la ciudad. Ella cree que él la engaña, pero además Gittes descubre que a Mulwray los agricultores le acusan de corrupción por negarse a construir un pantano que paliaría la sequía que sufren. Poco después, el escándalo salta a la prensa, pero la cosa se complica cuando una mujer se presenta en el despacho de Gittes con una sorprendente revelación.

Premis:
1975: 1 Oscar: mejor guión original. 11 Nominaciones. 1975: Globos de Oro: Mejor película

LOS FALSIFICADORES de Stefan Ruzowitzky

Basada en fets reals (aquella història que ens fascinava quan ens la explicava en Joan Pere), és una pel·lícula realitzada el 2007, sorprenentment de factoria Austríaca.

Tot i que no m'havien parlat gaire bé del film, només puc elogiar-la en tots els sentits. Des del primer moment en què el protagonista es troba en tota la barbàrie personificada que són els camps de concentració (creant així una atmòsfera opressora, amb forts contrastos i llums molt dures, aconseguint fer petits i dèbils els nostres protagonistes), mentre que van succeïnt els fets al llarg del nucli del film (com diria un amic: "una flor en medio del desierto", doncs es senten molt afortunats per poder viure, per poder treballar i menjar... doncs constantment amb petits detalls fan recordar a l'espectador on són realment i quina situació estan vivint), fins el gran final que, el protagonista, atònit per la mort d'un company, descobreix el gran engany en que es va sotmetre ell mateix.

Els personatges estan molt ben definits, amb un protagonista (Karl Markovics) que parla amb les mirades (o maquina, segons com ho interpretis), un company idealista mogut per la seva flama interior i la seva solidaritat comunista (que al final, s'endú una sorpresa en forma de consolació), un nen que encara té molt per veure però per desgràcia la fortuna no decideix posar-se en el seu camí, i una sèrie de personatges molt secundaris que representen cada actitud o punt de vista en el conflicte. Per altra banda, en tot moment "endemonien" els oficials i soldats nazis utilitzant les pràctiques que duien a terme en el moment de la desgràcia més sonada de la història de la humanitat.

Per últim, mencionar el tractament del film: doncs el director va decidir fer un film molt modern, trencant amb la majoria de films que tracten el gènere. En cap moment hi ha utilització del trípode i li dóna un toc desaturat en sèpia amb forts contrastos i llums molt dures, acompanyada de molt gra en la fotografia i uns enquadraments força interessants i gens convencionals en alguns moments de la pel·lícula.

En resum... film 100% recomanable, doncs és de les pel·lícules realitzades recentment que m'ha impressionat més. Una altra pel·lícula pel calaix de dalt.


Incloc sinopsi de filmaffinity:
Berlín, 1936. Sorowitsch (Karl Markovics) es el rey de los falsificadores de moneda, un judío vividor que cree que "la manera más rápida de ganar dinero es haciendo dinero", y al que poco le importa lo que está sucediendo a su alrededor, ni siquiera con los judíos. Pero pronto es arrestado por los nazis y llevado a un campo de concentración, donde es obligado a trabajar para ellos junto a otro grupo de falsificadores. Su misión: crear libras esterlinas y dólares americanos. A cambio pueden vivir mucho mejor que el resto de los presos. Pero esto a algunos les supondrá un dilema moral, ya que cooperar con sus verdugos prolongará la guerra y podría significar la victoria para los alemanes.

Premis:
2007: Oscar a la mejor película de habla no inglesa. 2007: Seminci: Espiga de Plata, mejor actor (Karl Markovics)

CARA DE ÁNGEL de Otto Preminger

Obra de cine negre que fa recordar inevitablement a Retorno al pasado per diversos motius: Una femme fatale de les més dolentes vistes, reines de l'engany i d'endolcir la cara, el mateix Robert Mitchum com a protagonista i a continuació el seu trist desenllaç.

M'ha semblat una bona pel·lícula tot i que ni de bon troç de les meves preferides. Si no fós per la gran interpretació de Robert Mithcum i Jean Simmons, possiblement m'hagués aburrit doncs la trama tampoc es cap cosa de l'altre món. El que més m'ha sorprés de la pel·lícula ha sigut un final esperat per una banda però per l'altre amb un raig d'esperança de que la noieta dels ulls bonics canvii.

