dimarts, 12 de maig del 2009

THE SOPRANOS de David Chase

Madonna! Al final, ha acabat. Ha acabat la millor serie de tota l'història de la televisió: Los Soprano. Mira que m'hi he tirat hores amb en Tony, en Paulie, la doctora Melfi, en Silvio, en Chris, la Carmela, l'Anthony Jr, la Meadow, en Bobby, en Big Pussy, etc. Madonna... "creía que estaba fuera, y me volvieron a meter dentro".

86 capítols de 53 minuts cadascun: això són 4558 minuts, és a dir, 76 hores mirant The Sopranos (s'ha de tenir en compte per això que n'hi he invertit més, doncs les temporades 1, 2 i 3, les he vistes 3 vegades. La 4 la 5 i la primera part de la 6, les he vist dues). Moltes hores, tantes que es llògic que m'hagin arribat a afectar d'aquesta manera. Tant, que m'encantaria ser un d'ells i poder dir el que ells diuen en el "Bing", o fer les mateixes coses que fan al "Satriale's".

Els trobaré a faltar... sobretot a en Michael Imperioli (Christopher Moltisanti a la serie). Vaig llegir a una entrevista a James Gandolfini que després d'aquest final tant sobtat, només em quedarà esperar a que s'hagin arruinat tots, tant en Chase com els protagonistes, per poder veure "THE SOPRANOS: THE MOVIE"
.

DAVID CHASE... T'ESTIMO. Tant de bo tot això hagi sigut un somni, i demà quan em desperti vagi a la uni, i quan torni cap a casa el meu pare em digui: "Ei Xavi! Mira, he comprat la primera temporada d'una serie de la mafia que es veu que està molt bé. Ha guanyat uns quants premis Emmys". I tot torni a començar, que torni a començar a conèixer lo entranyable que pot arribar a ser en Tony i lo odiat a la vegada. No dic més sobre els altres actors perquè sóc un vago a l'hora d'escriure, però poso a Déu com a t'estimoni que no m'importaria morir-me per quedar-me sense saliva per parlar d'aquesta magnífica serie.


Avui estic trist. Demà, toca vestir-se de negre: ha mort un troçet de mi.


Incloc sinopsi de filmaffinity:

Los Soprano narra los trapicheos, rutina diaria y desventuras personales y profesionales de una familia mafiosa sencilla, pero implacable en sus ritos y cuentas, que vive en New Jersey. La trama tiene como nexo de unión las confidencias del capo Tony Soprano (James Gandolfini) a su psicoanalista, la doctora Melfi (Lorraine Bracco).

He llegit una crítica d'un usuari de filmaffinity que concluïa dient:
"¿Y ahora que? Realmente es jodido, todo llega a ser tan familiar que ahora me siento como si me hubieran quitado algo. Son muchos años… (...)
David Chase,
…me has matado."

EL VIAJE A LA FELICIDAD DE MAMÁ KUSTER de Rainer Werner Fassbinder

Un film molt lent, que l'únic que m'ha agradat és el discurs de la dóna davant els comunistes, i els dos finals. Tant l'original, com l'alternatiu. Ai! els americans...

Incloc sinopsi de filmaffinity:
Un obrero de una planta química, inesperadamente, en un acto de rebelión, ejecuta al hijo de su jefe, suicidándose a continuación. Este hecho transformará por completo la vida de su mujer (Mama Kusters) quien, con la falta de apoyo que recibe de un hijo (dominado por su mujer) y de una hija (que sólo busca su propia gloria), iniciará una odisea personal en la que tendrá que enfrentarse a manipulaciones mediáticas e ideólogos políticos que buscan utilizarla para sus propios fines, ignorando la única razón que a ella la mueve: es defender y devolver la dignidad a la memoria de su marido.

FELLINI, OCHO Y MEDIO de Federico Fellini

M'enrecordo poc del film, però és excel·lent en tots els aspectes. El miraria una altra vegada i una altra, i una altra i una altra... i no em cansaria. Un dels meus films preferits possiblement. Una obra autobiogràfica de Fellini amb tocs surrealistes. El color, el blanc... la vida, els somnis. Vull tornar-la a veure.

Incloc sinopsi de filmaffinity:
Guido es un director de cine, tratando de planear su próxima película después de un éxito rotundo. Mientras piensa, comienza a recordar sucesos importantes en su vida, y todas las mujeres a las que ha amado y dejado.

diumenge, 26 d’abril del 2009

GRAN TORINO de Clint Eastwood

Unes expectatives immenses i una pel·lícula que entretén, però que no aconsegueix anar més enllà. Bromes continuades i molt conegudes ja, però que no deixen de ser gracioses sortint de la boca d'aquest home agridolç.

El cotxe és impressionant... i l'interpretació de Clint Eastwood encara ho és més. El considero un geni, tot i no conèixer suficients pel·lícules d'ell com per poder opinar amb fonaments. Només cal veure les cares que posa, els gestos, la seva manera de parlar; en definitiva, el seu estil davant les càmeres. Ho reitero, impressionant.

