Un film més pròxim al documental que qualsevol altre cosa, realitzada per una directora del 1988 (és a dir, només tenia 18 anys durant el rodatge). Sense bones càmeres, sense trípode, sense decorats, sense il·luminació més enllà de la natural, sense actors professionals. Tot i així aconsegueix crear una història entranyable.Narra un dia d'una nena de 6 anys de l'Afganistan, que viu a les coves on abans s'alçava el gran Buda, que recorre mil aventures per tal de poder anar a l'escola i aprendre històries. La simplicitat en absolutament tots els punts de vista, però amb alguns plans molt encertats i detalls que a una persona normal no se li acudirien. Vull quedar-me amb l'escena dels braços alçats amb les pedres a les mans sobre el cel blau, o el fragment de les cametes neguitoses de les nenes quan estan a classe. Una història sobre l'imaginari dels nens i lo poc conscients que són de les conseqüències de la realitat. Una història en miniatura.
Inclos sinopsi de filmaffinity:
Bajo la estatua del Buda que destruyeron los talibanes, aún viven miles de familias. Baktay, una niña afgana de seis años, es incitada a ir a la escuela por el hijo de sus vecinos que lee los alfabetos frente a su cueva. De camino a la escuela, es acosada por unos niños que juegan de forma cruel reflejando la sociedad tan violenta que los envuelve. Los niños pretenden lapidar a Baktay o destruirla como el Buda, o dispararla como hicieron los americanos en el laberinto de cuevas. ¿Será capaz Baktay de superar estos obstáculos para poder aprender los alfabetos en su lengua materna?