Incloc sinopsi de filmaffinity:
Frank Jessup es un enfermero de urgencias que acude a una mansión para atender a la señora Tremayne que, según parece, ha intentado suicidarse. Sin embargo pronto sospecha que en realidad alguien ha intentado asesinarla. Además Frank conoce su hijastra Diane, una mujer delicada y sensual, ante la que cae rendido inmediatamente.

QUEMAR DESPUÉS DE LEER de Joel & Ethan Coen

Un film amb pretensions de ser d'espies aconsegueix ser-ho amb una serie de casualitats i xorrades. Tenen uns personatges molt forts dràmaticament parlant i molt ben construïts, estereotipats fins a ser còmics. Una comedia que aconsegueix dibuixar-te un somriure durant els 96 minuts que dura la pel·lícula.

Incloc sinopsi de filmaffinity:
Ozzie Cox (John Malkovich) es un agente de la CIA que está escribiendo sus memorias, con toda su experiencia en la Agencia, en un CD. El problema surge cuando su mujer (Tilda Swinton) le roba el CD, que llega a parar a unos empleados de un gimnasio (Brad Pitt y Frances McDormand), no muy listos, que intentan chantajear a Cox. A raiz de esto, la CIA intenta seguir la pista del entuerto que se está desarrollando, y que se complica cuando uno de los empleados del gimnasio (Pitt) se encuentra con el amante (George Clooney) de la mujer de Cox. Basada en la novela "Burn Before Reading: Presidents, CIA Directors, and Secret Intelligence" del ex jefe de la CIA Stansfield Turner.

EL HALCÓN MALTÉS de John Huston

La història està bé, pensava que estaria molt millor sent un icona del cine negre com és. La veritat és que no m'ha semblat tan impressionant com diuen.

Això sí... en Humphrey Bogart és un detectiu amb frases interessantíssimes. El guió és de ferro.

Incloc sinopsi de filmaffinity:
En 1593, los Caballeros de la Orden de Malta decidieron obsequiar al Emperador Carlos V con la estatuilla de un halcón, realizada en oro macizo con incrustaciones de piedras preciosas, en agradecimiento a ciertas prerrogativas concedidas por el monarca. Sin embargo, esta maravillosa joya no llegó nunca a manos de Carlos V, ya que la galera en la que era trasportada fue asaltada por unos piratas. Cuatrocientos años después, el detective privado Sam Spade y su socio, Archer, aceptan el encargo de una muchacha que quiere averiguar dónde se encuentra su hermana, que ha desaparecido junto a Floyd Thursby, un hombre sin escrúpulos.

EL SEÑOR IBRAHIM Y LAS FLORES DEL CORÁN de François Dupeyron

Un viatge espiritual pel cor del senyor Ibrahim. El senyor Ibrahim és un àrab-suní que té un badulake en el mateix carrer on cada dia, la tristesa s'apodera de la casa d'en Moises. És un home feliç que té la intenció d'alliberar de la por i l'odi en aquest nen perdut, amb l'ajuda de l' Alcorà i dels seus somriures.

Somriu sempre, per tot. No miris a les dones del plan: Mira, mira que guapo sóc. No... mira-la com si mai haguessis vist a una noia tan maca com ella. I somriu.

"Y la vida no tiene por que ser siempre triste..."


Incloc sinopsi de filmaffinity:
Durante los primeros años sesenta en París, como en otras muchas partes de Europa, hubo una explosión de vida. La vieja ola dió paso a la nueva, todo estaba en cambio constante y la ciudad estaba llena de una energía que prometía nuevos movimientos culturales y cambios sociales. A pesar de este escenario, en un barrio obrero, dos improbables personajes -un joven judío y un viejo musulmán- comienzan una amistad. Cuando conocemos a Momo (Pierre Boulanger) vemos que, en realidad, es un niño huérfano, a pesar de que vive con su padre, un hombre sumido en la depresión. Sus únicas amigas son las prostitutas de la calle, que le tratan con mucho cariño. Momo compra su comida en la tienda del barrio, una pequeña y oscura tienda llevada por Ibrahim (Omar Sharif), un callado hombre de exótica imagen que ve y sabe más de lo que parece. Tras ser Momo abandonado por su padre, Ibrahim se convierte en el único adulto en la vida del chico. Juntos inician un viaje que cambiará sus vidas para siempre.

RETORNO AL PASADO de Jacques Tourneur

Una de les millors pel·lícules que he vist mai de cinema negra, per no dir la millor. Els diàlegs són increibles, sobrietat per tot arreu. Va ser realitzada el 1947.

