dissabte, 3 de juliol del 2010

HASTA QUE LLEGÓ SU HORA de Sergio Leone

Un western llarg però cautivador en tot moment, amb unes imatges de Sergio Leone molt treballades aconseguint sempre pols molt oposats, dualitats entre els personatges, amenaça. Tot això acompantat d'una esplèndida banda sonora de Ennio Morricone, que transmet tota la feroçitat dels personatges.

La història en si està molt treballada, però lo important és el tractament que se li dóna en els personatges i en el món de l'oest. A cada moment, a cada instant, dóna la sensació que aquells són els últims segons de vida dels personatges, veient-se amenaçats en qualsevol moment.

El duel final entre Charles Bronson i Henry Fonda és abrumador, desvela la gran incògnita que al llarg del metratge ens plantegen i ho fa d'una manera majestuosa, pròpia d'un geni:




Per últim, com sempre acostumo a fer, destaco la gran bellesa de la protagonista, en aquest cas Claudia Cardinale que ens arriba a deixar a tots amb la boca ben oberta amb el seu erotisme.

Incloc sinopsi de filmaffinity:
Brett McBain, granjero viudo de origen irlandés, vive con sus hijos en una finca levantada sobre el terreno arenoso y desértico del Oeste americano. Allí piensa que será feliz con su segunda y reciente esposa, Jill, que debe llegar desde Nueva Orleans, y a la que prepara un fiesta de bienvenida. Pero antes, una partida de bandoleros acaba con las vidas de Mac y sus hijos. Cuando Jill llega a la hacienda queda impresionada por una matanza que nadie se explica.

dimarts, 8 de juny del 2010

LA ESCAFANDRA Y LA MARIPOSA de Julian Schnabel

Impresionant!!! i es que una història tan abrumadora com aquesta només pot existir sent verídica!! qui podria inventar-se una cosa així? jo crec que ni la persona amb més imaginació del món podria arribar a plantejar-se que fós possible...

i la realització, què ben aconseguida! els primers minuts de la pel·lícula estant tots rodats des d'un pla subjectiu de l'ull, i tot i així t'aconsegueix transmetre tant i entendre tant bé al personatge, que t'aconsegueix esgarrifar sentinte part d'ell. La resta de la pel·lícula té una gran influència francesa, tant pels plans com la manera de tractar els personatges (sobretot les dones), o com amb el ritme del muntatge. En definitiva, té un toc afrancesat que es tasta en cada instant.

100% recomanable aquesta pel·lícula, ja no ho dic per tots els premis que ha obtingut (2 premis Cesar, 2 premis a Cannes, 1 premi BAFTA, 2 Globus d'Or i 4 nominacions als Oscar) sinó perquè la història d'aquest personatge t'omple de ganes de viure en aquest món, que sabent-lo mirar, està ple de motius per ser feliç.


Incloc sinopsi de filmaffinity:
Inspirado en la novela "La escafandra y la mariposa" escrita por Jean Dominique Bauby como consecuencia de un accidente en diciembre del 1995 que lo proyectará en el universo del "Locked in Syndrom" (encerrado en sí mismo). Totalmente paralizado, no pudiendo moverse, comer, hablar, ni respirar sin asistencia, el antiguo redactor en jefe de la revista "Elle" dicta entonces letra por letra parpadeando con su párpado izquierdo una especie de carné de viaje inmóvil.

dimecres, 19 de maig del 2010

TRES DIAS CON LA FAMILIA de Mar Coll

Realisme pur i dur. I sí, efectivament, són tres dies amb la família. I ja està.
A la pel·lícula en si no passa res, però tot i així en un servidor li ha agradat bastant, potser perquè fa poquet ha viscut una situació gairebé idèntica a la que es retrata en el film, o potser també perquè Mar Coll presenta a una familia burgesa catalana, i ho fa tant bé, que qualsevol català pot identificar algun dels personatges de la pel·lícula amb algun familiar seu.

Tot gira entorn la família... i aquesta jove directora catalana aconsegueix que tot et sigui tant familiar, que en certa manera sembli que estàs a casa teva.


