JALSAGHAR (EL SALON DE MUSICA) de Satyajit Ray

Una peli antiga, antiguíssima de l'India de 1958. He dormit taaaaaaaaan be... Un ball preciós, m'agradaria saber el nom d'aquest tipus de dansa...

Incloc sinopsi de filmaffinity:
A principios del siglo XX, en el palacio Nimtita, en Bengala, un terrateniente, al oir la música de la fiesta que da su arrogante vecino con motivo de la iniciación de su hijo, recuerda el gran recital que organizó por la de su propio hijo, así como los importantes acontecimientos que sucedieron después en su vida.

SANGRE FACIL de Joel Coen

La primera pel·lícula dels germans Coen. Aquesta, una mica més antiga a les que estic acostumat a veure (és del 1984), per desgràcia es veu antiquada, doncs el pas dels anys no tracta per igual a tothom. Una bona fotografia i una història enreboscada però efectiva.

Un thriller que aconsegueix mantindre't constantment en tensió gràcies als zooms lents que a poc a poc s'apropen als protagonistes i uns efectes sonors tant abundants com inquietants. Com he dit abans, una bona fotografia: la composició és simple a la majoria de plans, però els colors que es combinen no poden ser millors, donant foscor, agressivitat, misteri, etc. i uns grans jocs amb les ombres fan aquests colors més atractius.

La pel·lícula està ambientada a les afores d'Austin, Texas (aquest poble em sona d'alguna altra peli...), un pub amb un propietari corrupte, un empleat que s'ho monta amb la dona del jefe, un detectiu privat no gaire simpàtic... i barrets de cowboy amb revolvers a les mans. Un resum esqüet però identificatiu del que és el film.

Incloc sinopsi de filmaffinity:
En el corazón de Texas una joven esposa, guapa y seductora, cae en los brazos de Ray, uno de los empleados de su marido. Convencido por un detective privado de la infidelidad de su mujer y obsesionado por el engaño, Julián se decide a preparar en asesinato de los dos.

EL GRAN LEBOWSKI de Joel Coen

Uns actors boníssims i una idea genial. He fet el segon visionat d'aquest film (el primer el vaig fer ja fa un temps, i em va semblar una pel·lícula molt divertida), i ara encara més trobo que té més mèrit el que han aconseguit els germans Coen. Hi ha tants moments absurds com divertits, però tots dins d'una història amb molta correlació.

No faré una anàlisi extensa, doncs ja he vist el film i això no és la primera impressió... però el que si que vull comentar és un parell de coses que en el primer visionat, ni m'hi vaig fixar.

Hi ha una escena en que "El Nota" ha recuperat ja el seu cotxe i condueix mentres fuma un porro. En un moment donat es crema els llabis amb el porro, el porro se li cau a sobre els pantalons "chinant-li" el teixit, mentre que ell es posa molt nerviós per tal de treure-se'l de sobre, sense mirar a la carretera, és clar. Acaba estampat contra una farola. Doncs aquesta és la vida de El Nota amb un exemple tant simple com absurd: és una metàfora del gran poder que arriba a tenir una cosa tan insignificant com pot ser un porro. Aquest porro és el que el fa estampar, així com la mateixa marihuana ha fet amb El Nota al llarg de la seva vida. Sense estudis, sense parella, sense treball... és simplement, un penjat que va fumat tot el dia.

Hi havia altres metàfores semblants igual de difícils de percebre per la seva senzillesa com aquesta, però per desgràcia, la memòria mai em juga una bona passada.

Incloc sinopsi de filmaffinity:

El Nota (Jeff Bridges) es una vago que vive en los Angeles y que un día es confundido por un par de matones con el millonario Jeff Lebowski. Tras propinarle una paliza y orinarle en la alfombra, El Nota iniciara la búsqueda de El Gran Lebowski para que le compre una alfombra nueva. De su encuentro surgirá un trato por el que el gran Lebowski ofrece a El Nota una recompensa para que encuentre a su mujer.

ROUNDERS de John Dahl

Partida de Poker. Chico bueno. Chico malo que acaba de sortir de la presó. Rus estereotipat fins a l'extrem. I... cartes i diners. Aquest seria el resum de la pel·lícula. Missatge del film? Que no té missatge.

Una obra simple, amb un Matt Damon que sempre fa el mateix paper, i un Edward Norton que irrita però sorpren per la seva gran interpretació. Un John Malkovich fent el que millor sap fer: el perillós. I... això partida de Poker. No té res més. Ah si! consells de com arribar a ser un bon jugador. Vaja! no sabia que fós tan fàcil com seguir una serie de normes per tal de forrar-te amb el Poker. Aquest divendres tots al Casino.