Un actor que desconeixia, Robert Mitchum, que fa un paperàs envejable... tot home voldria ser com ell. Una femme fatale, Jane Greer, jo crec que la pitjor de totes de les que de moment coneixo. Un Kirk Douglas amb un paper secundari. I per últim, una Rhonda Fleming angelical.

La història, tot i ser complexa, s'aguanta per tot arreu. Passen mil coses, tan en localitzacions com en temporalitat, però tot i així és en tot moment entenedora.

Com em pot agradar tant el cinema negre?

Incloc sinopsi de filmaffinity:
Un ex-detective vive retirado, con el falso nombre de Jeff Bailey, en una pequeña localidad, regentando una gasolinera, enamorado de la pesca y de una jovencita con la que quiere casarse. Sin embargo, un viejo conocido acude al lugar anunciándole que el jefe quiere verle. Bailey se ve obligado a contarle a su novia su turbio pasado: contratado por un hampón, Whit Sterling, para buscar a su amante, Catie Moffett, fugada con una sustanciosa suma de dinero, Bailery la encontró en Acapulco y se enamoró de ella; ambos se fueron a vivir a San Francisco, pero ella, tras dar muerte a un antiguo socio de Bailey que les había descubierto, volvió a huir. Bailey la encontrará ahora de nuevo en brazos de Sterling y tendrá la razonable sospecha de que éste, sintiéndose traicionado, querrá vengarse de él.
----------------------------------------
"Una de las cimas incontestables del cine negro de los cuarenta. El realizador crea unos personajes rotundos y ambivalentes, entre los que destaca un impactante retrato de femme fatale, bajo los rasgos de Jane Greer, que destruye a todo aquel que se le acerca. Una historia alambicada, de innumerables lecturas. Imprescindible" (Miguel Ángel Palomo: Diario El País)
----------------------------------------
Un clásico del cine negro. (FILMAFFINITY)

LA JOVEN DEL AGUA de M. Night Shyamalan

M'ha decebut bastant... el meu pare em va dir que era una història preciosa, que l'havia de veure.
Em va crear falses expectatives... què esperava, un Big Fish?

El conte està bé, però el conjunt no m'ha agradat gaire.

Incloc sinopsi de filmaffinity:
Cleveland Heep (Paul Giamatti), encargado de una bloque de apartamentos, descubre una tarde una ninfa (Bryce Dallas Howard) en la piscina de la urbanización....

EL AMIGO AMERICANO de Wim Wenders

Una fotografia increible, amb uns colors foscos que posen els pèls de punta.
Efectes sonors en tot moment, inclús quan no toquen, que aconsegueixen mantindre't en tensió i generar un cert clima d'incomoditat.
Uns personatges extremadament enigmàtics. Et dóna la sensació que podries veure 10 hores de pel·lícula i seguiries sense saber qui són ni la seva intenció dins el relat.

Wim Wenders en la mateixa línia de París, Texas. Realment et recorda molt a aquest film tot i tenir una trama i un context radicalment diferents. Falta de originalitat? Alguns, com jo, li diuen "cinema d'autor". Però cinema d'autor de veritat.

Incloc sinopsi de filmaffinity:
Jonathan Zimmermann (Bruno Ganz), un fabricante de marcos para cuadros, padece una gravísima enfermedad. El marchante americano Tom Ripley (Dennis Hopper) lo sabe y pretende aprovecharse de ello. Ripley le presenta a un gangster quien ofrecerá mucho dinero a Zimmermann a cambio de convertirlo en un asesino a sueldo. En un principio se niega pero, convencido de que su enfermedad es fatal y pensando en el futuro de su mujer y su hijo una vez él ya no esté, acabará aceptando el trato. (FILMAFFINITY)
----------------------------------------
"La película que convirtió a Wim Wenders en director estrella de los espectadores modernos de todo el mundo. Este cineasta alemán nos admiró a muchos al hacer una versión personal, y europea, de de una novela de Highsmith y de un género, la serie negra, que creíamos exclusivamente americano. Muy buena" (Francisco Marinero: Diario El Mundo)

----------------------------------------
Considerada como una película de culto dentro de la cinematografía europea "moderna". (FILMAFFINITY)

CODIGO DEL HAMPA de Don Siegel

Definitivament he de dir que amb el color, el film noir perd tot el seu encant.
És una realització del 1964, el seu títol original és The Killers.