Incloc sinopsi de filmaffinity:
Léa debe viajar súbitamente a Girona donde su abuelo paterno acaba de fallecer. Allí le espera su familia, a la que prácticamente no ha visto desde que se marchó al extranjero. La muerte del patriarca de los Vich i Carbó es la excusa perfecta para forzar la convivencia entre sus descendientes. Los tres días que dura el velatorio, la misa y el entierro son un buen momento para observar ese juego de apariencias de una burguesía conservadora en la que todos los problemas son evidentes pero nunca explícitos. Léa rechaza este mundo hipócrita que se le adhiere a la piel como un traje hecho a medida.

dijous, 29 d’abril del 2010

TRAIDOR EN EL INFIERNO de Billy Wilder

Traidor en el infierno, o Stalag 17 en v.o., és una pel·lícula del 1953 ambientada en un camp de presoners durant la Segona Guerra Mundial, i està realitzada per Billy Wilder. De les més fluixetes que va fer, sens dubte.

És un film molt tontet, on hi ha alguns personatges que resulten molt forçats (vull pensar que en l'època eren graciosos) i algunes escenes totalment prescindibles.



Com a punt a favor, destacaria la forta personalitat del protagonista que interpreta William Holden (guanyador del Òscar al millor actor), i l'ús de la bombeta que fa Wilder per transmetre la informació espia-oficial nazi.



En general, una pel·lícula entretinguda però que en alguns moments resulta una mica massa pesada per la seva artificialitat.





Incloc sinopsi de filmaffinity:
Durante la Segunda Guerra Mundial, en un campo de prisioneros en Alemania, unos seiscientos sargentos de la sección americana comparten el barracón 17. La noche antes de Navidad dos de ellos se disponen a fugarse, pero son descubiertos y asesinados por soldados alemanes que les están esperando. Los prisioneros empiezan a sospechar que hay un infiltrado en el barracón que informa a los nazis, y todo apunta al sargento Sefton, un antihéroe, cínico y flemático que consigue sobrevivir con astucia, canjeando existencias con los soldados alemanes.

dijous, 22 d’abril del 2010

TRIAGE de Danis Tanovic

Una pel·lícula dura i molt explicativa de les experiències d'un reporter de guerra.

Incloc sinopsi de filmaffinity:
Mark y David son amigos y experimentados fotógrafos de guerra y se encuentran capturando imágenes de un Kurdistán desgarrado por la guerra. Mark es muy ambicioso y quiere seguir los combates unos días más, buscando la foto del año, pero David está harto de polvo, desesperanza y violencia y le deja para regresar a casa con su mujer embarazada. Cuando Mark regresa a casa ensangrentado y lleno de hematomas, se sorprende, aunque en principio no se muestra preocupado al saber que David no ha logrado volver a casa. Elena, la mujer de Mark, está preocupada por los dos. Mark está exhausto, desorientado y es incapaz de reasumir su antigua vida en Dublín.

CAUTIVOS DEL MAL de Vincente Minnelli

Una obra amb una estructura atípica per la època però a la vegada molt senzilla.
Una pel·lícula recomanada al 100% per la gent que vulgui saber una mica més dels lius, avinençes i desavinençes de la edat d'or de Hollywood. I per la gent que li agradi el cinema, en general.

Incloc sinopsi de filmaffinity:
Magistral obra que bucea en los entresijos de Hollywoody a través de la historia de un tiránico y manipulador productor de cine (Kirk Douglas) que, en su momento de declive, pide ayuda a un director (Barry Sullivan), una actriz (Lana Turner) y un guionista (Dick Powell), a los cuales ayudó en la consagración de sus respectivas carreras pero que ahora le detestan. Ahora, años después, los tres le echarán en cara que fue un productor sin escrúpulos que trató de alcanzar el éxito sin reparar en las personas a las que traicionaba o engañaba.

divendres, 9 d’abril del 2010

2001: UNA ODISEA DEL ESPACIO de Stanley Kubrick

(M'havia currat moltissim el comentari, i com un inutil l'he borrat sense voler)

diumenge, 21 de març del 2010

HOOSIERS de David Anspaugh

Una pel·lícula molt lamentable, completament repleta de tòpics i molt previsible.
I la música que va estar nominada a un Oscar. Em sorpren moltíssim, doncs es gairebé impossible poder tractar de disfrutar de les imatges de bàsquet sense pensar en la música irritant. I la música sensiblona que posen a cada escena en que hi ha una mínima emotivitat només fa que resaltar la superficialitat i poc realisme del que està impregnat el film.
No la recomano a ningú. (i per no parlar dels plans desenfocats que hi ha...)