ABAJO EL AMOR de Peyton Reed

Els grans actors Ewan McGregor i Renée Zellweger fan una "comèdia" romàntica de merda. Molt bona ambientació dels anys 60, amb vestidets i colors molt atractius. Massa massa música, que acaba irritant. Com poden agradar aquestes pel·lícules?

Incloc sinopsi de Filmaffinity:
Barbara Novak -Renée Zellweger- es una joven escritora y feminista cuyo primer libro, titulado precisamente "Abajo el amor", se ha convertido en un modelo a seguir por las mujeres de todo el mundo, pues manifiesta abiertamente que las mujeres pueden seguir disfrutando del sexo sin que el amor sea un obstáculo. Convencido de que Novak es un fraude, y que en el fondo desea lo que cualquier mujer -amor y matrimonio-, el conquistador reportero estrella de una revista de caballeros, Catcher ‘Catch’ Block -Ewan McGregor- busca la forma de desenmascararla, haciendo que se enamore de él, para lo cual adopta la tímida personalidad del astronauta Zip Martin.


Opinions:
"Lo que comienza como fresco algodón de azúcar acaba como algo rosa, pegajoso e indigerible. Abandonas la sala queriendo vomitarlo." (Peter Travers: Rolling Stone)

"Ni mejor ni peor que las películas en las que se inspira, lo que es un cumplido, creo." (Roger Ebert: Chicago Sun-Times)

"Sofisticada, provocadora y hasta un punto irritante comedia amorosa. (...) Se deja ver por la inteligencia de su puesta en escena, por sus constantes guiños cinéfilos y por cosas tan inasibles como la nostálgica recreación de un mundo de cine en el que la gente creía hace sólo un par de generaciones." (M. Torreiro: Diario El País)

ACROSS THE UNIVERSE de Julie Taymor

Típica "peli bonita". Un musical amb les cançons dels Beatles. Uns grans desconeguts com a actors però una excel·lent realització, amb un color i una iluminació molt ben cuidades. Una història que no té res a veure amb els Beatles, tret del context històric. Un gran crit a drogar-se i a veure tot el que els protagonistes arriben a veure amb les drogues psicodèliques que consumeixen tot i que es mostren invisibles al espectador. Un "pupurri" de cançons, una rere l'altre, com en aquest text.

LES DROGUES SÓN MOLT DOLENTES. NO LES PROVEU, INFANTS. ENCARA QUE SIGUI MASSA TARD... ESTEU A TEMPS D'ABRAÇAR-VOS A LA FE DE NOSTRE SENYOR.

DEATH NOTE de Tetsuro Akaki

Light Yagami, L, Misa Amane, Mello, Near, Ryuk... son noms que em venen al cap al recordar què és la Death Note. M'agradaria fer un text llarguíssim sobre aquesta serie de 37 capítols (de 22 minuts cadascun, així doncs, 13 hores i mitja de durada), però em resultaria realment IMPOSSIBLE descriure bé el que és la trama.

A grans trets podria dir que és un estudiant excel·lent que un bon dia troba una llibreta amb el títol "Death Note". Al darrere hi venen les instruccions. Explica que tot nom que s'escrigui en aquesta llibreta, morirà. Llògicament el protagonista, Light Yagami, no s'ho creu però té la curiositat de provar-la. Què és el que passa? Doncs evidentment, funciona. Si no funcionés no haguessin fet una serie, et dius a tu mateix. Així que el noi intel·ligent té la ambició de canviar el món matant a totes les persones que contribueixen a fer d'aquest món un lloc pitjor. Light vol un nou món on tot es regirà per la justicia i on ell serà el nou Déu.

Sèrie més que perfecte, un dels productes audiovisuals que m'han agradat més al llarg de la meva curta però bén conreada vida. Si parlés més d'ella, segurament no li faria justícia.

NOCHE EN LA CIUDAD de Jules Dassin

Un clàssic del cine negre, Noche en la ciudad (Night and the city el títol original) narra les aventures de Harry Fabian, (interpretat per Richard Widmark: Manos peligrosas, El Álamo, Dos cabalgan juntos, El gran combate, El juicio de Nuremberg...) un "artista sin arte" que tracta de trobar el negoci adient, fracassant en tots ells. Per fi, troba un amb el que poder triomfar: la lluita Grecorromana. Pero una sèrie de coses impediran que acabi d'aconseguir el seu somni: fer-se ric i famòs.

La fotografia molt simple, un ambient molt realista on el que realment destaca del film és l'entremat de l'història, la certa complexitat dels fets i la narració del discurs.

El film, de 1950, està dirigit per Jules Dassin (Fuerza Bruta, La ciudad desnuda, Mercado de ladrones) que, segons moltes opinions de crítics, és la millor realització que va fer mai.