La pel·lícula, a grans trets, explica com els homes podem acabar ben al fons del pou més fosc a causa de la dominació dominant de les dones; de les seves mentides, els seus enginys i les seves cares més dolçes però amb el somriure del diable.

Secundàriament, l'argument explica com dos assassins a sou maten a la seva víctima i queden sorpresos perquè alhora del judici final, aquest no posa resistència. A partir d'aquí, els dos assassins a sou aniran investigant la vida de la seva víctima per tal d'entendre la seva reacció, fins que d'informant en informant, aconseguiran esbrinar què és tot el que hi havia darrere... i qui té el milió de dòlars.

Incloc sinopsi de filmaffinity:
El relato corto "The Killers" de Ernest Hemingway fue llevado al cine en dos obras maestras aparecidas al comienzo y al final de la época gloriosa del cine negro. La primera fue dirigida en 1946 por Robert Siodmak y protagonizada por Burt Lancaster como "El sueco". Esta segunda de 1964 está realizada por Don Siegel y con Lee Marvin como protagonista, acompañado por un reparto de secundarios muy conocidos (Dickinson, Cassavetes, Reagan, Atkins). (FILMAFFINITY)

PENDENTS D'ESCRIURE

EL ORFANATO
TAXI DRIVER
EL ESPIA
PARIS, TEXAS
GOMORRA
PASAJERO 57
DIARIO DE UNA NINFOMANA
HALF NELSON
BLUE VELVET
ZATOICHI
LOS INCREIBLES
ANGELES CON CARAS SUCIAS
MALENA
NUNCA FUIMOS ANGELES
EL PADRINO I, II, III
HAMPA DORADA
EN EL PUNTO DE MIRA
EL SECRETO DE VIVIR (MR. DEEDS GOES TO TOWN)
EXODO
CAPOTE
LA DAMA DE SHANGHAI
SLEEPERS
LA MUJER DEL CUADRO
ORIGEN
JUMPER
RESISTENCIA

UN TRANVIA LLAMADO DESEO de Elia Kazan

És una pel·lícula realitzada el 1951 una mica extranya... fins la segona meitat del film que no entenia bén bé de què tractava la història.

Vivien Leigh fa un paperàs, així com Karl Malden (policía de Yo, confieso) i Marlon Brando en el paper d'un home molt primitiu fill de polacs.

Incloc sinopsi de filmaffinity:
Blanche, una mujer madura y anclada en el pasado, visita a su hermana Stella y a su marido que viven en Nueva Orleans. Su actitud remilgada y arrogante, que esconde un escabroso pasado, creará conflictos en la joven pareja, y a ella la llevará a la locura.

INGLOURIOUS BASTERDS de Quentin Tarantino

Érase una vez, en la Francia ocupada por los nazis... una bogeria només digna de Tarantino portada a l'extrem. Què és el que explica aquest excèntric director? Bén bé no ho se... bueno sí... uns "bastardos" amb ganes de destroçar nazis se les apanyen per colar-se a l'estrena de la nova produccio de Goebbels "El orgullo de la nación", on assistiran 350 alts càrrecs nazis inclós el Ministre de Propaganda i el Führer.
Llargmetratge ben llarg, 156 minuts. Estrenada el 2009.

Apart d'això, la resta són diàlegs massa llargs, ingeniosos com només aquest director sap escriure però tant extensos com les ganes que té Tarantino de transgredir la gran pantalla. Tarantino fa un film on "tot val" per captar l'atenció del espectador, efectes sonors artificiosos, escenes on s'abusa de la càmera lenta mentre sona una cançó "a la western" (molt típic de Kill Bill), sang i fetge per tot arreu, oficials nazis que semblen més uns intel·lectuals superdotats que uns assassins sense escrúpols ni cervell, i cartells de presentació d'un personatge a meitat de la pel·lícula on ni les guitarres elèctriques ni l'estètica Grindhouse del cartell pinten res enmig de la Segona Guerra Mundial. (un apunt: què pinten els plans detall de la nata sobre el postre i la Mélanie Laurent pintant-se els llabis?)

