MR. SMITH GOES TO WASHINGTON de Frank Capra

o el que és el mateix: Caballero sin espada. Bé... podria despotricar molt d'aquesta pel·lícula però prefereixo entendre-la com crec que es va pretendre: propaganda nordamericana al servei del poble, mostrant com funciona la seva gloriosa democràcia junt amb una mica d'història. I ja està, res més.

La trama hi és, una mica massa utilitzada ja en aquesta època (cal tenir en compte que just 3 anys abans Capra realitzava Mr. Deeds Goes to Town, on disposava de la mateixa Jean Arthur en el paper coprotagonista, i amb una trama exactament igual: el tonto de pueblo que va a la ciutat perquè li ofereixen una cosa que li interessa i allà es sent perdut). Sí senyors i senyores, estem davant un remake al servei del govern: volien educar el poble sobre les qüestions bàsiques que haurien de saber sobre el seu sistema parlamentari. I el moment "videoclip" on amb sobreimpressions Capra mostra imatges de la bandera americana, de monuments emblemàtics, d'una àguila imperial... conmovedor. Enserio, cada vegada em sento més nordamericà. Això sí, deixa en evidència la gran corrupció que s'hi respira en tot sistema suposadament democràtic.


Incloc sinopsi de filmaffinity:
Todo un clásico del cine americano en el que James Stewart interpreta a Jefferson Smith, un ingenuo e idealista senador que, irrumpiendo de pronto en el escenario político al ocupar un cargo vacante en el senado americano, decide luchar contra la corrupción política. Un maravilloso film sobre los valores y la honestidad que obtuvo nada menos que 11 nominaciones a los Oscar.