QUEMAR DESPUÉS DE LEER de Joel & Ethan Coen

Un film amb pretensions de ser d'espies aconsegueix ser-ho amb una serie de casualitats i xorrades. Tenen uns personatges molt forts dràmaticament parlant i molt ben construïts, estereotipats fins a ser còmics. Una comedia que aconsegueix dibuixar-te un somriure durant els 96 minuts que dura la pel·lícula.

Incloc sinopsi de filmaffinity:
Ozzie Cox (John Malkovich) es un agente de la CIA que está escribiendo sus memorias, con toda su experiencia en la Agencia, en un CD. El problema surge cuando su mujer (Tilda Swinton) le roba el CD, que llega a parar a unos empleados de un gimnasio (Brad Pitt y Frances McDormand), no muy listos, que intentan chantajear a Cox. A raiz de esto, la CIA intenta seguir la pista del entuerto que se está desarrollando, y que se complica cuando uno de los empleados del gimnasio (Pitt) se encuentra con el amante (George Clooney) de la mujer de Cox. Basada en la novela "Burn Before Reading: Presidents, CIA Directors, and Secret Intelligence" del ex jefe de la CIA Stansfield Turner.

EL HALCÓN MALTÉS de John Huston

La història està bé, pensava que estaria molt millor sent un icona del cine negre com és. La veritat és que no m'ha semblat tan impressionant com diuen.

Això sí... en Humphrey Bogart és un detectiu amb frases interessantíssimes. El guió és de ferro.

Incloc sinopsi de filmaffinity:
En 1593, los Caballeros de la Orden de Malta decidieron obsequiar al Emperador Carlos V con la estatuilla de un halcón, realizada en oro macizo con incrustaciones de piedras preciosas, en agradecimiento a ciertas prerrogativas concedidas por el monarca. Sin embargo, esta maravillosa joya no llegó nunca a manos de Carlos V, ya que la galera en la que era trasportada fue asaltada por unos piratas. Cuatrocientos años después, el detective privado Sam Spade y su socio, Archer, aceptan el encargo de una muchacha que quiere averiguar dónde se encuentra su hermana, que ha desaparecido junto a Floyd Thursby, un hombre sin escrúpulos.

EL SEÑOR IBRAHIM Y LAS FLORES DEL CORÁN de François Dupeyron

Un viatge espiritual pel cor del senyor Ibrahim. El senyor Ibrahim és un àrab-suní que té un badulake en el mateix carrer on cada dia, la tristesa s'apodera de la casa d'en Moises. És un home feliç que té la intenció d'alliberar de la por i l'odi en aquest nen perdut, amb l'ajuda de l' Alcorà i dels seus somriures.

Somriu sempre, per tot. No miris a les dones del plan: Mira, mira que guapo sóc. No... mira-la com si mai haguessis vist a una noia tan maca com ella. I somriu.

"Y la vida no tiene por que ser siempre triste..."


Incloc sinopsi de filmaffinity:
Durante los primeros años sesenta en París, como en otras muchas partes de Europa, hubo una explosión de vida. La vieja ola dió paso a la nueva, todo estaba en cambio constante y la ciudad estaba llena de una energía que prometía nuevos movimientos culturales y cambios sociales. A pesar de este escenario, en un barrio obrero, dos improbables personajes -un joven judío y un viejo musulmán- comienzan una amistad. Cuando conocemos a Momo (Pierre Boulanger) vemos que, en realidad, es un niño huérfano, a pesar de que vive con su padre, un hombre sumido en la depresión. Sus únicas amigas son las prostitutas de la calle, que le tratan con mucho cariño. Momo compra su comida en la tienda del barrio, una pequeña y oscura tienda llevada por Ibrahim (Omar Sharif), un callado hombre de exótica imagen que ve y sabe más de lo que parece. Tras ser Momo abandonado por su padre, Ibrahim se convierte en el único adulto en la vida del chico. Juntos inician un viaje que cambiará sus vidas para siempre.

RETORNO AL PASADO de Jacques Tourneur

Una de les millors pel·lícules que he vist mai de cinema negra, per no dir la millor. Els diàlegs són increibles, sobrietat per tot arreu. Va ser realitzada el 1947.

Un actor que desconeixia, Robert Mitchum, que fa un paperàs envejable... tot home voldria ser com ell. Una femme fatale, Jane Greer, jo crec que la pitjor de totes de les que de moment coneixo. Un Kirk Douglas amb un paper secundari. I per últim, una Rhonda Fleming angelical.

La història, tot i ser complexa, s'aguanta per tot arreu. Passen mil coses, tan en localitzacions com en temporalitat, però tot i així és en tot moment entenedora.

Com em pot agradar tant el cinema negre?

