EL CABALLERO OSCURO de Christopher Nolan

Una trama genial! Realment, de cine per a nens té poquet poquet. Excel·lent realitzada.
Un caballero oscuro muy oscuro i un joker que es surt de les caselles.

Incloc sinopsi de filmaffinity:
Batman (Christian Bale) regresa para continuar su guerra contra el crimen. Con la ayuda del teniente Jim Gordon (Gary Oldman) y el Fiscal del Distrito Harvey Dent (Aaron Eckhart), Batman tiene como objetivo destruir el crimen organizado en la ciudad de Gotham. El triunvirato demuestra ser eficaz, pero pronto termina siendo presa del caos desencadenado por una nueva mente criminal que los aterrados ciudadanos conocen como Joker (Heath Ledger).

MAPA DE LOS SONIDOS DE TOKYO de Isabel Coixet

M'ha sorpres. Jo de la Isabel Coixet només he vist Mi vida sin mí i era quan encara no tenia gaire idea de cine. Vaig trobar que estaba bé, però ara, amb aquest nou film rodat a Japó al 2009, m'ha impressionat.

Tot i les males crítiques que està tenint, jo l'he trobat una pel·lícula genial, amb un fort simbolisme, on els efectes sonors juguen un paper importantíssim en l'obra, on els silencis no parlen, sinó que criden. Per què la gent al veure que hi ha pocs diàlegs ho critica afirmant que el guió no s'aguanta per ninguna part, que és pessim?

L'única crítica que podria fer, és el doblatge tant deficient que li fan fer a en Sergi López (s'ha de tenir en compte per això, que ell és un actor d'interpretació, no de doblatge), i la història superchupiguai com la Coixet ficada amb calçador de la "època Edo".

Per últim... bfff la Rinko Kikuchi. Això no és normal.

Incloc sinopsi de filmaffinity:
Narra la historia de una asesina a sueldo (Rinko Kikuchi) de Tokyo que esconde su profesión bajo la apariencia de vendedora en un puesto de un mercado. Kikuchi (nominada al Oscar por su papel de joven sordomuda en "Babel") interpreta a la criminal, mientras que Sergi López encarna al dueño de una tienda de vinos en Tokio.

EL BOSQUE PETRIFICADO de Archie Mayo

Un clàssic que tenia pendent de veure des de fa bastant temps... m'hi he decidit, i ha sigut una de les millors decisions que he pres mai. És un film dirigit per en Archie Mayo al 1936.

En Leslie Howard interpreta a Alan Squire, un romàntic ple de força, Bette Davis interpreta a Gabrielle Maple, una cambrera d'un bar de mala mort enmig del desert d'Arizona, i per últim, en Humphrey Bogart interpreta a Duke Mantee, un assassí buscat per la policia "con la barbilla para dentro" (de fet, gràcies a aquest paper en Bogart va aconseguir saltar definitivament a la fama i començar a reivindicar-se com un dels actors més determinants de la època).

Alan Squire... un escriptor a la recerca del seu absolut. I qui ho aniria a dir, troba el que cercava a prop del "Bosque Petrificado", un lloc on els arbres que un cop van ser vius i forts, ara tan sols són un record de pedra enmig del camí.

Incloc sinopsi de filmaffinity:
Un grupo de gángsters llega a un bar de carretera en el famoso Bosque Petrificado de Arizona, con el propósito de tomar a los ocupantes como rehenes.

MILLENNIUM I: LOS HOMBRES QUE NO AMABAN A LAS MUJERES de Niels Arden Oplev

Adaptació cinematogràfica de l'obra del mateix nom del periodista i novel·lista suec Stieg Larsson.
La trama és més que impressionant, et manté en intriga al llarg de les dues hores i mitja que dura el film.

La factoria? Excel·lent. Jo crec que mai en la seva vida aquests suecs havien invertit tants diners en fer una producció cinematogràfica (s'han de mostrar de la millor manera possible al món aprofitant les oportunitats, no?). La fotografia... bastant bona. Molt semblant a 21 Gramos, del Iñárritu.

Per últim, mencionar que m'he enamorat de la protagonista (què extrany, oi?) Lisabeth Salander, interpretada per l'actriu sueca (d'ascendència espanyola) Noomi Rapace.

