2001: UNA ODISEA DEL ESPACIO de Stanley Kubrick

(M'havia currat moltissim el comentari, i com un inutil l'he borrat sense voler)

SENDEROS DE GLORIA de Stanley Kubrick

Una lluita feroç d'un oficial de l'exèrcit francés (interpretat per Kirk Douglas en un paper bordat) en contra de tota la corruptela i els fluxes d'interés que es mouen entre l'exèrcit, la política i el periodisme. I com el sacrifici de tres innocents es pot dur a terme d'una manera tan freda només amb fins aleccionadors.

Una pel·lícula interessantíssima, ja no només per la crítica social patent (habitual en els films de Kubrick), sinó per la seva posada en escena propi del Hollywood més clàssic que xoca amb un contingut tractat d'una manera molt moderna: aquí, l'heroi que lluita contra el mal establert acaba perdent. El sistema és el que és, és el que ens ha tocat viure.

Destacar uns últims 10 minuts del metratge genials: l'afusellament, doncs quan paren de sonar els tambors es senten piular els ocellets, donant vida a una escena impregnada de mort i abatiment. El despatx, una mostra més de la ceguera total dels alts càrrecs, completament tapats per la merda que han hagut de menjar al llarg de tota la vida. I un últim cant dels soldats, que passen de riure i cridar a una pobreta víctima alemanya, a ser ells les víctimes, unint-se per fer un últim cant a la vida acompanyat de les llàgrimes més sinceres.


Incloc sinopsi de filmaffinity:

En la Francia de 1916, durante la Primera Guerra Mundial, el general Boulard ordena la captura de una inexpugnable posición alemana y encarga esta tarea al ambicioso general Mireau. Éste, a su vez, ordena al coronel Dax que encabece el ataque. La toma de la colina resulta un infierno, y el regimiento regresa a sus posiciones. El alto mando militar, irritado por la derrota, decide castigar y dar ejemplo a los soldados...

Crítica:
Impresionante película antibelicista/antimilitarista dirigida por el maestro Stanley Kubrick. Tras una terrible batalla, unos soldados se enfrentan a un angustioso consejo de guerra acusados de cobardía. Todo es magistral en esta obra de culto. En la retina quedarán para siempre los travelling por las trincheras y la emocionante escena final. Insuperable.

¿TELEFONO ROJO? VOLAMOS HACIA MOSCU de Stanley Kubrick

o el que es el mateix... Dr. Strangelove, or How I Learned to Stop Worrying and Love the Bomb. Forta crítica a la Guerra Freda presentant uns personatges ben pintorescos en situacions un tant absurdes. En algunes ocasions considero que opta per una estètica documental, com a dins dels avions o en les escenes de guerra (quan un batalló de l'exèrcit americà invaeix una base del propi exèrcit americà). Té primers plans bastant interessants, a l'estil de Welles, i plans de grup heredats del mateix geni. Ah! i l'excel·lent final estil videoclip? Sorprenent.

Això sí, destacar altra vegada la quantitat de moments absurds que serveixen per descriure la absurditat de la situació real entre els Estats Units i la URSS, la importància de les grans marques en les societats capitalistes, i el racisme ideològic que cega als alts càrregs.

Actors: Trobem a Peter Sellers interpretant magistralment a tres personatges dins del film, a George Scott fent de militar estereotipat fins a la mèdula, i a Sterling Hayden, el gran perdut de La jungla de asfalto.


Incloc sinopsi de filmaffinity:
Convencido de que los comunistas están contaminando a la nación americana, un general ordena, en un acceso de locura, un ataque aéreo nuclear por sorpresa sobre la Unión Soviética. Su ayudante, el capitán Mandrake, trata de averiguar el código para detener el bombardeo. Para solucionar el problema, el presidente de EE. UU. se comunica con Moscú para convencer al dirigente soviético de que el ataque es un estúpido error. Mientras tanto, el asesor del presiente, un antiguo científico nazi, el Dr. Strangelove, confirma la existencia de la “Máquina del Juicio Final”, un dispositivo de represalia soviético capaz de acabar con la humanidad para siempre.