EL EXTRAÑO de Orson Welles

El Extraño, un film de 1946 dirigit per Orson Welles i interpretat genialment pel mateix director, per Edward G. Robinson i per Loretta Young.
Una pel·lícula d'intriga, drama i suposat segons filmaffintity cinema negre (tot i que penso que de film noir només té l'estètica, doncs considero que per ser negre s'han de veure implicats en la trama gàngsters, femmes fatales, víctimes, atracaments...)

Una vegada més a El Extraño, després de pel·lícules com El Proceso, El Tercer Hombre (codirigida), Ciudadano Kane, Sed de mal... Orson Welles em sorpren i m'atrau enormement gràcies a la seva fotografia; un "tenebrisme" tant propi d'ell en el cine com de Caravaggio en la pintura, ombres immenses que aconsegueixen intimidar fins i tot als homes més brillants, malvats, i rics que surten als seus films. Un blanc i negre pur, com el d'abans, amb una àmplia escala de grisos però amb el negre com a predominant.

La trama de la pel·lícula és si més no del tot possible i a la vegada interessant: Franz Kindler (interpretat per Orson Welles), un cervell del holocaust nazi, va escapar de l'Alemanya vençuda refugiant-se sota l'identitat de Charles Rankin al poble de Harper, Connecticut. El detectiu Wilson (Edward G. Robinson, el famós gàngster de Little Caesar o el que interpreta el capo Johnny Rocco a Cayo Largo) arriba a Harper seguint el rastre del exsecretari de Kindler, Meinike (Konstantin Shayne), esperant trobar i empresonar a Rankin. Wilson tractarà al llarg de tot el film convèncer a la dona de Rankin, la senyoreta Mary Longstreet (Loretta Young, guanyadora d'un Oscar de l'Acadèmia, tres Emmys i dos Globus d'Or al llarg de la seva gairebé infinita filmografia) que confessi la veritable identitat de Rankin.

No sóc digne ni de mirar a la cara als crítics professionals, així doncs, incloc la sinopsi redactada per filmaffinity:
"Wilson es un miembro de la comisión de crímenes de guerra que está buscando a Franz Kindler, uno de los cerebros del holocausto, que ha borrado el rastro de su identidad. Para encontrarlo Wilson sigue a un antiguo camarada de Kindler llamado Meinike hasta Harper, Connecticut, en donde resulta asesinado antes de poder identificarlo. La única pista que le queda es la fascinación del criminal nazi por los relojes antiguos."

Opinió:
"Amores en pleno corazón del nazismo para una historia perfectamente narrada, muy bien interpretada por su atractivo reparto y con un final de los que causan admiración" (Fernando Morales: Diario El País)


Per acabar, m'agradaria comentar que tot i que la pel·lícula va estar nominada al Oscar com a millor guió i en el Festival de Venècia va estar nominada també al Lleó d'Or, Orson Welles va declarar en algunes ocasions que aquesta pel·lícula havia sigut la pitjor que havia realitzat mai.

"Cuando has cometido un asesinato, puedes cometer otros hasta convertirlo en una cadena que te estrangula"