Doncs sí, per fi el dia 19 de Febrer de 2009, puc dir que he vist Twin Peaks. He vist només la serie així que encara em queda mirar la pel·lícula, però tot al seu temps... Exactament són 30 capítols repartits en dues temporades, d'uns 48 minuts aproximadament, així que fent càlculs ràpids però precisos, he invertit en aquesta serie 24 hores exactes.Amb què em quedo? Amb un poble idíl·lic de la frontera entre EEUU i Canadà on només hi ha boscos i llacs, però una serie de personatges de muntanya molt caracteritzats i alhora adorables. Cooper, Harry, la invisible Diane, Andy, Hawk, Lucy, James, Audrey, Shelly, Donna, Benjamin, Josie, Major Garland, Bobby, Ed, Norma, Hank, Annie... i altres noms em venen el cap aconseguint estructurar una idea del que ha sigut per a mi la serie. I com els trobaré a faltar... a tots i a cadascun d'ells.
Amb què més em quedo? Doncs que en Bob, és una mena d'esperit que vola amb ales d'òliba pel bosc de Ghostwood tractant constantment d'enxampar la seva propera víctima. Que "el agente especial Cooper" tot i ser un dur detectiu del FBI (tiene la cabeza como un diamante; fría, dura y brillante), és una persona entranyamble que t'acabes estimant, tant per la seva gran intel·ligència i alhora bondat i solidaritat, com per la seva gran afició als cafés: "Me gustan los cafés tan negros como una noche sin luna". I com oblidar una de les seves millors frases: "Todos los días sin pensárselo, hágase un regalo". També recordaré que els nadius americans tenen una gran estima cap a la terra que trepitgen fins al punt de fondre's amb aquesta mateixa i formar-hi part. Que persones com l'Andy, a simple vista curtetes, poden arribar a resoldre un dels desenllaços més importants de les nostres vides. Que l'enigmàtic "enano bailarín" té molt de talent a l'hora encisar l'espectador amb un simple moviment de caderes i braços. "El hombre manco", era descrit per Cooper com "en otros tiempos, en otra cultura pudo ser un vidente, o un monje chamán. En nuestro mundo es un viajante de zapatos y vive en tinieblas".
Les noies... les noies de Twin Peaks són àngels, ninfes que inspiren els millors dels cants, les més precioses de l'esfera, doncs Lynch va col·locar a l'Audrey, la Donna, la Shelly, la Laura / Maddie i l'Annie per aconseguir idear un nou concepte de bellesa on no entra en joc la superficialitat de la roba cara o qualsevol aparença de ser més que els altres (on passa sovint en nuclis urbans), sinó que les úniques eines que empra per tal de poder respirar aquesta aura de bellesa, són les mirades suggerents d'ulls verds, somriures amb llavis brillants i ben vermells, i una bondat i ganes d'estimar-se els uns amb els altres envejables en els dies que desgraciadament, m'han tocat viure.
Per últim només demano, que el darrer desig que m'otorgui el cel abans de morir, sigui la reencarnació en un poble com Twin Peaks.
