Llàgrima a llàgrima perfilen el que és la millor pel·lícula de l'història del cine. El meu cor està massa tendre com per poder parlar d'aquesta gran obra mestra de Giuseppe Tornatore, que va aconseguir varis premis entre ells l'Oscar a la millor pel·lícula extrangera i el Globus d'Or per la millor pel·lícula extrangera.Segon visionat d'aquesta poesia en imatges i cada vegada estic més convençut que el haver-se realitzat al 1989, no és cap coincidència per a mi; doncs jo sempre miraré cinema des de les butaques de Cinema Paradiso. No tinc paraules... només desitjos, somnis i imatges. El millor homenatge al cine a través del bon cine.
I cada vegada em ve més al cap un nom: ALFREDO FRAME.
Incloc sinopsi de filmaffinity:"Frente a la demolición de un viejo cine, un maduro y afamado realizador rememora su infancia y los momentos allí vividos en compañía del entrañable encargado del local. Desarrollada con ritmo ágil, interpretada de forma magistral y ambientada por una banda sonora inolvidable, la película emociona sin remedio y alcanza su clímax en un soberbio final que supone un homenaje a la historia del cine y una cita con nuestras lágrimas más sinceras"
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada