Un cinema negre atípic... doncs ara ja no es tracta de buscar unes joies robades, ni de trobar a la dona fugada amb els diners del marit, ni de descobrir qui assassina a qui... ara tenim davant dels nostres ulls una trama més de política que de cinema negre pur. M'ha semblat una mica massa llarga la veritat (131 min.), fent-se pesada i massa lenta en alguns moments.El president de la companyia d'aigües de la ciutat és assassinat... i a partir d'aquí, en Jack Nicholson haurà d'anar destapant trames de corrupció política i empresarial.
Visualment és identica als clàssics del film noir; des del meu punt de vista, formalment no aporta res de nou (doncs si es passés a blanc i negre, podria ser perfectament una pel·lícula dels 30s o 40s). Ara bé... trenca radicalment la concepció i el discurs que el cinema negre dóna per suposat: una trama completament diferent a les habituals i una protagonista que és plantejada al llarg del film com una femme fatale més, però que acaba convertint-se en la vertadera heroina del llargmetratge.
Incloc sinopsi de filmaffinity:
Los Angeles, 1937. El detective Gittes, especializado en divorcios, recibe la visita de la esposa de Mulwray, el jefe del Servicio de Aguas de la ciudad. Ella cree que él la engaña, pero además Gittes descubre que a Mulwray los agricultores le acusan de corrupción por negarse a construir un pantano que paliaría la sequía que sufren. Poco después, el escándalo salta a la prensa, pero la cosa se complica cuando una mujer se presenta en el despacho de Gittes con una sorprendente revelación.
Premis:
1975: 1 Oscar: mejor guión original. 11 Nominaciones. 1975: Globos de Oro: Mejor película
