PENDENTS D'ESCRIURE

EL ORFANATO
TAXI DRIVER
EL ESPIA
PARIS, TEXAS
GOMORRA
PASAJERO 57
DIARIO DE UNA NINFOMANA
HALF NELSON
BLUE VELVET
ZATOICHI
LOS INCREIBLES
ANGELES CON CARAS SUCIAS
MALENA
NUNCA FUIMOS ANGELES
EL PADRINO I, II, III
HAMPA DORADA
EN EL PUNTO DE MIRA
EL SECRETO DE VIVIR (MR. DEEDS GOES TO TOWN)
EXODO
CAPOTE
LA DAMA DE SHANGHAI
SLEEPERS
LA MUJER DEL CUADRO
ORIGEN
JUMPER
RESISTENCIA

UN TRANVIA LLAMADO DESEO de Elia Kazan

És una pel·lícula realitzada el 1951 una mica extranya... fins la segona meitat del film que no entenia bén bé de què tractava la història.

Vivien Leigh fa un paperàs, així com Karl Malden (policía de Yo, confieso) i Marlon Brando en el paper d'un home molt primitiu fill de polacs.

Incloc sinopsi de filmaffinity:
Blanche, una mujer madura y anclada en el pasado, visita a su hermana Stella y a su marido que viven en Nueva Orleans. Su actitud remilgada y arrogante, que esconde un escabroso pasado, creará conflictos en la joven pareja, y a ella la llevará a la locura.

INGLOURIOUS BASTERDS de Quentin Tarantino

Érase una vez, en la Francia ocupada por los nazis... una bogeria només digna de Tarantino portada a l'extrem. Què és el que explica aquest excèntric director? Bén bé no ho se... bueno sí... uns "bastardos" amb ganes de destroçar nazis se les apanyen per colar-se a l'estrena de la nova produccio de Goebbels "El orgullo de la nación", on assistiran 350 alts càrrecs nazis inclós el Ministre de Propaganda i el Führer.
Llargmetratge ben llarg, 156 minuts. Estrenada el 2009.

Apart d'això, la resta són diàlegs massa llargs, ingeniosos com només aquest director sap escriure però tant extensos com les ganes que té Tarantino de transgredir la gran pantalla. Tarantino fa un film on "tot val" per captar l'atenció del espectador, efectes sonors artificiosos, escenes on s'abusa de la càmera lenta mentre sona una cançó "a la western" (molt típic de Kill Bill), sang i fetge per tot arreu, oficials nazis que semblen més uns intel·lectuals superdotats que uns assassins sense escrúpols ni cervell, i cartells de presentació d'un personatge a meitat de la pel·lícula on ni les guitarres elèctriques ni l'estètica Grindhouse del cartell pinten res enmig de la Segona Guerra Mundial. (un apunt: què pinten els plans detall de la nata sobre el postre i la Mélanie Laurent pintant-se els llabis?)

Això sí, tant els actors com els personatges es mereixen notables i excel·lents. El terrorífic Hans Landa (interpretat pel desconegut Christoph Waltz) va guanyar el premi al millor actor al Festival de Cannes, i ben merescut que el té. Brad Pitt, tot i que la gent no parla gaire d'ell (doncs el tal Waltz l'ha eclipsat en tots els sentits) va un paperàs. Un americà amb cara de fàstig, i amb ganes de fastiguejar als demés. (Destacar l'escena de l'entrada del cinema, on Diane Kruger presenta els seus suposats amics realitzadors italians davant en Hans Landa. Per sorpresa dels quatre, Landa també parla italià.)

Un film que "MOLA", però res més. Aconsegueix que surtis del cinema amb una berborrea mental que no saps bén bé què has vist, només saps que el que acabes de veure és malaltís i contagia, que t'encantaria conèixer aquests personatges amb tantes ganes de matar com poques de viure i sentir. Però sentencio, una vegada més, que no es una bona pel·lícula com molts criden als vents.

