Què dir d'aquesta pel·lícula? Dient que des que tinc memòria és el millor film que he vist al cinema ja dono algunes pistes, o que és un dels millors films que he vist mai també dono a entendre que m'ha meravellat. 126 minuts que sincerament se't fan curts. Que continuament et dius a tu mateix: "que no s'acabi, que no s'acabi..." doncs al llarg de la trama hi ha uns quants girs de guió brutals que et desestabilitzen tant a tu com a la història, sempre mantenint la congruència i la correlació.En alguns moments film noir (dóna la sensació que si ho passessis a B/N semblaria un clàssic de Hollywood), en altres thriller (genialment portat), en altres comèdia descollonant (diàlegs simples però ingeniosos, gràcies Guillermo Francella), i és clar, no hi podia faltar: una història d'amor. O millor dit... un drama romàntic. Que tot sigui dit, aquesta història d'amor entre en Ricardo Darín i la Soledad Villamil (quines mirades... parlen per sí soles. Sobretot les del Ricardo Darín) encaixa a la perfecció a la història, inclús completant-la i fent-la encara més humana.
En el seu conjunt, però, acabo deduïnt que sí que és realment una pel·lícula de cinema negre malgrat la barreja de gèneres que hi trobem dins (i molt ben mesclats). Tinc una sèrie d'arguments, que exposaré a continuació:
La utilització de flashbacks, estan molt ben aconseguits. Doncs en tot moment combinen a la perfecció el passat i el present (que dir de la perfecta caracterització dels personatges, tret de la Soledad Villamil?).
Un secretari del Jutjat d'Instrucció de Buenos Aires, que acaba convertint-se més en detectiu d'un crim que en simple oficinista. I molt implicat en la seva tasca.
I evidentment, hi ha víctimes pel mig. Es tracta del detectiu a la recerca constant de l'assassí.
Per últim, m'agradaria parlar breument de la simbologia.El títol "El secreto de sus ojos" es pot interpretar de diferents maneres. Alguns ho interpretarien amb els ulls de l'assassí, doncs descobreixen que ha sigut ell gràcies a una fotografia, en que l'assassí esta mirant fixament a la noia, amb una mirada enamoradissa, mentre que la resta mira a la càmara, somrient. Gràcies al secret que guarden els seus ulls, la seva mirada, descobreixen el culpable del crim fatal i comencen la recerca. Per altra banda, es podria interpretar amb els ulls dels nostres protagonistes, amb la vessant romàntica que això comporta. Constantment, al llarg de tot el film, tenen mirades que parlen per si soles. No es miren, es desitjen i s'enamoren amb les mirades.
Tot i així, sóc partidari d'entendre-ho de les dues versions; hi ha un moment del film, que evidentment no és casualitat, en que Ricardo Darín i Soledad Villamil remenen unes fotografies antigues, on troben una festa on tothom somriu a la càmara, mentre que en Ricardo Darín, posicionat a la dreta de l'enquadrament, mira fixament a la Soledad Villamil, enquadrada a l'esquerra. Això produeix un fet curiós, doncs la fotografia que utilitzen per descobrir qui és l'assassí és molt similar a la fotografia que els dos protagonistes es miren amb melangia. Així, el director Juan José Campanella crea un vincle entre la història d'amor dels dos protagonistes i la història d'aquests mateixos protagonistes a la recerca de l'assassí, fent apte les dues interpretacions del títol.
A més a més d'aquest títol carregat de contingut, hi ha una serie de símbols; Símbols menys importants, com podria ser el tancar la porta del despatx de la Soledad (doncs al llarg del film significa una cosa que no acaba de significar, fins que per fi, acaba significant el que volem des d'un principi que signifiqui. No sé si m'explico...). I d'altres símbols més importants, com la màquina d'escriure que té la lletra "A" espatllada, doncs no només és una eina per arrencar rialles a l'espectador, sinó que al final, acaba desvetllant per fi el que l'espectador creu d'una manera incerta respecte els sentiments del protagonista.
Deixo ja d'escriure perquè això ja s'està allargant massa. En fi... recomano la pel·lícula a absolutament tothom. A la sala eren tot de iaius, els meus pares, el meu germà i jo. Cantavem una mica, la veritat. Però tot s'ha de dir que a qualsevol persona de ben segur que li agradarà. Pels motius que siguin, però li agradarà.
Incloc sinopsi de filmaffinity:
Benjamín Espósito, secretario de un Juzgado de Instrucción de la Ciudad de Buenos Aires, está a punto de retirarse y decide escribir una novela basada en un caso que lo conmovió treinta años antes, del cual fue testigo y protagonista. Su obsesión con el brutal asesinato ocurrido en 1975 lo lleva a revivir aquellos años, trayendo al presente no sólo la violencia del crimen y de su perpetrador, sino también una profunda historia de amor con su compañera de trabajo, a quien ha deseado y amado fervorosamente y en silencio durante años. La novela que escribe Espósito nos hace recorrer los años 70, cuando en Argentina se vivían épocas turbulentas, el aire estaba enrarecido y nada era necesariamente lo que parecía ser.
Crítiques:
"Un filme que combina a la perfección film noir, drama romántico, thriller, su acostumbrado humor y hasta el costado histórico, político y social." (Pablo O. Scholz: Diario Clarín)
----------------------------------------
"Magistral (...) La fórmula perfecta del cine emocional, quizá sentimental. (...) Unos diálogos hilvanados con muchísima gracia; una trama en espiral que se agarra al estómago (...) interpretaciones memorables" (Luis Martínez: Diario El Mundo)
----------------------------------------
"Estamos en el territorio del gran cine, del clasicismo, de un universo tan rico como complejo en el que todo tiene sentido, te envuelve, te sugiere, te implica y te conmueve." (Carlos Boyero: Diario El País)
----------------------------------------
"Hay películas que funcionan a la perfección: ésta es una. (...) hay tanta electricidad y calor en las relaciones de los personajes (...) y los momentos de fibra y de nervio son tantos y tan corpulentos que tapan alguna flaqueza o titubeo. (...) Puntuación: **** (sobre 5)." (E. Rodríguez Marchante: Diario ABC)
----------------------------------------
"Una buenísima trama criminal, una estremecedora historia de amor y unos actores superlativos (...) Es una de esas películas que huelen a premios se miren desde donde se miren." (M. Torreiro: Fotogramas)