Això sí, tant els actors com els personatges es mereixen notables i excel·lents. El terrorífic Hans Landa (interpretat pel desconegut Christoph Waltz) va guanyar el premi al millor actor al Festival de Cannes, i ben merescut que el té. Brad Pitt, tot i que la gent no parla gaire d'ell (doncs el tal Waltz l'ha eclipsat en tots els sentits) va un paperàs. Un americà amb cara de fàstig, i amb ganes de fastiguejar als demés. (Destacar l'escena de l'entrada del cinema, on Diane Kruger presenta els seus suposats amics realitzadors italians davant en Hans Landa. Per sorpresa dels quatre, Landa també parla italià.)

Un film que "MOLA", però res més. Aconsegueix que surtis del cinema amb una berborrea mental que no saps bén bé què has vist, només saps que el que acabes de veure és malaltís i contagia, que t'encantaria conèixer aquests personatges amb tantes ganes de matar com poques de viure i sentir. Però sentencio, una vegada més, que no es una bona pel·lícula com molts criden als vents.

Incloc sinopsi de filmaffinity:
Segunda Guerra Mundial. Durante la ocupación alemana de Francia, Shosanna Dreyfus (Mélanie Laurent) presencia la ejecución de su familia a manos del coronel nazi Hans Landa (Christoph Waltz). Shosanna consigue escapar y huye a París, donde se forja una nueva identidad como dueña y directora de un cine. En otro lugar de Europa, el teniente Aldo Raine (Brad Pitt) organiza un grupo de soldados judíos para tomar represalias contra objetivos concretos. Conocidos por el enemigo como “The Basterds” (Los cabrones), los hombres de Raine se unen a la actriz alemana Bridget Von Hammersmark (Diane Kruger), una agente secreto que trabaja para los aliados, con el fin de llevar a cabo una misión que hará caer a los líderes del Tercer Reich. El destino quiere que todos se encuentren bajo la marquesina de un cine donde Shosanna espera para vengarse...

EL CABALLERO OSCURO de Christopher Nolan

Una trama genial! Realment, de cine per a nens té poquet poquet. Excel·lent realitzada.
Un caballero oscuro muy oscuro i un joker que es surt de les caselles.

Incloc sinopsi de filmaffinity:
Batman (Christian Bale) regresa para continuar su guerra contra el crimen. Con la ayuda del teniente Jim Gordon (Gary Oldman) y el Fiscal del Distrito Harvey Dent (Aaron Eckhart), Batman tiene como objetivo destruir el crimen organizado en la ciudad de Gotham. El triunvirato demuestra ser eficaz, pero pronto termina siendo presa del caos desencadenado por una nueva mente criminal que los aterrados ciudadanos conocen como Joker (Heath Ledger).

MAPA DE LOS SONIDOS DE TOKYO de Isabel Coixet

M'ha sorpres. Jo de la Isabel Coixet només he vist Mi vida sin mí i era quan encara no tenia gaire idea de cine. Vaig trobar que estaba bé, però ara, amb aquest nou film rodat a Japó al 2009, m'ha impressionat.

Tot i les males crítiques que està tenint, jo l'he trobat una pel·lícula genial, amb un fort simbolisme, on els efectes sonors juguen un paper importantíssim en l'obra, on els silencis no parlen, sinó que criden. Per què la gent al veure que hi ha pocs diàlegs ho critica afirmant que el guió no s'aguanta per ninguna part, que és pessim?

L'única crítica que podria fer, és el doblatge tant deficient que li fan fer a en Sergi López (s'ha de tenir en compte per això, que ell és un actor d'interpretació, no de doblatge), i la història superchupiguai com la Coixet ficada amb calçador de la "època Edo".

Per últim... bfff la Rinko Kikuchi. Això no és normal.

Incloc sinopsi de filmaffinity:
Narra la historia de una asesina a sueldo (Rinko Kikuchi) de Tokyo que esconde su profesión bajo la apariencia de vendedora en un puesto de un mercado. Kikuchi (nominada al Oscar por su papel de joven sordomuda en "Babel") interpreta a la criminal, mientras que Sergi López encarna al dueño de una tienda de vinos en Tokio.

EL BOSQUE PETRIFICADO de Archie Mayo

Un clàssic que tenia pendent de veure des de fa bastant temps... m'hi he decidit, i ha sigut una de les millors decisions que he pres mai. És un film dirigit per en Archie Mayo al 1936.