Destaco (no cal destacar res més tret lo anterior perquè tampoc s'ho mereix) el gran final. La mort d'un heroi. El film no podia haver acabat d'altra manera, doncs en Clint Eastwood ja havia anunciat que era la última pel·lícula en que hi participava. La mort d'un heroi que no creia en la religió però que acaba "crucificat" a la gespa: la seva última gran obra.

Incloc sinopsi de filmaffinity:
Walt Kowalski (Clint Eastwood) es un veterano de la guerra de Corea, trabajador jubilado del sector del automóvil. Su máxima pasión es cuidar de su más preciado tesoro: un coche Gran Torino de 1972. Inflexible y con una voluntad de hierro, Walt vive en un mundo en perpetua evolución, pero las circustancias harán que se vea obligado, frente a sus vecinos inmigrantes, a enfrentarse a sus antiguos prejuicios.

dilluns, 20 d’abril del 2009

BINTA Y LA GRAN IDEA de Javier Fesser

Un curtmetratge entranyable, brillant i ple d'energia del director Javier Fesser (Camino, La gran aventura de Mortadelo y Filemón). EL MILLOR en majúscules curtmetratge que se m'ha posat davant dels ulls mai. A més l'Àfrica, un continent que m'enamora... que em crida per a que trepitgi la seva terra plena de colors i m'hi estiri durant un temps a seguir-la colorejant. He rigut i he plorat però tot amb un gran somriure dibuixat a la cara. Amb imaginació es pot fer tot...

Aquest curtmetratge forma part del film En el mundo a cada rato, produït per "Tus Ojos" en col·laboració amb "UNICEF".

Incloc sinopsi de filmaffinity:
Producida por TUS OJOS en colaboración con UNICEF como una contribución del cine a la protección de los derechos de la infancia en el mundo, se compone de cinco historias que abordan las cinco prioridades de UNICEF, la educación de las niñas, el desarrollo integrado en la primera infancia, la inmunización, la lucha contra el VIH/SIDA y la protección contra la violencia, la explotación, y la discriminación. Cinco historias diferentes rodadas en distintos países del mundo y donde los protagonistas son los niños: EL SECRETO MEJOR GUARDADO, dirigida por Patricia Ferreira y rodada en India. LA VIDA EFÍMERA, dirigida por Pere Joan Ventura y rodada en Guinea Ecuatorial. LAS SIETE ALCANTARILLAS, dirigida por Chus Gutiérrez y rodada en Argentina. HIJAS DE BELÉN, dirigida por Javier Corcuera y rodada en Perú. BINTA Y LA GRAN IDEA, dirigida por Javier Fesser y rodada en Senegal.

diumenge, 19 d’abril del 2009

GORKY PARK de Michael Apted

Thriller ambientat al Moscow de la URSS soviètica. Un protagonista (William Hurt) en una bona interpretació, una actriu principal (Joanna Pacula) que enamora, i una història d'espionatge i interessos molt autèntica. Sempre em quedaré amb els "científics bojos" que reconstrueixen els caps dels difunts i la música de tenebra que els embolcalla.

Incloc sinopsi de filmaffinity:
Tres cuerpos aparecen desfigurados en el parque Gorky, en pleno Moscú. Un detective de policía soviético, Arkady Renko, se hace cargo de la investigación, pero se encuentra con fuertes trabas burocráticas para llevar a cabo su trabajo. Por otra parte, el deteriorado estado de los cuerpos, con numerosas mutilaciones, impiden una identificación clara de los mismos. A medida que la investigación de Renko avanza, todo le hace sospechar que miembros de las altas esferas políticas tienen algo que ver con las muertes... Una historia de intriga, espionaje y romance en la Unión Soviética de la guerra fría.

BUDA EXPLOTÓ POR VERGÜENZA de Hana Makhmalbaf

Un film més pròxim al documental que qualsevol altre cosa, realitzada per una directora del 1988 (és a dir, només tenia 18 anys durant el rodatge). Sense bones càmeres, sense trípode, sense decorats, sense il·luminació més enllà de la natural, sense actors professionals. Tot i així aconsegueix crear una història entranyable.

Narra un dia d'una nena de 6 anys de l'Afganistan, que viu a les coves on abans s'alçava el gran Buda, que recorre mil aventures per tal de poder anar a l'escola i aprendre històries. La simplicitat en absolutament tots els punts de vista, però amb alguns plans molt encertats i detalls que a una persona normal no se li acudirien. Vull quedar-me amb l'escena dels braços alçats amb les pedres a les mans sobre el cel blau, o el fragment de les cametes neguitoses de les nenes quan estan a classe. Una història sobre l'imaginari dels nens i lo poc conscients que són de les conseqüències de la realitat. Una història en miniatura.