Incloc sinopsi de filmaffinity:
Segunda Guerra Mundial. Durante la ocupación alemana de Francia, Shosanna Dreyfus (Mélanie Laurent) presencia la ejecución de su familia a manos del coronel nazi Hans Landa (Christoph Waltz). Shosanna consigue escapar y huye a París, donde se forja una nueva identidad como dueña y directora de un cine. En otro lugar de Europa, el teniente Aldo Raine (Brad Pitt) organiza un grupo de soldados judíos para tomar represalias contra objetivos concretos. Conocidos por el enemigo como “The Basterds” (Los cabrones), los hombres de Raine se unen a la actriz alemana Bridget Von Hammersmark (Diane Kruger), una agente secreto que trabaja para los aliados, con el fin de llevar a cabo una misión que hará caer a los líderes del Tercer Reich. El destino quiere que todos se encuentren bajo la marquesina de un cine donde Shosanna espera para vengarse...

EL CABALLERO OSCURO de Christopher Nolan

Una trama genial! Realment, de cine per a nens té poquet poquet. Excel·lent realitzada.
Un caballero oscuro muy oscuro i un joker que es surt de les caselles.

Incloc sinopsi de filmaffinity:
Batman (Christian Bale) regresa para continuar su guerra contra el crimen. Con la ayuda del teniente Jim Gordon (Gary Oldman) y el Fiscal del Distrito Harvey Dent (Aaron Eckhart), Batman tiene como objetivo destruir el crimen organizado en la ciudad de Gotham. El triunvirato demuestra ser eficaz, pero pronto termina siendo presa del caos desencadenado por una nueva mente criminal que los aterrados ciudadanos conocen como Joker (Heath Ledger).

MAPA DE LOS SONIDOS DE TOKYO de Isabel Coixet

M'ha sorpres. Jo de la Isabel Coixet només he vist Mi vida sin mí i era quan encara no tenia gaire idea de cine. Vaig trobar que estaba bé, però ara, amb aquest nou film rodat a Japó al 2009, m'ha impressionat.

Tot i les males crítiques que està tenint, jo l'he trobat una pel·lícula genial, amb un fort simbolisme, on els efectes sonors juguen un paper importantíssim en l'obra, on els silencis no parlen, sinó que criden. Per què la gent al veure que hi ha pocs diàlegs ho critica afirmant que el guió no s'aguanta per ninguna part, que és pessim?

L'única crítica que podria fer, és el doblatge tant deficient que li fan fer a en Sergi López (s'ha de tenir en compte per això, que ell és un actor d'interpretació, no de doblatge), i la història superchupiguai com la Coixet ficada amb calçador de la "època Edo".

Per últim... bfff la Rinko Kikuchi. Això no és normal.

Incloc sinopsi de filmaffinity:
Narra la historia de una asesina a sueldo (Rinko Kikuchi) de Tokyo que esconde su profesión bajo la apariencia de vendedora en un puesto de un mercado. Kikuchi (nominada al Oscar por su papel de joven sordomuda en "Babel") interpreta a la criminal, mientras que Sergi López encarna al dueño de una tienda de vinos en Tokio.

EL BOSQUE PETRIFICADO de Archie Mayo

Un clàssic que tenia pendent de veure des de fa bastant temps... m'hi he decidit, i ha sigut una de les millors decisions que he pres mai. És un film dirigit per en Archie Mayo al 1936.

En Leslie Howard interpreta a Alan Squire, un romàntic ple de força, Bette Davis interpreta a Gabrielle Maple, una cambrera d'un bar de mala mort enmig del desert d'Arizona, i per últim, en Humphrey Bogart interpreta a Duke Mantee, un assassí buscat per la policia "con la barbilla para dentro" (de fet, gràcies a aquest paper en Bogart va aconseguir saltar definitivament a la fama i començar a reivindicar-se com un dels actors més determinants de la època).

Alan Squire... un escriptor a la recerca del seu absolut. I qui ho aniria a dir, troba el que cercava a prop del "Bosque Petrificado", un lloc on els arbres que un cop van ser vius i forts, ara tan sols són un record de pedra enmig del camí.

Incloc sinopsi de filmaffinity:
Un grupo de gángsters llega a un bar de carretera en el famoso Bosque Petrificado de Arizona, con el propósito de tomar a los ocupantes como rehenes.

MILLENNIUM I: LOS HOMBRES QUE NO AMABAN A LAS MUJERES de Niels Arden Oplev

Adaptació cinematogràfica de l'obra del mateix nom del periodista i novel·lista suec Stieg Larsson.
La trama és més que impressionant, et manté en intriga al llarg de les dues hores i mitja que dura el film.