En Leslie Howard interpreta a Alan Squire, un romàntic ple de força, Bette Davis interpreta a Gabrielle Maple, una cambrera d'un bar de mala mort enmig del desert d'Arizona, i per últim, en Humphrey Bogart interpreta a Duke Mantee, un assassí buscat per la policia "con la barbilla para dentro" (de fet, gràcies a aquest paper en Bogart va aconseguir saltar definitivament a la fama i començar a reivindicar-se com un dels actors més determinants de la època).

Alan Squire... un escriptor a la recerca del seu absolut. I qui ho aniria a dir, troba el que cercava a prop del "Bosque Petrificado", un lloc on els arbres que un cop van ser vius i forts, ara tan sols són un record de pedra enmig del camí.

Incloc sinopsi de filmaffinity:
Un grupo de gángsters llega a un bar de carretera en el famoso Bosque Petrificado de Arizona, con el propósito de tomar a los ocupantes como rehenes.

MILLENNIUM I: LOS HOMBRES QUE NO AMABAN A LAS MUJERES de Niels Arden Oplev

Adaptació cinematogràfica de l'obra del mateix nom del periodista i novel·lista suec Stieg Larsson.
La trama és més que impressionant, et manté en intriga al llarg de les dues hores i mitja que dura el film.

La factoria? Excel·lent. Jo crec que mai en la seva vida aquests suecs havien invertit tants diners en fer una producció cinematogràfica (s'han de mostrar de la millor manera possible al món aprofitant les oportunitats, no?). La fotografia... bastant bona. Molt semblant a 21 Gramos, del Iñárritu.

Per últim, mencionar que m'he enamorat de la protagonista (què extrany, oi?) Lisabeth Salander, interpretada per l'actriu sueca (d'ascendència espanyola) Noomi Rapace.

Incloc sinopsi de filmaffinity:
Un rico industrial contrata a un periodista para saber qué fue de su sobrina, desaparecida hace nada menos que 40 años. Aquel 29 de septiembre de 1966, la joven de 16 años Harriet Vanger desapareció sin dejar rastro... Adaptación al cine de la exitosa novela de Stieg Larsson, primera parte de la famosa trilogía "Millenium".

ATLANTIC CITY de Louis Malle

Per desgràcia recordo poca cosa del film, queda pendent tornar-la a veure i reescriure les meves impressions.

Vaig trobar-la una pel·lícula molt bona. Un director francès en una producció americana.

Incloc sinopsi de filmaffinity:
Lou es un viejo jugador que intenta ganar algo de dinero en los casinos, recurriendo para ello a los ahorros de su amante. Con ella vive una joven llamada Sally de la que Lou no tardará en enamorarse. Sally trabaja durante el día como camarera en un casino, y por la noche recibe clases de crupier. Quiere alcanzar algún día su sueño de llegar a ser la primera mujer que trabaje en el Casino de Montecarlo. El único problema que existe para que la relación entre ambos funcione es el marido de Sally, un traficante de drogas.

EL DESPRECIO de Jean-Luc Godard

Le mépris... vaig dormir a la filmoteca els primers 30 minuts i tot i ja no poder-me enterar del que tractava la pel·lícula, em va encantar. Gràcies a ella vaig sentir uns moments preciosos d'inspiració que m'han ajudat a començar a escriure un guió.

Per altra banda, m'he enamorat de la Brigitte Bardot. L'he descobert. I també a en Godard. He de tornar a veure el film en condicions per poder-lo analitzar bé... Queda pendent.

Incloc sinopsi de filmaffinity:
Un autor dramático acepta reescribir algunas escenas para "La Odisea", una película que se va a rodar en Capri bajo la dirección de Fritz Lang. En un primer encuentro con el productor, llamado Prokosch, el escritor deja que su mujer, Camille, se vaya en el coche con el productor a la finca de éste, lo cual da lugar a un grave mal entendido entre el escritor y su esposa, la cual cree que la han ofrecido como moneda de cambio para obtener un mejor pago. Como consecuencia de esta situación, el escritor se verá inmerso en una dolorosa crisis matrimonial.

MOTHMAN: LA ULTIMA PROFECIA de Mark Pellington

Fluixeta... parteix d'un fet interessant (gens meritori però, doncs és basat en fets reals) però no l'hi treu el suficient suc i no aconsegueix captivar a l'espectador amb una història perfectament captivadora. No estava gens acostumat a veure a en Richard Gere en aquest tipus de papers, tot i que considero que pot ésser totalment apte.