Incloc sinopsi de filmaffinity:
Un ex-detective vive retirado, con el falso nombre de Jeff Bailey, en una pequeña localidad, regentando una gasolinera, enamorado de la pesca y de una jovencita con la que quiere casarse. Sin embargo, un viejo conocido acude al lugar anunciándole que el jefe quiere verle. Bailey se ve obligado a contarle a su novia su turbio pasado: contratado por un hampón, Whit Sterling, para buscar a su amante, Catie Moffett, fugada con una sustanciosa suma de dinero, Bailery la encontró en Acapulco y se enamoró de ella; ambos se fueron a vivir a San Francisco, pero ella, tras dar muerte a un antiguo socio de Bailey que les había descubierto, volvió a huir. Bailey la encontrará ahora de nuevo en brazos de Sterling y tendrá la razonable sospecha de que éste, sintiéndose traicionado, querrá vengarse de él.
----------------------------------------
"Una de las cimas incontestables del cine negro de los cuarenta. El realizador crea unos personajes rotundos y ambivalentes, entre los que destaca un impactante retrato de femme fatale, bajo los rasgos de Jane Greer, que destruye a todo aquel que se le acerca. Una historia alambicada, de innumerables lecturas. Imprescindible" (Miguel Ángel Palomo: Diario El País)
----------------------------------------
Un clásico del cine negro. (FILMAFFINITY)

LA JOVEN DEL AGUA de M. Night Shyamalan

M'ha decebut bastant... el meu pare em va dir que era una història preciosa, que l'havia de veure.
Em va crear falses expectatives... què esperava, un Big Fish?

El conte està bé, però el conjunt no m'ha agradat gaire.

Incloc sinopsi de filmaffinity:
Cleveland Heep (Paul Giamatti), encargado de una bloque de apartamentos, descubre una tarde una ninfa (Bryce Dallas Howard) en la piscina de la urbanización....

EL AMIGO AMERICANO de Wim Wenders

Una fotografia increible, amb uns colors foscos que posen els pèls de punta.
Efectes sonors en tot moment, inclús quan no toquen, que aconsegueixen mantindre't en tensió i generar un cert clima d'incomoditat.
Uns personatges extremadament enigmàtics. Et dóna la sensació que podries veure 10 hores de pel·lícula i seguiries sense saber qui són ni la seva intenció dins el relat.

Wim Wenders en la mateixa línia de París, Texas. Realment et recorda molt a aquest film tot i tenir una trama i un context radicalment diferents. Falta de originalitat? Alguns, com jo, li diuen "cinema d'autor". Però cinema d'autor de veritat.

Incloc sinopsi de filmaffinity:
Jonathan Zimmermann (Bruno Ganz), un fabricante de marcos para cuadros, padece una gravísima enfermedad. El marchante americano Tom Ripley (Dennis Hopper) lo sabe y pretende aprovecharse de ello. Ripley le presenta a un gangster quien ofrecerá mucho dinero a Zimmermann a cambio de convertirlo en un asesino a sueldo. En un principio se niega pero, convencido de que su enfermedad es fatal y pensando en el futuro de su mujer y su hijo una vez él ya no esté, acabará aceptando el trato. (FILMAFFINITY)
----------------------------------------
"La película que convirtió a Wim Wenders en director estrella de los espectadores modernos de todo el mundo. Este cineasta alemán nos admiró a muchos al hacer una versión personal, y europea, de de una novela de Highsmith y de un género, la serie negra, que creíamos exclusivamente americano. Muy buena" (Francisco Marinero: Diario El Mundo)

----------------------------------------
Considerada como una película de culto dentro de la cinematografía europea "moderna". (FILMAFFINITY)

CODIGO DEL HAMPA de Don Siegel

Definitivament he de dir que amb el color, el film noir perd tot el seu encant.
És una realització del 1964, el seu títol original és The Killers.

La pel·lícula, a grans trets, explica com els homes podem acabar ben al fons del pou més fosc a causa de la dominació dominant de les dones; de les seves mentides, els seus enginys i les seves cares més dolçes però amb el somriure del diable.

Secundàriament, l'argument explica com dos assassins a sou maten a la seva víctima i queden sorpresos perquè alhora del judici final, aquest no posa resistència. A partir d'aquí, els dos assassins a sou aniran investigant la vida de la seva víctima per tal d'entendre la seva reacció, fins que d'informant en informant, aconseguiran esbrinar què és tot el que hi havia darrere... i qui té el milió de dòlars.