Incloc sinopsi de filmaffinity:
Un rico industrial contrata a un periodista para saber qué fue de su sobrina, desaparecida hace nada menos que 40 años. Aquel 29 de septiembre de 1966, la joven de 16 años Harriet Vanger desapareció sin dejar rastro... Adaptación al cine de la exitosa novela de Stieg Larsson, primera parte de la famosa trilogía "Millenium".

ATLANTIC CITY de Louis Malle

Per desgràcia recordo poca cosa del film, queda pendent tornar-la a veure i reescriure les meves impressions.

Vaig trobar-la una pel·lícula molt bona. Un director francès en una producció americana.

Incloc sinopsi de filmaffinity:
Lou es un viejo jugador que intenta ganar algo de dinero en los casinos, recurriendo para ello a los ahorros de su amante. Con ella vive una joven llamada Sally de la que Lou no tardará en enamorarse. Sally trabaja durante el día como camarera en un casino, y por la noche recibe clases de crupier. Quiere alcanzar algún día su sueño de llegar a ser la primera mujer que trabaje en el Casino de Montecarlo. El único problema que existe para que la relación entre ambos funcione es el marido de Sally, un traficante de drogas.

EL DESPRECIO de Jean-Luc Godard

Le mépris... vaig dormir a la filmoteca els primers 30 minuts i tot i ja no poder-me enterar del que tractava la pel·lícula, em va encantar. Gràcies a ella vaig sentir uns moments preciosos d'inspiració que m'han ajudat a començar a escriure un guió.

Per altra banda, m'he enamorat de la Brigitte Bardot. L'he descobert. I també a en Godard. He de tornar a veure el film en condicions per poder-lo analitzar bé... Queda pendent.

Incloc sinopsi de filmaffinity:
Un autor dramático acepta reescribir algunas escenas para "La Odisea", una película que se va a rodar en Capri bajo la dirección de Fritz Lang. En un primer encuentro con el productor, llamado Prokosch, el escritor deja que su mujer, Camille, se vaya en el coche con el productor a la finca de éste, lo cual da lugar a un grave mal entendido entre el escritor y su esposa, la cual cree que la han ofrecido como moneda de cambio para obtener un mejor pago. Como consecuencia de esta situación, el escritor se verá inmerso en una dolorosa crisis matrimonial.

MOTHMAN: LA ULTIMA PROFECIA de Mark Pellington

Fluixeta... parteix d'un fet interessant (gens meritori però, doncs és basat en fets reals) però no l'hi treu el suficient suc i no aconsegueix captivar a l'espectador amb una història perfectament captivadora. No estava gens acostumat a veure a en Richard Gere en aquest tipus de papers, tot i que considero que pot ésser totalment apte.

Respecte el final... què dir. No aprofiten gens bé el desenllaç. És més, aconsegueixen espatllar-lo i fer-te qüestionar a tu mateix quan apareixen els títols de crèdit: "He perdut el temps mirant aquesta pel·lícula?"

Incloc sinopsi de filmaffinity:

Todavía trastornado por la muerte de su esposa en un extraño accidente automovilístico, el periodista John Klein sufre una avería en su coche en mitad de la noche. Al pedir ayuda, descubre sorprendido que se encuentra en un pequeño pueblo de West Virginia, a cientos de kilómetros de donde creía estar. La sheriff local le informa de que una serie de inexplicables sucesos han tenido lugar en los últimos tiempos. Después de analizar varios casos y de consultar al especialista en temas paranormales Alexander Leek, el excéntrico Klein empieza a creer en la posibilidad de que tras los hechos se encuentre la presencia de Mothman, una misteriosa y legendaria criatura, anticipadora de desastre y muerte. John se enfrenta con la experiencia más increíble de su vida, obsesionándose hasta el punto de ver cuestionadas sus más profundas convicciones y creerse en el umbral de un universo aterrador y desconocido.