Inclos sinopsi de filmaffinity:
Bajo la estatua del Buda que destruyeron los talibanes, aún viven miles de familias. Baktay, una niña afgana de seis años, es incitada a ir a la escuela por el hijo de sus vecinos que lee los alfabetos frente a su cueva. De camino a la escuela, es acosada por unos niños que juegan de forma cruel reflejando la sociedad tan violenta que los envuelve. Los niños pretenden lapidar a Baktay o destruirla como el Buda, o dispararla como hicieron los americanos en el laberinto de cuevas. ¿Será capaz Baktay de superar estos obstáculos para poder aprender los alfabetos en su lengua materna?

divendres, 17 d’abril del 2009

STIGMATA de Rupert Wainwright

M'ha impressionat. M'ha fet descobrir coses totalment desconegudes per mi, de fet no em podia ni imaginar que pogués ser certa tal cosa. I realment, aconsegueix plantejar-te molts dubtes i coses que no t'hauries plantejat mai. Jesus deia que Dèu estava en el nostre interior i impregnava totes les coses: "Parte un leño y ahí estaré. Levanta una piedra y me encontrarás". Stigmata explica que l'Esglèsia que nosaltres entenem, es una farsa, un cúmul d'interessos.

Una realització del 1999 pel meu gust excel·lent, que aconsegueix mantindret en tensió amb la boca oberta (M'ha recordat molt a El Corazón del Ángel). La cataloguen com a Terror i Intriga. Jo la catalogo com a crític.

Incloc sinopsi de filmaffinity:

El padre Andrew Kiernan es enviado por el Vaticano para investigar los rumores que apuntan a un pequeño pueblo del Brasil, donde brotan lágrimas de sangre de las estatuas de una iglesia. Mientras tanto una joven norteamericana, Frankie Paige, comienza a mostrar misteriosos estigmas tras sufrir un accidente en la bañera. El padre Kiernan no tardará en relacionar ambos hechos durante su investigación al tener conocimiento de ellos.

diumenge, 12 d’abril del 2009

JUNO de Jason Reitman

Un film diferent de baix pressupost que ha trencat amb tots els esquemes. JUNO ha impressionat, no només per la gran interpretació de la jove protagonista Ellen Page (Smart People, Hard Candy, X-Men: The Last Stand), ni per la ingeniositat mesclada amb la naturalitat dels diàlegs, ni per lo intel·ligent que pot resultar una història ben simple, sinó que ha sigut tot el conjunt, ha sigut la totalitat de l'obra que ha aconseguit una trama que respira bé fins al final amb un to sarcàstic i humorístic.

Al 2007 li va fer guanyar un Oscar per el millor guó original.

Incloc sinopsi de filmaffinity:
Juno Macguff (Ellen Page) tiene 16 años y es, según los adultos que la rodean, más inteligente de lo que le conviene. Y sí, es cierto, es ingeniosa, culta, rápida en las respuestas, observadora y, sobre todo, sarcástica. Ese sarcasmo es su particular trinchera para esconder sus miedos y las dudas. La relación que mantiene con un compañero de clase, Bleeker (Michael Cera), acaba de dejar fruto: está embarazada. A él le interesa poco el asunto, o más bien nada. Juno está sola con su problema pero ya ha tomado una decisión: tendrá el niño y lo dará en adopción. Su padre y su madrastra están de acuerdo. Ahora hay que encontrar padres adoptivos adecuados. Son Mark (Jason Bateman) y Vanessa (Jennifer Garner), y son ideales. Sólo que Mark comparte demasiado con Juno, demasiadas aficiones comunes y un entendimiento a primera vista...

Opinions:
"Juno está a punto de convertirse [NT: crítica del 14 de diciembre] en la mejor película del año. Es muy inteligente, muy divertida y muy emocionante. (...) ¿Hay alguna interpretación este año mejor que Ellen Page como Juno? No lo creo. (...) Puntuación: **** (sobre 4)." (Roger Ebert: Chicago Sun-Times)

"Juno respecta la idiosincrasia de sus personajes, sin exagerarlos o llevarlos al ridículo. (...) Gran parte del mérito es para la señorita Page" (A.O. Scott: The New York Times)

"Hay algo emocionante en descubrir a una nueva estrella. Así que da un paso adelante, Ellen Page, y recibe los aplausos. (...) 'Juno' es más que unas cuantas risas; consigue que sonrías profundamente. Desde el fondo de un corazón magullado. (...) Puntuación: ***1/2 (sobre 4)." (Peter Travers: Rolling Stone)

dimarts, 7 d’abril del 2009

TOKYO MONOGATARI (CUENTOS DE TOKIO) de Yasujiro Ozu

En fi... film japonés del 1953 visualitzat a la filmoteca d'una durada de 139 minuts. Quin aburriment de pel·lícula...

Incloc sinopsi de filmaffinity:
Una pareja de ancianos campesinos viaja a Tokio para visitar a sus hijos, quienes llevan años viviendo en la capital. Ninguno de ellos tiene tiempo para atender a sus padres, por lo que deciden enviarlos a un balneario. Al regresar del ruidoso lugar, la madre pasa una noche en casa de su nuera, viuda de un hijo fallecido hace algún tiempo. A diferencia de sus cuñados, Noriko muestra afecto por sus suegros y conforta a la anciana. Los acontecimientos se precipitan cuando, en el tren de regreso a casa, la anciana se enferma y su esposo tiene que llevarla a casa de su hijo menor.