La factoria? Excel·lent. Jo crec que mai en la seva vida aquests suecs havien invertit tants diners en fer una producció cinematogràfica (s'han de mostrar de la millor manera possible al món aprofitant les oportunitats, no?). La fotografia... bastant bona. Molt semblant a 21 Gramos, del Iñárritu.

Per últim, mencionar que m'he enamorat de la protagonista (què extrany, oi?) Lisabeth Salander, interpretada per l'actriu sueca (d'ascendència espanyola) Noomi Rapace.

Incloc sinopsi de filmaffinity:
Un rico industrial contrata a un periodista para saber qué fue de su sobrina, desaparecida hace nada menos que 40 años. Aquel 29 de septiembre de 1966, la joven de 16 años Harriet Vanger desapareció sin dejar rastro... Adaptación al cine de la exitosa novela de Stieg Larsson, primera parte de la famosa trilogía "Millenium".

ATLANTIC CITY de Louis Malle

Per desgràcia recordo poca cosa del film, queda pendent tornar-la a veure i reescriure les meves impressions.

Vaig trobar-la una pel·lícula molt bona. Un director francès en una producció americana.

Incloc sinopsi de filmaffinity:
Lou es un viejo jugador que intenta ganar algo de dinero en los casinos, recurriendo para ello a los ahorros de su amante. Con ella vive una joven llamada Sally de la que Lou no tardará en enamorarse. Sally trabaja durante el día como camarera en un casino, y por la noche recibe clases de crupier. Quiere alcanzar algún día su sueño de llegar a ser la primera mujer que trabaje en el Casino de Montecarlo. El único problema que existe para que la relación entre ambos funcione es el marido de Sally, un traficante de drogas.

EL DESPRECIO de Jean-Luc Godard

Le mépris... vaig dormir a la filmoteca els primers 30 minuts i tot i ja no poder-me enterar del que tractava la pel·lícula, em va encantar. Gràcies a ella vaig sentir uns moments preciosos d'inspiració que m'han ajudat a començar a escriure un guió.

Per altra banda, m'he enamorat de la Brigitte Bardot. L'he descobert. I també a en Godard. He de tornar a veure el film en condicions per poder-lo analitzar bé... Queda pendent.

Incloc sinopsi de filmaffinity:
Un autor dramático acepta reescribir algunas escenas para "La Odisea", una película que se va a rodar en Capri bajo la dirección de Fritz Lang. En un primer encuentro con el productor, llamado Prokosch, el escritor deja que su mujer, Camille, se vaya en el coche con el productor a la finca de éste, lo cual da lugar a un grave mal entendido entre el escritor y su esposa, la cual cree que la han ofrecido como moneda de cambio para obtener un mejor pago. Como consecuencia de esta situación, el escritor se verá inmerso en una dolorosa crisis matrimonial.

MOTHMAN: LA ULTIMA PROFECIA de Mark Pellington

Fluixeta... parteix d'un fet interessant (gens meritori però, doncs és basat en fets reals) però no l'hi treu el suficient suc i no aconsegueix captivar a l'espectador amb una història perfectament captivadora. No estava gens acostumat a veure a en Richard Gere en aquest tipus de papers, tot i que considero que pot ésser totalment apte.

Respecte el final... què dir. No aprofiten gens bé el desenllaç. És més, aconsegueixen espatllar-lo i fer-te qüestionar a tu mateix quan apareixen els títols de crèdit: "He perdut el temps mirant aquesta pel·lícula?"

Incloc sinopsi de filmaffinity:

Todavía trastornado por la muerte de su esposa en un extraño accidente automovilístico, el periodista John Klein sufre una avería en su coche en mitad de la noche. Al pedir ayuda, descubre sorprendido que se encuentra en un pequeño pueblo de West Virginia, a cientos de kilómetros de donde creía estar. La sheriff local le informa de que una serie de inexplicables sucesos han tenido lugar en los últimos tiempos. Después de analizar varios casos y de consultar al especialista en temas paranormales Alexander Leek, el excéntrico Klein empieza a creer en la posibilidad de que tras los hechos se encuentre la presencia de Mothman, una misteriosa y legendaria criatura, anticipadora de desastre y muerte. John se enfrenta con la experiencia más increíble de su vida, obsesionándose hasta el punto de ver cuestionadas sus más profundas convicciones y creerse en el umbral de un universo aterrador y desconocido.