THE SOPRANOS de David Chase

Madonna! Al final, ha acabat. Ha acabat la millor serie de tota l'història de la televisió: Los Soprano. Mira que m'hi he tirat hores amb en Tony, en Paulie, la doctora Melfi, en Silvio, en Chris, la Carmela, l'Anthony Jr, la Meadow, en Bobby, en Big Pussy, etc. Madonna... "creía que estaba fuera, y me volvieron a meter dentro".

86 capítols de 53 minuts cadascun: això són 4558 minuts, és a dir, 76 hores mirant The Sopranos (s'ha de tenir en compte per això que n'hi he invertit més, doncs les temporades 1, 2 i 3, les he vistes 3 vegades. La 4 la 5 i la primera part de la 6, les he vist dues). Moltes hores, tantes que es llògic que m'hagin arribat a afectar d'aquesta manera. Tant, que m'encantaria ser un d'ells i poder dir el que ells diuen en el "Bing", o fer les mateixes coses que fan al "Satriale's".

Els trobaré a faltar... sobretot a en Michael Imperioli (Christopher Moltisanti a la serie). Vaig llegir a una entrevista a James Gandolfini que després d'aquest final tant sobtat, només em quedarà esperar a que s'hagin arruinat tots, tant en Chase com els protagonistes, per poder veure "THE SOPRANOS: THE MOVIE".

DAVID CHASE... T'ESTIMO. Tant de bo tot això hagi sigut un somni, i demà quan em desperti vagi a la uni, i quan torni cap a casa el meu pare em digui: "Ei Xavi! Mira, he comprat la primera temporada d'una serie de la mafia que es veu que està molt bé. Ha guanyat uns quants premis Emmys". I tot torni a començar, que torni a començar a conèixer lo entranyable que pot arribar a ser en Tony i lo odiat a la vegada. No dic més sobre els altres actors perquè sóc un vago a l'hora d'escriure, però poso a Déu com a t'estimoni que no m'importaria morir-me per quedar-me sense saliva per parlar d'aquesta magnífica serie.

Avui estic trist. Demà, toca vestir-se de negre: ha mort un troçet de mi.


Incloc sinopsi de filmaffinity:
Los Soprano narra los trapicheos, rutina diaria y desventuras personales y profesionales de una familia mafiosa sencilla, pero implacable en sus ritos y cuentas, que vive en New Jersey. La trama tiene como nexo de unión las confidencias del capo Tony Soprano (James Gandolfini) a su psicoanalista, la doctora Melfi (Lorraine Bracco).

He llegit una crítica d'un usuari de filmaffinity que concluïa dient:
"¿Y ahora que? Realmente es jodido, todo llega a ser tan familiar que ahora me siento como si me hubieran quitado algo. Son muchos años… (...)
David Chase,
…me has matado."

EL VIAJE A LA FELICIDAD DE MAMÁ KUSTER de Rainer Werner Fassbinder

Un film molt lent, que l'únic que m'ha agradat és el discurs de la dóna davant els comunistes, i els dos finals. Tant l'original, com l'alternatiu. Ai! els americans...

Incloc sinopsi de filmaffinity:
Un obrero de una planta química, inesperadamente, en un acto de rebelión, ejecuta al hijo de su jefe, suicidándose a continuación. Este hecho transformará por completo la vida de su mujer (Mama Kusters) quien, con la falta de apoyo que recibe de un hijo (dominado por su mujer) y de una hija (que sólo busca su propia gloria), iniciará una odisea personal en la que tendrá que enfrentarse a manipulaciones mediáticas e ideólogos políticos que buscan utilizarla para sus propios fines, ignorando la única razón que a ella la mueve: es defender y devolver la dignidad a la memoria de su marido.

FELLINI, OCHO Y MEDIO de Federico Fellini

M'enrecordo poc del film, però és excel·lent en tots els aspectes. El miraria una altra vegada i una altra, i una altra i una altra... i no em cansaria. Un dels meus films preferits possiblement. Una obra autobiogràfica de Fellini amb tocs surrealistes. El color, el blanc... la vida, els somnis. Vull tornar-la a veure.

Incloc sinopsi de filmaffinity:
Guido es un director de cine, tratando de planear su próxima película después de un éxito rotundo. Mientras piensa, comienza a recordar sucesos importantes en su vida, y todas las mujeres a las que ha amado y dejado.