Respecte el final... què dir. No aprofiten gens bé el desenllaç. És més, aconsegueixen espatllar-lo i fer-te qüestionar a tu mateix quan apareixen els títols de crèdit: "He perdut el temps mirant aquesta pel·lícula?"

Incloc sinopsi de filmaffinity:

Todavía trastornado por la muerte de su esposa en un extraño accidente automovilístico, el periodista John Klein sufre una avería en su coche en mitad de la noche. Al pedir ayuda, descubre sorprendido que se encuentra en un pequeño pueblo de West Virginia, a cientos de kilómetros de donde creía estar. La sheriff local le informa de que una serie de inexplicables sucesos han tenido lugar en los últimos tiempos. Después de analizar varios casos y de consultar al especialista en temas paranormales Alexander Leek, el excéntrico Klein empieza a creer en la posibilidad de que tras los hechos se encuentre la presencia de Mothman, una misteriosa y legendaria criatura, anticipadora de desastre y muerte. John se enfrenta con la experiencia más increíble de su vida, obsesionándose hasta el punto de ver cuestionadas sus más profundas convicciones y creerse en el umbral de un universo aterrador y desconocido.

THE SOPRANOS de David Chase

Madonna! Al final, ha acabat. Ha acabat la millor serie de tota l'història de la televisió: Los Soprano. Mira que m'hi he tirat hores amb en Tony, en Paulie, la doctora Melfi, en Silvio, en Chris, la Carmela, l'Anthony Jr, la Meadow, en Bobby, en Big Pussy, etc. Madonna... "creía que estaba fuera, y me volvieron a meter dentro".

86 capítols de 53 minuts cadascun: això són 4558 minuts, és a dir, 76 hores mirant The Sopranos (s'ha de tenir en compte per això que n'hi he invertit més, doncs les temporades 1, 2 i 3, les he vistes 3 vegades. La 4 la 5 i la primera part de la 6, les he vist dues). Moltes hores, tantes que es llògic que m'hagin arribat a afectar d'aquesta manera. Tant, que m'encantaria ser un d'ells i poder dir el que ells diuen en el "Bing", o fer les mateixes coses que fan al "Satriale's".

Els trobaré a faltar... sobretot a en Michael Imperioli (Christopher Moltisanti a la serie). Vaig llegir a una entrevista a James Gandolfini que després d'aquest final tant sobtat, només em quedarà esperar a que s'hagin arruinat tots, tant en Chase com els protagonistes, per poder veure "THE SOPRANOS: THE MOVIE".

DAVID CHASE... T'ESTIMO. Tant de bo tot això hagi sigut un somni, i demà quan em desperti vagi a la uni, i quan torni cap a casa el meu pare em digui: "Ei Xavi! Mira, he comprat la primera temporada d'una serie de la mafia que es veu que està molt bé. Ha guanyat uns quants premis Emmys". I tot torni a començar, que torni a començar a conèixer lo entranyable que pot arribar a ser en Tony i lo odiat a la vegada. No dic més sobre els altres actors perquè sóc un vago a l'hora d'escriure, però poso a Déu com a t'estimoni que no m'importaria morir-me per quedar-me sense saliva per parlar d'aquesta magnífica serie.

Avui estic trist. Demà, toca vestir-se de negre: ha mort un troçet de mi.


Incloc sinopsi de filmaffinity:
Los Soprano narra los trapicheos, rutina diaria y desventuras personales y profesionales de una familia mafiosa sencilla, pero implacable en sus ritos y cuentas, que vive en New Jersey. La trama tiene como nexo de unión las confidencias del capo Tony Soprano (James Gandolfini) a su psicoanalista, la doctora Melfi (Lorraine Bracco).

He llegit una crítica d'un usuari de filmaffinity que concluïa dient:
"¿Y ahora que? Realmente es jodido, todo llega a ser tan familiar que ahora me siento como si me hubieran quitado algo. Son muchos años… (...)
David Chase,
…me has matado."

EL VIAJE A LA FELICIDAD DE MAMÁ KUSTER de Rainer Werner Fassbinder

Un film molt lent, que l'únic que m'ha agradat és el discurs de la dóna davant els comunistes, i els dos finals. Tant l'original, com l'alternatiu. Ai! els americans...