Incloc sinopsi de filmaffinity:
Norman Dale es un entrenador de baloncesto que, debido a su accidentado pasado, se encuentra con una última oportunidad; al igual que el equipo que pretende entrenar. A pesar del rechazo que sufre por parte de los jugadores, un antipático profesor y unos vecinos que intentan echarle, Dale perserva con una conducta energética y una pasión inquebrantable por el juego. Pero ganarse al equipo es sólo la mitad de la batalla en un mundo en el que los equipos de pequeñas localidades pueden acabar jugando contra rivales de primera... y un forastero oprimido puede levantar el orgullo de todo un condado.

dimarts, 9 de març del 2010

PERDICIÓN de Billy Wilder

"incredible". La majoria diuen que és el film més representatiu del cinema negre, que recull absolutament tots els aspectes d'aquest, aconseguint-ho d'una forma magistral. A mi la veritat és que m'ha semblat un excel·lent film, amb uns diàlegs molt molt intel·ligents (tant per en Edward G. Robinson com amb les converses entre Fred MacMurray i Barbara Stanwyck) i una història molt interessant d'uns protagonistes en el fons, ben quotidians.

Incloc sinopsi de filmaffinity:
MacMurray es un vendedor de seguros que, junto a la "femme fatale" Barbara Stanwyck, realizan un plan para asesinar al marido de ésta y quedarse con el dinero de su seguro. Obra cumbre del género, uno de los ejercicios de suspense más fascinantes de todos los tiempos.

divendres, 26 de febrer del 2010

SENDEROS DE GLORIA de Stanley Kubrick

Una lluita feroç d'un oficial de l'exèrcit francés (interpretat per Kirk Douglas en un paper bordat) en contra de tota la corruptela i els fluxes d'interés que es mouen entre l'exèrcit, la política i el periodisme. I com el sacrifici de tres innocents es pot dur a terme d'una manera tan freda només amb fins aleccionadors.

Una pel·lícula interessantíssima, ja no només per la crítica social patent (habitual en els films de Kubrick), sinó per la seva posada en escena propi del Hollywood més clàssic que xoca amb un contingut tractat d'una manera molt moderna: aquí, l'heroi que lluita contra el mal establert acaba perdent. El sistema és el que és, és el que ens ha tocat viure.

Destacar uns últims 10 minuts del metratge genials: l'afusellament, doncs quan paren de sonar els tambors es senten piular els ocellets, donant vida a una escena impregnada de mort i abatiment. El despatx, una mostra més de la ceguera total dels alts càrrecs, completament tapats per la merda que han hagut de menjar al llarg de tota la vida. I un últim cant dels soldats, que passen de riure i cridar a una pobreta víctima alemanya, a ser ells les víctimes, unint-se per fer un últim cant a la vida acompanyat de les llàgrimes més sinceres.


Incloc sinopsi de filmaffinity:
En la Francia de 1916, durante la Primera Guerra Mundial, el general Boulard ordena la captura de una inexpugnable posición alemana y encarga esta tarea al ambicioso general Mireau. Éste, a su vez, ordena al coronel Dax que encabece el ataque. La toma de la colina resulta un infierno, y el regimiento regresa a sus posiciones. El alto mando militar, irritado por la derrota, decide castigar y dar ejemplo a los soldados...

Crítica:
Impresionante película antibelicista/antimilitarista dirigida por el maestro Stanley Kubrick. Tras una terrible batalla, unos soldados se enfrentan a un angustioso consejo de guerra acusados de cobardía. Todo es magistral en esta obra de culto. En la retina quedarán para siempre los travelling por las trincheras y la emocionante escena final. Insuperable.