Incloc sinopsi de filmaffinity:
El relato corto "The Killers" de Ernest Hemingway fue llevado al cine en dos obras maestras aparecidas al comienzo y al final de la época gloriosa del cine negro. La primera fue dirigida en 1946 por Robert Siodmak y protagonizada por Burt Lancaster como "El sueco". Esta segunda de 1964 está realizada por Don Siegel y con Lee Marvin como protagonista, acompañado por un reparto de secundarios muy conocidos (Dickinson, Cassavetes, Reagan, Atkins). (FILMAFFINITY)

PENDENTS D'ESCRIURE

EL ORFANATO
TAXI DRIVER
EL ESPIA
PARIS, TEXAS
GOMORRA
PASAJERO 57
DIARIO DE UNA NINFOMANA
HALF NELSON
BLUE VELVET
ZATOICHI
LOS INCREIBLES
ANGELES CON CARAS SUCIAS
MALENA
NUNCA FUIMOS ANGELES
EL PADRINO I, II, III
HAMPA DORADA
EN EL PUNTO DE MIRA
EL SECRETO DE VIVIR (MR. DEEDS GOES TO TOWN)
EXODO
CAPOTE
LA DAMA DE SHANGHAI
SLEEPERS
LA MUJER DEL CUADRO
ORIGEN
JUMPER
RESISTENCIA

UN TRANVIA LLAMADO DESEO de Elia Kazan

És una pel·lícula realitzada el 1951 una mica extranya... fins la segona meitat del film que no entenia bén bé de què tractava la història.

Vivien Leigh fa un paperàs, així com Karl Malden (policía de Yo, confieso) i Marlon Brando en el paper d'un home molt primitiu fill de polacs.

Incloc sinopsi de filmaffinity:
Blanche, una mujer madura y anclada en el pasado, visita a su hermana Stella y a su marido que viven en Nueva Orleans. Su actitud remilgada y arrogante, que esconde un escabroso pasado, creará conflictos en la joven pareja, y a ella la llevará a la locura.

INGLOURIOUS BASTERDS de Quentin Tarantino

Érase una vez, en la Francia ocupada por los nazis... una bogeria només digna de Tarantino portada a l'extrem. Què és el que explica aquest excèntric director? Bén bé no ho se... bueno sí... uns "bastardos" amb ganes de destroçar nazis se les apanyen per colar-se a l'estrena de la nova produccio de Goebbels "El orgullo de la nación", on assistiran 350 alts càrrecs nazis inclós el Ministre de Propaganda i el Führer.
Llargmetratge ben llarg, 156 minuts. Estrenada el 2009.

Apart d'això, la resta són diàlegs massa llargs, ingeniosos com només aquest director sap escriure però tant extensos com les ganes que té Tarantino de transgredir la gran pantalla. Tarantino fa un film on "tot val" per captar l'atenció del espectador, efectes sonors artificiosos, escenes on s'abusa de la càmera lenta mentre sona una cançó "a la western" (molt típic de Kill Bill), sang i fetge per tot arreu, oficials nazis que semblen més uns intel·lectuals superdotats que uns assassins sense escrúpols ni cervell, i cartells de presentació d'un personatge a meitat de la pel·lícula on ni les guitarres elèctriques ni l'estètica Grindhouse del cartell pinten res enmig de la Segona Guerra Mundial. (un apunt: què pinten els plans detall de la nata sobre el postre i la Mélanie Laurent pintant-se els llabis?)

Això sí, tant els actors com els personatges es mereixen notables i excel·lents. El terrorífic Hans Landa (interpretat pel desconegut Christoph Waltz) va guanyar el premi al millor actor al Festival de Cannes, i ben merescut que el té. Brad Pitt, tot i que la gent no parla gaire d'ell (doncs el tal Waltz l'ha eclipsat en tots els sentits) va un paperàs. Un americà amb cara de fàstig, i amb ganes de fastiguejar als demés. (Destacar l'escena de l'entrada del cinema, on Diane Kruger presenta els seus suposats amics realitzadors italians davant en Hans Landa. Per sorpresa dels quatre, Landa també parla italià.)

Un film que "MOLA", però res més. Aconsegueix que surtis del cinema amb una berborrea mental que no saps bén bé què has vist, només saps que el que acabes de veure és malaltís i contagia, que t'encantaria conèixer aquests personatges amb tantes ganes de matar com poques de viure i sentir. Però sentencio, una vegada més, que no es una bona pel·lícula com molts criden als vents.

Incloc sinopsi de filmaffinity:
Segunda Guerra Mundial. Durante la ocupación alemana de Francia, Shosanna Dreyfus (Mélanie Laurent) presencia la ejecución de su familia a manos del coronel nazi Hans Landa (Christoph Waltz). Shosanna consigue escapar y huye a París, donde se forja una nueva identidad como dueña y directora de un cine. En otro lugar de Europa, el teniente Aldo Raine (Brad Pitt) organiza un grupo de soldados judíos para tomar represalias contra objetivos concretos. Conocidos por el enemigo como “The Basterds” (Los cabrones), los hombres de Raine se unen a la actriz alemana Bridget Von Hammersmark (Diane Kruger), una agente secreto que trabaja para los aliados, con el fin de llevar a cabo una misión que hará caer a los líderes del Tercer Reich. El destino quiere que todos se encuentren bajo la marquesina de un cine donde Shosanna espera para vengarse...