Incloc sinopsi de Filmaffinity: Harry Fabian trabaja a comisión como gancho de un club. Pero es ambicioso y sueña con su independencia financiera y para conseguirla no dudará en embaucar al campeón del mundo de lucha Greco-Roma para que se enfrente a su hijo Kristo, que controla la lucha en Londres.

Edito l'entrada el dia següent, dimecres. Al llarg del dia d'avui, he pensat varies vegades en Harry Fabian. D'alguna manera, m'identifico... un artista sense art, que sempre persegueix coses en les que només ell creu, però tot i així les veu tant i tant clares.

SLUMDOG MILLIONAIRE de Danny Boyle

"Perro de chabola millonario". Aquesta és la traducció literària de l'aclamada i última producció del director Danny Boyle (Trainspotting, La playa, Sunshine). La gran guanyadora dels Oscars del 2009 (amb 8 estatuetes de 10 nominacions).

Una fotografia que m'ha recordat moltíssim al film Fallen Angels de Wong Kar-Wai; gra a la imatge, colors molt saturats (representatiu dels grans colors que desprèn l'Índia), i enquadraments tant vertiginosos com poc convencionals (persecució on el terme principal és un gos tombat, o on el terra no es una horitzonal sinó que atravessa en diagonal tota la pantalla). És per tot això que encara no he acabat d'entendre per què ha agradat tant al públic i per què s'ha diferenciat de la resta amb un estil similar. Podria pensar que ha agradat simplement perquè "és una història bonica en un lloc bonic": dos nens de l'Índia es queden orfes i s'han d'espavilar enmig de la pobresa sense cap ajuda ni referent patriarcal. Tot això en un ambient de flashbacks i flashforwards on el protagonista, Jamal (Dev Patel), ja és gran i tracta de guanyar el premi final en el famòs programa "Quién quiere ser millonario?", mentre que al llarg de tot el film tracta de trobar a la seva estimada Latika (Freida Pinto). Que per cert, m'ha enamorat. Les corbes sinuoses en el seu rostre fan que l'aire es poetitzi lliscant per les seves faccions a la vegada que t'atrapen.

Una banda sonora que aconsegueix endinsar-te en un ambient de colors, de gent, d'olors, de soroll, d'Índia. Uns actors amb una interpretació ben efectuada i un Danny Boyle completament diferent a les pel·lícules que ens ha fet veure.



Incloc sinopsi de Filmaffinity:
Jamal Malik (Dev Patel) es un adolescente pobre de Bombay que, por un motivo desconocido, está concursando en la versión hindú del programa "¿Quién quiere ser millonario?". A punto de conseguir los 20 millones de rupias como premio mayor del concurso, el joven es interrogado por la policía, bajo la sospecha de estar haciendo trampas. Pero para cada una de las preguntas, Jamal tiene una respuesta...

Premis:
2009: 8 Oscar: Mejor película, director, guión adaptado, montaje, fotografía, banda sonora, canción (Jai Ho), sonido. 2009: BAFTA: Mejor película, director, guión adaptado, fotografía, banda sonora, montaje, sonido. 2009: Globos de Oro: Mejor película drama, director, guión, banda sonora. 10 Nominaciones al Oscar. 2008: National Board of Review: Mejor película del año. 2008: Toronto: Mejor película

TODOS LOS HOMBRES DEL REY de Steven Zaillan

Uns protagonistes de luxe, parlem de Sean Penn (Oscar al millor actor per Mystic River i Mi nombre es Harvey Milk), Jude Law (nominat al Oscar al millor actor per Cold Mountain), Kate Winslet (nominada varies vegades i guanyadora al Oscar a la millor actriu per The Reader), Anthony Hopkins (Oscar al millor actor per El silencio de los corderos) i James Gandolfini (guanyador de varios Emmys pel seu paper de Tony Soprano a The Sopranos) entre d'altres.

Però hi ha un gran inconvenient: la història no està ben explicada. No és cap mèrit en els temps en que vivim aconseguir una bona fotografia o una bona ambientació en l'època (parlem dels 40 aproximadament). Planteja dues històries paral·leles entre elles però que alhora es retroalimenten, doncs Sean Penn i Jude Law són la història principal, però aquesta es bifurca en dues subtrames. Sean Penn impressiona, uns aires de polític autoritari propis d'un dictador, però sempre des de la bona consciència. Sean Penn arriba al poder i com tots, la corrupcio el xucla per dins. Penn ha aconseguit fer-me plorar amb discursos contundents d'esperança, i realment és ell l'únic que li dón un toc distintiu al film. Jude Law i la seva subtrama es fa pesada, enganyosa, difícil d'entendre, il·lògica... i podria continuar, doncs tan sols sóc un ignorant i el director potser ha intentat explicar-m'ho, però jo he sigut tant inútil que no ho he entés.