Incloc sinopsi de filmaffinity:
Un obrero de una planta química, inesperadamente, en un acto de rebelión, ejecuta al hijo de su jefe, suicidándose a continuación. Este hecho transformará por completo la vida de su mujer (Mama Kusters) quien, con la falta de apoyo que recibe de un hijo (dominado por su mujer) y de una hija (que sólo busca su propia gloria), iniciará una odisea personal en la que tendrá que enfrentarse a manipulaciones mediáticas e ideólogos políticos que buscan utilizarla para sus propios fines, ignorando la única razón que a ella la mueve: es defender y devolver la dignidad a la memoria de su marido.

FELLINI, OCHO Y MEDIO de Federico Fellini

M'enrecordo poc del film, però és excel·lent en tots els aspectes. El miraria una altra vegada i una altra, i una altra i una altra... i no em cansaria. Un dels meus films preferits possiblement. Una obra autobiogràfica de Fellini amb tocs surrealistes. El color, el blanc... la vida, els somnis. Vull tornar-la a veure.

Incloc sinopsi de filmaffinity:
Guido es un director de cine, tratando de planear su próxima película después de un éxito rotundo. Mientras piensa, comienza a recordar sucesos importantes en su vida, y todas las mujeres a las que ha amado y dejado.

GRAN TORINO de Clint Eastwood

Unes expectatives immenses i una pel·lícula que entretén, però que no aconsegueix anar més enllà. Bromes continuades i molt conegudes ja, però que no deixen de ser gracioses sortint de la boca d'aquest home agridolç.

El cotxe és impressionant... i l'interpretació de Clint Eastwood encara ho és més. El considero un geni, tot i no conèixer suficients pel·lícules d'ell com per poder opinar amb fonaments. Només cal veure les cares que posa, els gestos, la seva manera de parlar; en definitiva, el seu estil davant les càmeres. Ho reitero, impressionant.

Destaco (no cal destacar res més tret lo anterior perquè tampoc s'ho mereix) el gran final. La mort d'un heroi. El film no podia haver acabat d'altra manera, doncs en Clint Eastwood ja havia anunciat que era la última pel·lícula en que hi participava. La mort d'un heroi que no creia en la religió però que acaba "crucificat" a la gespa: la seva última gran obra.

Incloc sinopsi de filmaffinity:
Walt Kowalski (Clint Eastwood) es un veterano de la guerra de Corea, trabajador jubilado del sector del automóvil. Su máxima pasión es cuidar de su más preciado tesoro: un coche Gran Torino de 1972. Inflexible y con una voluntad de hierro, Walt vive en un mundo en perpetua evolución, pero las circustancias harán que se vea obligado, frente a sus vecinos inmigrantes, a enfrentarse a sus antiguos prejuicios.

BINTA Y LA GRAN IDEA de Javier Fesser

Un curtmetratge entranyable, brillant i ple d'energia del director Javier Fesser (Camino, La gran aventura de Mortadelo y Filemón). EL MILLOR en majúscules curtmetratge que se m'ha posat davant dels ulls mai. A més l'Àfrica, un continent que m'enamora... que em crida per a que trepitgi la seva terra plena de colors i m'hi estiri durant un temps a seguir-la colorejant. He rigut i he plorat però tot amb un gran somriure dibuixat a la cara. Amb imaginació es pot fer tot...

Aquest curtmetratge forma part del film En el mundo a cada rato, produït per "Tus Ojos" en col·laboració amb "UNICEF".

Incloc sinopsi de filmaffinity:
Producida por TUS OJOS en colaboración con UNICEF como una contribución del cine a la protección de los derechos de la infancia en el mundo, se compone de cinco historias que abordan las cinco prioridades de UNICEF, la educación de las niñas, el desarrollo integrado en la primera infancia, la inmunización, la lucha contra el VIH/SIDA y la protección contra la violencia, la explotación, y la discriminación. Cinco historias diferentes rodadas en distintos países del mundo y donde los protagonistas son los niños: EL SECRETO MEJOR GUARDADO, dirigida por Patricia Ferreira y rodada en India. LA VIDA EFÍMERA, dirigida por Pere Joan Ventura y rodada en Guinea Ecuatorial. LAS SIETE ALCANTARILLAS, dirigida por Chus Gutiérrez y rodada en Argentina. HIJAS DE BELÉN, dirigida por Javier Corcuera y rodada en Perú. BINTA Y LA GRAN IDEA, dirigida por Javier Fesser y rodada en Senegal.