PERDICIÓN de Billy Wilder

"incredible". La majoria diuen que és el film més representatiu del cinema negre, que recull absolutament tots els aspectes d'aquest, aconseguint-ho d'una forma magistral. A mi la veritat és que m'ha semblat un excel·lent film, amb uns diàlegs molt molt intel·ligents (tant per en Edward G. Robinson com amb les converses entre Fred MacMurray i Barbara Stanwyck) i una història molt interessant d'uns protagonistes en el fons, ben quotidians.

Incloc sinopsi de filmaffinity:
MacMurray es un vendedor de seguros que, junto a la "femme fatale" Barbara Stanwyck, realizan un plan para asesinar al marido de ésta y quedarse con el dinero de su seguro. Obra cumbre del género, uno de los ejercicios de suspense más fascinantes de todos los tiempos.

EL HALCÓN MALTÉS de John Huston

La història està bé, pensava que estaria molt millor sent un icona del cine negre com és. La veritat és que no m'ha semblat tan impressionant com diuen.

Això sí... en Humphrey Bogart és un detectiu amb frases interessantíssimes. El guió és de ferro.

Incloc sinopsi de filmaffinity:
En 1593, los Caballeros de la Orden de Malta decidieron obsequiar al Emperador Carlos V con la estatuilla de un halcón, realizada en oro macizo con incrustaciones de piedras preciosas, en agradecimiento a ciertas prerrogativas concedidas por el monarca. Sin embargo, esta maravillosa joya no llegó nunca a manos de Carlos V, ya que la galera en la que era trasportada fue asaltada por unos piratas. Cuatrocientos años después, el detective privado Sam Spade y su socio, Archer, aceptan el encargo de una muchacha que quiere averiguar dónde se encuentra su hermana, que ha desaparecido junto a Floyd Thursby, un hombre sin escrúpulos.

RETORNO AL PASADO de Jacques Tourneur

Una de les millors pel·lícules que he vist mai de cinema negra, per no dir la millor. Els diàlegs són increibles, sobrietat per tot arreu. Va ser realitzada el 1947.

Un actor que desconeixia, Robert Mitchum, que fa un paperàs envejable... tot home voldria ser com ell. Una femme fatale, Jane Greer, jo crec que la pitjor de totes de les que de moment coneixo. Un Kirk Douglas amb un paper secundari. I per últim, una Rhonda Fleming angelical.

La història, tot i ser complexa, s'aguanta per tot arreu. Passen mil coses, tan en localitzacions com en temporalitat, però tot i així és en tot moment entenedora.

Com em pot agradar tant el cinema negre?

Incloc sinopsi de filmaffinity:
Un ex-detective vive retirado, con el falso nombre de Jeff Bailey, en una pequeña localidad, regentando una gasolinera, enamorado de la pesca y de una jovencita con la que quiere casarse. Sin embargo, un viejo conocido acude al lugar anunciándole que el jefe quiere verle. Bailey se ve obligado a contarle a su novia su turbio pasado: contratado por un hampón, Whit Sterling, para buscar a su amante, Catie Moffett, fugada con una sustanciosa suma de dinero, Bailery la encontró en Acapulco y se enamoró de ella; ambos se fueron a vivir a San Francisco, pero ella, tras dar muerte a un antiguo socio de Bailey que les había descubierto, volvió a huir. Bailey la encontrará ahora de nuevo en brazos de Sterling y tendrá la razonable sospecha de que éste, sintiéndose traicionado, querrá vengarse de él.
----------------------------------------
"Una de las cimas incontestables del cine negro de los cuarenta. El realizador crea unos personajes rotundos y ambivalentes, entre los que destaca un impactante retrato de femme fatale, bajo los rasgos de Jane Greer, que destruye a todo aquel que se le acerca. Una historia alambicada, de innumerables lecturas. Imprescindible" (Miguel Ángel Palomo: Diario El País)
----------------------------------------
Un clásico del cine negro. (FILMAFFINITY)

EL EXTRAÑO de Orson Welles

El Extraño, un film de 1946 dirigit per Orson Welles i interpretat genialment pel mateix director, per Edward G. Robinson i per Loretta Young.
Una pel·lícula d'intriga, drama i suposat segons filmaffintity cinema negre (tot i que penso que de film noir només té l'estètica, doncs considero que per ser negre s'han de veure implicats en la trama gàngsters, femmes fatales, víctimes, atracaments...)

Una vegada més a El Extraño, després de pel·lícules com El Proceso, El Tercer Hombre (codirigida), Ciudadano Kane, Sed de mal... Orson Welles em sorpren i m'atrau enormement gràcies a la seva fotografia; un "tenebrisme" tant propi d'ell en el cine com de Caravaggio en la pintura, ombres immenses que aconsegueixen intimidar fins i tot als homes més brillants, malvats, i rics que surten als seus films. Un blanc i negre pur, com el d'abans, amb una àmplia escala de grisos però amb el negre com a predominant.

La trama de la pel·lícula és si més no del tot possible i a la vegada interessant: Franz Kindler (interpretat per Orson Welles), un cervell del holocaust nazi, va escapar de l'Alemanya vençuda refugiant-se sota l'identitat de Charles Rankin al poble de Harper, Connecticut. El detectiu Wilson (Edward G. Robinson, el famós gàngster de Little Caesar o el que interpreta el capo Johnny Rocco a Cayo Largo) arriba a Harper seguint el rastre del exsecretari de Kindler, Meinike (Konstantin Shayne), esperant trobar i empresonar a Rankin. Wilson tractarà al llarg de tot el film convèncer a la dona de Rankin, la senyoreta Mary Longstreet (Loretta Young, guanyadora d'un Oscar de l'Acadèmia, tres Emmys i dos Globus d'Or al llarg de la seva gairebé infinita filmografia) que confessi la veritable identitat de Rankin.

No sóc digne ni de mirar a la cara als crítics professionals, així doncs, incloc la sinopsi redactada per filmaffinity:
"Wilson es un miembro de la comisión de crímenes de guerra que está buscando a Franz Kindler, uno de los cerebros del holocausto, que ha borrado el rastro de su identidad. Para encontrarlo Wilson sigue a un antiguo camarada de Kindler llamado Meinike hasta Harper, Connecticut, en donde resulta asesinado antes de poder identificarlo. La única pista que le queda es la fascinación del criminal nazi por los relojes antiguos."

Opinió:
"Amores en pleno corazón del nazismo para una historia perfectamente narrada, muy bien interpretada por su atractivo reparto y con un final de los que causan admiración" (Fernando Morales: Diario El País)


Per acabar, m'agradaria comentar que tot i que la pel·lícula va estar nominada al Oscar com a millor guió i en el Festival de Venècia va estar nominada també al Lleó d'Or, Orson Welles va declarar en algunes ocasions que aquesta pel·lícula havia sigut la pitjor que havia realitzat mai.

"Cuando has cometido un asesinato, puedes cometer otros hasta convertirlo en una cadena que te estrangula"