Tot i així, incloc opinions per almenys no sentir-me tan sol o inútil en el moment de jutjar aquesta pel·lícula:
"Nada en la película funciona. Es al mismo tiempo exagerada y aburrida, de complicada narrativa (...) con largos flashbacks e interminables conversaciones expositivas entre gente que habla acentos radicalmente incompatibles." (A.O. Scott: The New York Times)
"Demasiado sesuda y forzada (...) esta cualificada pero fallida película hace un popurrí espeso de la novela y de su posterior y oscarizada película, hundiendo a su excelso reparto por el camino. (...) Sean Penn es dinamita pero el detonador del filme no funciona." (Peter Travers: Rolling Stone)

Sinopsi de filmaffinity:
Remake de una conocida película de 1949, ganadora de varios Oscars aquel año, entre ellos los de mejor película y mejor actor (Broderick Crawford). La historia adapta una novela premio Pulitzer de Robert Penn Warren de 1946. Narra la historia del ascenso al poder de un idealista en el mundo de la política de Louisiana, y de las consecuencias que la corrupción tendrá sobre su carrera...


"Un hombre es concebido en pecado, nace corrupto y pasa del hedor de los pañales al hedor de la mortaja"

"Siempre se puede sacar algo bueno de algo malo. En poesía, en política y en todo lo demás, donde sea. Un hombre escribe un soneto y es bonito. ¿Dejaría de serlo si resulta que la fulana que lo inspiró estubiese casada? ¿Que su pasión fuese ilícita?

MATAR A UN RUISEÑOR de Robert Mulligan

Un home just és el que em ve al cap al pensar en Atticus Finch (Gregory Peck), el protagonista de Matar a un ruiseñor (To Kill a Mockingbird, dirigida per Robert Mulligan). Segons diu el meu pare, fa uns anys es va fer una macroenquesta als ciutadans nordamericans preguntant quin era el seu heroi preferit. Sabeu el resultat? Atticus Finch, l'advocat antiheroi. Un home pacient, tranquil, amb un posat elegant i una manera d'explicar les coses difícils d'entendre, tant simple com precisa.

Una visió de l'època (parlem dels 30s) i la situació nordamericana a través dels ulls de Jem i Scout, els fills d'Atticus. Uns anys en què tant negres disposats a encaixar en una societat racista com blancs plens d'ira, s'havien d'agafar de la mà i cada vegada més. Un Robert Duvall realitzant el seu primer paper en el cinema: Boo Radley, un home retrassat que, segons Scout, és el "ruiseñor". Ara bé, a grans trets, l'innocent de la història (novel·la escrita per Harper Lee), el "ruiseñor" amb lo que això comporta és Tom Robinson, el negre acusat de pegar i abusar sexualment de Mayella Ewell.

Un tal Johnson describia el film com a: "la novela es un análisis de como Jem y Scout comienzan a percibir la complejidad de los códigos sociales y como la conformación de las relaciones dictadas o influenciadas por estos códigos inciden sobre los habitantes de sus pequeños mundos." Uns nens que tracten de comprendre coses per les quals encara són petits, mentre que el seu pare ho tracta de simplificar amb metàfores. Un poblet on poques coses passen pero a la vegada se n'expliquen tantes.

M'ha encantat. Incloc sinopsi de filmaffinity:
Gregory Peck es un abogado sureño que defiende a un hombre negro acusado de violación en esta adaptación al cine de una novela galardonada con el premio Pulitzer. En una ciudad del sur de los Estados Unidos, en la época de la Gran Depresión, una mujer blanca acusa de violación a un hombre negro. Aunque la inocencia del hombre resulta evidente, el resultado del juicio es tan previsible que ningún abogado haría nada para evitarla... excepto Atticus Finch (Peck), el ciudadano más respetable de la ciudad. Su compasiva defensa le cuesta muchas enemistades, pero le otorga el respeto y la admiración de sus dos hijos, huérfanos de madre.

SENSO de Luchino Visconti

Film italià del 1954 dirigit per Luchino Visconti (El gatopardo, Muerte en Venecia). Romanticisme per excel·lència. Al principi, un guió preciós. Al final, un pastel de film. Doncs no, no m'ha agradat. Una visió molt teatral al llarg de tota la pel·lícula i massa massa llarga fins al punt d'aburrir.


Incloc sinopsi de filmaffinity:
Año 1866. Livia, una bella dama de una aristocrática familia italiana, vive un intenso romance con el teniente Franz Mahler, un oficial del ejército austriaco, en plena guerra de independencia italiana frente a Austria.

LAS CRONICAS DE NARNIA de Andrew Adamson

No cal que fagi una gran entrada al blog per a aquesta peli, doncs no se la mereix. Cal dir també que m'ha agradat força tenint en compte que és una pel·lícula per a nens. Una més, una menys...

Vull destacar la imaginació dels nens i la gran il·lusió que hi posa la petita per viure en aquella espècie de somni.